dilluns, 22 de maig de 2017

Anada 1a eliminatòria 'play-off'

Victòries de l'Olot, que s'apropa a l'ascens, Peralada i Vilafranca i empat del Terrassa al Clariano


Triomf de l'Olot a Mareo, que apropa la Segona B // El Comercio - UEOlot.com

Aquests són els resultats d'aquest primer assalt del play-off d'ascens a Segona B:


RONDA DE CAMPIONS (OLOT) | PRIMERA ELIMINATÒRIA, ANADA
DISSABTE, 20 DE MAIG
Ontinyent 1-1 Terrassa (Fernando Domènech -p- / Fernando Velillas)


DIUMENGE, 21 DE MAIG
Sporting Gijón B 0-1 Olot (Uri Santos)
Móstoles 0-1 Peralada (David Corominas 'Coro')
Vilafranca 2-1 Unión Adarve (Josu Rodríguez i David Fontanils / Leo)



Apunts de play-off


  • Més que positiu. Estrena al play-off de manera pràcticament immillorable: tres victòries (dues a domicili) i un empat fora de casa per obrir una esperançadora fase d'ascens.

  • Gran inici. És la millor arrencada de play-off dels últims set anys. Per primer cop des del 2011 (des que a tercera.cat anotem tots i cadascun dels partits disputats) que es produeixen 3 victòries de 4 possibles. A més, és el tercer any consecutiu en què no hi ha cap derrota al primer assalt. El precedent més fosc, l'inici del play-off de la temporada 2012/2013, que es va obrir amb 4 derrotes.

  • Històric. Sense que soni exagerat, dos dels triomfs catalans són història pura. El Peralada s'estrenava en un play-off d'ascens a Segona B amb el seu primer triomf. També és la primera victòria en una fase d'ascens a la categoria de bronze per al Vilafranca, en el seu tercer partit en un play-off (l'any passat, en l'estrena, empat i derrota contra l'Atlético Malagueño).

  • Diumenge d'emocions. Els quatre partits de tornada es disputaran diumenge vinent. El Peralada-Móstoles (12h) obrirà un dia decisiu que comptarà amb tres partits a la tarda: Terrassa-Ontinyent (17h), Unión Adarve-Vilafranca (18h) i Olot-Sporting B (18h).
Uri Santos, autor d'un gol que pot valdre mig ascens // vídeocaptura RTPA/Esport3

  • A prop. Un gol d'Uri Santos a l'equador del segon temps suposa or per a l'Olot, que fa una primera passa ferma per al retorn a Segona B. És el tercer gol del curs del futbolista olotí, que encadena dos partits marcant. A l'En joc ràdio de La Xarxa entrevistaven Uri Santos:
  • Xavi Ginard. Partit madur de l'Olot, que va saber patir i defensar-se, i que va comptar amb una espectacular actuació del porter dels garrotxins quan el filial asturià més insistia.

  • De nou victòria. L'Olot encadenava tres sortides sense guanyar (empat a Sabadell i derrotes a Manlleu i Peralada), una ratxa que ja s'ha trencat.

  • Els comptes de l'Olot. L'equip garrotxí pujarà a Segona B diumenge si...
    • No perd (= GUANYA o EMPATA)
    • Si perd 0-1, l'eliminatòria se n'aniria a la pròrroga

  • Ni pensar-hi. Qualsevol derrota que no fos per 0-1 (que implicaria pròrroga i penals en cas de mantenir-se fins al minut 120) implicaria perdre l'eliminatòria i caure repescat a la segona ronda.
El gol de Coro, històric, encara l'eliminatòria // Daniel Domínguez - Elgoldemadriz.com

  • Coro és la vida. Un gol de David Corominas 'Coro', el seu 15è del curs, dona al Peralada un impuls molt gran per encarar la tornada davant el Móstoles URJC. Coro marca el primer gol del Peralada en un play-off d'ascens a Segona B.
Aturada del penal de Gianni Cassaro // Daniel Domínguez - Elgoldemadriz.com

  • Gianni Cassaro. Coro disposava d'un xut al pal... i quan el conjunt madrileny més insistia, apareixia el porter del Peralada, que fins i tot aturava espectacularment un llançament de penal d'Ónega a la segona meitat.
Diumenge vinent el Peralada buscarà seguir fent història // Daniel Domínguez - Elgoldemadriz.com

  • Tres seguides. És la tercera victòria consecutiva per al Peralada, la 4a als últims 5 partits.
El moment del gol de Coro // Daniel Domínguez - Elgoldemadriz.com

  • Els comptes del Peralada. Els empordanesos accediran a la segona eliminatòria si...
    • No perden (= GUANYEN o EMPATEN)
    • Si perden 0-1, l'eliminatòria se n'aniria a la pròrroga

  • Amb el cap alt. El Terrassa competia en un entorn molt de Segona B, El Clariano, i sortia del camp de l'Ontinyent amb un empat (1-1) que haurà de convertir en accés a segona eliminatòria a l'Olímpic diumenge vinent.
Velillas (esq) i Amantini celebren el gol del primer // Juanma Medina - Terrassa FC

  • Fernando Velillas. Un gol abans del descans de l'elèctric davanter, el seu 9è del curs, posava les coses molt de cara per al Terrassa, que completava un partit molt seriós.

  • Penal i final de ratxa. El gol de l'Ontinyent, de Domènech de penal, significava l'empat per als vallesans... i el final de la ratxa d'imbatibilitat del Terrassa. El porter José Ortega ha acabat amb 843 minuts sense encaixar.
Celebracions dels egarencs amb els aficionats desplaçats // Juanma Medina - Terrassa FC

  • Nou partits. El Terrassa fa més de dos mesos que no perd; acumula ja nou partits sense derrota (7 victòries i 2 empats).

  • Els comptes del Terrassa. El conjunt vallesà accedirà a la segona eliminatòria si...
    • GUANYA
    • EMPATA sense gols (0-0)
    • Si hi ha empat a un, l'eliminatòria se n'aniria a la pròrroga

  • Èpica. Un gol al minut 93 de David Fontanils (el seu primer d'aquesta temporada) donava la victòria al Vilafranca davant la Unión Adarve.
El moment del gol de David Fontanils // Lluís Montaner

  • Remuntada. El conjunt madrileny s'avançava al Penedès (gol de Leo), un 0-1 amb què el Vilafranca encarava la segona part.
Gol històric de Josu // Lluís Montaner

  • Josu Rodríguez. L'atacant gracienc anotava l'empat per al Vilafranca, el primer gol de la història dels penedesencs en un play-off d'ascens a Segona B.

  • Bogeria final. Al 93, un servei de falta de Víctor Oribe picava al pal, i atent al rebot apareixia David Fontanils, per anotar el gol del triomf vilafranquí. És el primer gol de Fontanils en lliga (+ play-off) en els últims 16 mesos (l'última diana la va anotar el 10 de gener del 2016, a casa contra l'Ascó).
  • Factor Municipal. Són ja sis victòries seguides del Vilafranca a casa, cinc a la lliga i aquesta en l'inici del play-off, el primer triomf de la història del club en un play-off d'ascens a Segona B.
El Vilafranca guanyava el primer partit de play-off // Lluís Montaner

  • Els comptes del Vilafranca. El degà penedesenc serà a la segona eliminatòria si...
    • No perd (= GUANYA o EMPATA)
    • Perd per la mínima amb dos gols marcats o més (3-2, 4-3, 5-4...)
    • Si perd per 2-1, l'eliminatòria aniria a la pròrroga

  • També el juguen. Diumenge vinent, l'Olot tindrà l'oportunitat d'ascendir a Segona B; de produir-se, recordem-ho, l'ascens donaria la permanència a Tercera al Castelldefels, que va tancar la lliga a la primera plaça dels descensos no compensats. Pel que fa als altres tres equips en play-off (Peralada, Terrassa i Vilafranca), si dos caiguessin eliminats suposaria el descens definitiu de la Montañesa a Primera Catalana; si caiguessin els tres, també baixaria La Jonquera. Esperem no arribar a aquest extrem, i més després d'un inici tan prometedor.

divendres, 19 de maig de 2017

Prèvia-Guia Anada 1a ronda 'play-off'

La Lliga Regular 2016/2017 ja és història. Ara, s'obre al nostre davant l'aparador del play-off d'ascens a Segona B. Un caramel pels equips que han fet la feina durant el curs i que, ara, tenen dret de somniar amb un ascens de categoria
L'Olot és el català més ben posicionat per aconseguir l'ascens // Isaac Planella - UEOlot.com
Aquests són els horaris d'aquest primer assalt del play-off d'ascens a Segona B:

RONDA DE CAMPIONS (OLOT) | PRIMERA ELIMINATÒRIA
DISSABTE, 20 DE MAIG
19h Ontinyent-Terrassa

DIUMENGE, 21 DE MAIG
12h Sporting Gijón B-Olot
12h Móstoles-Peralada
17'30h Vilafranca-Unión Adarve

Sporting B-Olot
  • Amb el factor camp a favor, l'Olot provarà d'ascendir per la via ràpida en una sola eliminatòria
  • Els de Ramon Maria Calderé viatjaran fins Astúries per enfrontar-se a l'Sporting B, campió del grup asturià
  • El conjunt sportinguista ha tancat la temporada com a màxim anotador del seu grup (112 gols), però també com el menys golejat (18).
  • A més, només ha perdut dos partits en tota la temporada i l'última derrota va ser al mes d'abril
  • L'Olot, arribarà al duel de Mareo després de caure en l'última jornada a Manlleu (4-3). Un partit pel que ja no s'hi jugava absolutament res
  • Els garrotxins no s'han quedat amb la porteria a zero des del mes de febrer (J26, 0-0 vs Pobla de Mafumet)
  • Per conèixer una mica més l'Sporting B, podeu llegir l'article dels companys de FutbolAsturiano a Tercera.cat
Dades històrico-estadístiques cedides pel periodista Jose Gallardo:

  • L'Olot afronta la seva tercera promoció d'ascens a Segona B després de les disputades el 1983 (en el que va quedar eliminat a la final per l'Arosa gallec) i el 2013 quan, després de perdre la ronda de campions contra l'Elx Il·licità va aconseguir l'ascens en guanyar el Mairena andalús i l'Arandina a la final.

  • Serà el segon enfrontament dels olotins contra un equip asturià. El primer va ser contra la Unión Popular de Langreo el 1983 amb 4-0 a l’anada a Olot i 4-1 a la tornada a l'antic Estadio La Barraca.
  • De la seva banda, l’Sporting B viu la seva sisena participació en uns play-off d'ascens a Segona B, la novena si comptem les tres promocions que ha jugat a Segona B. Ha viscut quatre ascensos a Segona B (1979 i 1989 mitjançant sistema de lliga regular i 1981 i 2008 per la via del play-off). Des de 2008 ha militat a Segona B fins que l’any passat va perdre la categoría.
  • Enfrontaments anteriors de catalans contra l'Sporting B en promocions d'ascens:
    • 1a ronda ascens a Segona B, 1981: Figueres (0-2 a Vilatenim i 1-0 a Estadio del Mareo)
    • Lligueta d’ascens a Segona, 1997; Gramenet (0-3 al Molinón i 3-0 a l'antic Municipal)
  • Aquesta serà la setena elininatòria entre catalans i asturians en promoció d’ascens a Segona B. Anteriorment hi va haver aquests resultats;
    • Semifinals 1981: Figueres-Sporting B (0-2 a l'anada Vilatenim i 1-0 a la tornada Estadio del Mareo)
    • Semifinals 1983: Olot-Langreo (4-0 a l’anada a Olot i 4-1 a la tornada a l’Estadio La Barraca)
    • Final 2007: Sabadell - Caudal (4-0 en la Nova Creu Alta i 0-1 Hermanos Antuña)
    • 1º ronda 2011: Reus- Universidad Oviedo (1-1 a Reus i 2-2 a l'estadi de San Gregorio)
    • 1º ronda 2015: Tuilla-Pobla de Mafumet (0-0 a Tuilla i 1-0 al Municipal de Pobla)
    • 1º ronda 2016: Marino Luanco-Gavà  (1-1 a l’anada a Miramar i 3-2  a La Bòbila)
  • En definitiva, fins ara cinc victòries, quatre empats i tres derrotes amb un balanç de 18 gols a favor i 13 en contra. Els catalans han passat en cinc de les sis eliminatòries i en les quatre últimes, el català que ha jugat contra un asturià ha acabat pujant de categoria.
  • Aquesta serà la desena ocasió en què un equip entrenat per Ramon Maria Calderé disputa una fase d’ascens. Totes, d'ascens a Segona B. Les anteriors van ser amb Cornellà (2000), Gavà (2001), Badalona (2003 i 2004), Reus (2008 i 2009), Teruel (2010), Burgos (2013) i Castelló (2015). Calderé busca amb l'Olot el quart ascens a Segona B després dels de Badalona (2004), Teruel i Burgos.  
Complicitat total entre equip i afició a La Garrotxa // Isaac Planella - UEOlot.com
Vilafranca – Unión Adarve
  • Provarà sort en el seu segon play-off consecutiu, el Vilafranca
  • L'equip penedesenc hi arriba com a quart classificat després de cedir el tercer lloc en l'última jornada. Una posició que ha condemnat els d'Ivan Moreno a tenir el factor camp en contra
  • El rival serà l'Unión Adarve madrileny, que ha acabat la temporada en segona posició al seu grup
  • Els madrilenys van tancar el curs amb 66 punts, 55 gols a favor i 41 en contra. Unes xifres relativament similars a les del conjunt vilafranquí
  • El Vilafranca arriba al duel després de caure en l'última jornada contra l'Ascó (1-0) i havent sumat 3 dels últims 9 punts
  • Una situació que no embruta l'ambició i il·lusió d'un Vilafranca molt motivat amb el play-off
  • De tot plegat en vam parlar amb l'entrenador Ivan Moreno
  • Per conèixer una mica més l'Unión Adarve, podeu llegir l'article del periodista Mario de la Riva

Dades històrico-estadístiques cedides pel periodista Jose Gallardo: 

  • Segona experiència del Vilafranca després del seu debut l’any passat contra l’Atlètico Malagueño (derrota a la 1a ronda, 0-0 a Vilafranca i 2-0 a la Rosaleda).
  • Quarta participació de la Unión Adarve (abans 2013, 2014 i 2015). L’any del seu debut va ser la seva millor actuació arribant a la segona ronda on va ser eliminat pel Tropezón. El seu balanç ha estat de 3 victòries, 2 empats i 3 derrotes amb set gols a favor i vuit en contra.
  • Segon enfrontament entre catalans i madrilenys d'aquesta fase. De fet, fins aquesta doble eliminatòria, només hi havia hagut tres duels entre equips de Catalunya i de Madrid a la fase d'ascens a Segona B amb un balanç força favorable per als nostres equips.
    • Semifinals 1981: Reus Deportiu–Aranjuez (0-2 al Municipal de El Deleite i 1-0 al Municipal)
    • Ronda final 2007: Girona-RSD Alcalá (2-1 a Montilivi i 1-2 a Municipal El Val)
    • Ronda de campions 2010: Rayo B-L'Hospitalet (0-0 a l'estadi Teresa Rivero i 1-1 a l'Hospitalet)
  • En total, dues eliminatòries a favor dels catalans i una a favor dels madrilenys amb el resultat de quatre victòries catalanes, dos empats i cap derrota amb vuit gols a favor i tres en contra.
El Vilafranca va segellar el play-off en la J37 // Lluís Montaner
Peralada - CD Móstoles  

  • S'estrena en una fase d'ascens a Segona B el Peralada
  • L'equip de l'Alt Empordà tancava la lliga regular en segona posició per primer cop en la seva història i ara és al davant d'una fita encara més històrica
  • Els d'Arnau Sala i Xavi Punsí tindran el factor camp a favor, com a mínim, en la primera eliminatòria
  • Al davant hi haurà el Móstoles madrileny, que va acabar la lliga en quart lloc al grup 7
  • En el darrer partit, el Móstoles podria haver superat l'Alcobendas i tancar el curs tercer, però no va passar de l'empat a zero en un duel directe l'última jornada
  • En cas de perdre, però, també podria haver quedat fora de la promoció.
  • Els madrilenys van tancar el curs amb 62 punts, 62 gols a favor i 41 en contra
  • Per conèixer una mica més el Móstoles, podeu llegir l'article del periodista Jesús P.Velasco

Dades històrico-estadístiques cedides pel periodista Jose Gallardo:
  • Duel de novells en la promoció d'ascens. El CD Móstoles URJC va nèixer al 1996 i no té cap relació amb el mític CD Móstoles, desaparegut el 2012 i que va disputar vuit promocions d'ascens i aconseguir tres ascensos a Segona B.
  • A la darrera dècada, el Móstoles ha experimentat un ascens meteòric amb quatre ascensos des de Tercera Regional entre 2006 i 2014 i dos títols de la fase regional de la Copa Federació (2015 i 2016).  
Ontinyent – Terrassa
  • L'emparellament entre tercers va donar el factor camp favorable al Terrassa
  • Un partit amb essència a la Segona B de fa molts anys. Una categoria que només podran recuperar els egarencs, o bé l'Ontinyent. Això sí, després de superar dues rondes més
  • El Terrassa arriba al partit després de superar el Cerdanyola en l'últim partit de lliga (0-2). Un triomf que va valer la tercera plaça.
  • De fet, els egarencs han tancat la lliga amb un balanç espectacular: 22 punts dels últims 24, vuit setmanes amb la porteria a zero i un total de 767 minuts sense encaixar
  • Els valencians van acabar la temporada en tercera plaça al grup 6, amb 76 punts, 56 gols a favor i 29 en contra
  • Un tercer lloc que, com el Terrassa, també es van adjudicar en l'última setmana, després de vèncer el Rayo Ibense (2-1)
  • Per conèixer una mica més l'Ontinyent, podeu llegir l'article del company Toni Tortosa

Dades històrico-estadístiques cedides pel periodista Jose Gallardo: 

  • El Terrassa és l’equip català més veterà que participa enguany en una promoció d’ascens. Va participar en dos play-off d’ascens a Segona B (1994 i 2014) i dos més a Segona (1998 i 2002). En total, ha aconseguit tres ascensos (2002 a Segona i 1987 i 1994 a Segona B).  A la darrera experiència, el 2014, els egarencs van quedar eliminats en primera ronda pel Linares andalús (0-1 a l'Olímpic i empat a zero a Linarejos).
  • S’enfronta a l’Ontinyent, també molt veterà en aquesta fase de competició ja que disputa la setena promoció d’ascens de la seva història (cinc a Segona B -1994, 1997, 2007, 2015 i 2016- més una a Segona -2010). Ara lluitarà pel seu cinquè ascens a Segona B després de 1977 (quan va ser un dels fundadors de la categoria), 1994, 1997 i 2007.
  • Serà el tercer duel del conjunt valencià contra catalans:
    • 1994. Barcelona C (3-2 al Mini i 2-0 a El Clariano)
    • 1997. Europa (0-0 al Clariano i 2-1 al Nou Sardenya)
  • Tots en format de lligueta. El balanç són dues victòries per als catalans, un empat i una derrota amb cinc gols a favor i cinc en contra. La mala notícia és que sempre que s’ha creuat un català pel camí d’ascens de l’Ontinyent, han acabat pujant els valencians.
  • El balanç dins ara dels duels entre catalans i valencians és de 49 victòries per als catalans, 27 empats i 56 derrotes amb 180 gols a favor i 187 en contra
El Terrassa buscarà imitar la gesta que va completar el Gavà el curs passat i superar tres rondes // Juanma Medina - Terrassa FC


Ivan Moreno: "Volem fer una passa més, superar la primera eliminatòria"

Ivan Moreno és un dels noms propis de la temporada 2016/2017, després d'haver-ho estat també el curs passat. L'entrenador del Vilafranca ha repetit l'èxit de la darrera temporada i ha tornat a dur el conjunt penedesenc a la fase de promoció a Segona B. Una fita històrica pels vilafranquins que esperen, aquest cop, superar la primera eliminatòria i allargar el somni d'un ascens que no és ni impossible ni inviable.
Ivan Moreno disputa, per segon curs consecutiu, el play-off amb el Vilafranca // Tercera.cat
Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez

Quedem amb Ivan Moreno en una de les seves zones de confort, a Tarragona, la seva vila, on viu i treballa. Dinem amb ell i parlem primer d'ensenyament, la seva altra gran vocació (és subdirector de col·legi), i de futbol, després. Abans, durant i després de gravar l'entrevista. Afronta el seu segon play-off d'ascens a Segona B consecutiu, el segon seguit també per al FC Vilafranca, club en què va aterrar el 2014 i que s'ha convertit en la seva segona zona de confort.

Arribeu al play-off per segon any consecutiu, heu fet una mica el "més difícil encara", podríem dir?
Sí, allò que diuen que el difícil no és arribar, sinó mantenir-se. En aquest sentit sabíem que era una dificultat afegida; tothom ens esperava d'una altra manera, perquè ja érem una equip a qui sabien capaç d'aconseguir fites històriques, com el fet d'aconeguir un play-off. Crec que ha estat més difícil que l'any passat.

Ja el curs passat, a la pretemporada (estiu de 2015), se us penjava l'etiqueta de candidat, que havia fet un gran equip, el "tapat"... una etiqueta que llavors us incomodava una mica. Si li sumem que s'aconsegueix jugar el play-off el 2016, que manteniu el gruix del bloc i que torneu al play-off... la gestió d'aquesta pressió haurà estat tot un repte.
És un repte afegit, però aquí he de dir que els jugadors m'ho han posat molt fàcil. Sí que he hagut de fer algunes actuacions, però el comportament dels jugadors ha estat extraordinari a l'hora de saber què ens estàvem jugant en cada moment. En una temporda, dins d'un vestidor, sempre hi ha problemes, però la manera de resoldre'ls ha estat molt madura, i que ha afectat poc al joc de l'equip durant tot l'any.

Diries que ha estat una temporada més complicada que l'anterior?
Ha estat més complicat arribar al play-off, perquè crec que aquest any la Tercera era més dura que l'any passat. I havent fet una primera volta espectacular, al final hem hagut de suar fins la penúltima jornada per aconseguir el somni del play-off, havent fet uns números a la primera volta que eren espectaculars. En aquest sentit ens ha costat moltíssim. Crec que hem fet les coses molt bé... i fent-les molt bé, la dificultat ha estat molt gran, també per mèrits dels rivals.

Arran del que comentaves de la primera volta, heu tingut la sensació que la gent us "descartava" quan veia que els números de la segona volta no eren iguals que els de la primera, i que fins a la penúltima jornada no vau confirmar l'accés?
Ho puc entendre. No tenim el nom ni del Terrassa, ni del Sant Andreu, ni de l'Ascó, ni de la Pobla. Però nosaltres confiàvem bastant en la nostra manera de fer. Jo veia els jugadors entrenar-se, i com encaraven partits de certa dificultat durant la segona volta, i la manera de sortir-se'n en moments de pressió, quan els rivals jugaven dissabte i guanyaven, a veure com ens comportàvem nosaltres. I féiem un pas endavant, un cop a la taula. Això em transmetia certa tranquil·litat, sabent que podia passar de tot. Però la manera de veure els jugadors ajuda moltíssim a un entrenador a encarar la setmana i els partits amb molta confiança, i així ha estat.

Creus que us descartaven pel nom? Sembla que a vosaltres us perdonessin menys el fet d'ensopegar un partit, dos consecutius, que no pas als altres candidats. Això és purament pel nom?
Potser pel nom, potser pel nombre d'aficionats, que els altres en tenen més, i generen més moviment a les xarxes socials; i això fa que surtin més seguidors que volen que aquests equips siguin allà dalt. Això era un puntet més per motivar els jugadors, que deien "com em posa que els altres hagin guanyat i que ens descartin". Era un element més, veure què deien fora, com dubtaven de nosaltres. No teníem cap dubte, i al final estem contents i satisfets d'haver-ho aconseguit.

El tècnic tarragoní confia en les possibilitats de superar l'eliminatòria // Tercera.cat
Diumenge passat, sensacions estranyes, oi? Última jornada, derrota a Ascó (1-0), la mala sensació de la derrota, que fa que no acabeu tercers... però alhora és el dia que tanqueu una lliga en què heu repetit la fita del play-off.
Ja us asseguro que al final del partit només havia de gestionar la tristesa de no haver guanyat, la ràbia d'haver fet un partit tan dolent, perquè vam perdre de manera merescuda. Però amb el pas de les hores, veient com va acabar la jornada a Segona B, et vas fent a la idea de què has aconseguit, fas una valoració de tot el curs, i et dius "ep, que som el Vilafranca i hem d'estar molt orgullosos". Però el fet d'emprenyar-nos per acabar quarts parla una mica de l'ambició que té aquest club petit i humil, d'intentar fer les coses cada vegada millor.

La temporada passada parlàveu molt de fer el play-off per la il·lusió de fer-lo, per a que el visqués el poble, el club... aquest any, més enllà de la il·lusió, que segur que també hi és, parleu d'alguna ambició que va més enllà de jugar el play-off per gaudir-lo?
La primera ambició és superar la primera eliminatòria. 

Una mica la filosofia del "partit a partit"?
Més que el "partit a partit", l'any passat vam caure a la primera eliminatòria i ara volem una mica més: passar-la. Tenim un equip, crec, una mica més complet que el de l'any passat, amb més possibilitats en l'aspecte ofensiu i en el defensiu, i això ens fa pensar que som un equip més competitiu. Si som capaços d'enfrontar bé els partits, encarar bé els rivals, a partir del que nosaltres sabem fer bé intentar fer que ells no puguin fer les seves coses bé, crec que aquest primer objectiu de superar la primera eliminatòria és el que hem de fer. Després ja vindrà la resta, però fixem-nos ara a superar la primera. Hem de guanyar el primer partit, ho volem fer a casa per anar allà amb un marcador favorable i després superar-la. A partir d'aquí ja en parlaríem en dues setmanes.

T'anàvem a preguntar si veies el FC Vilafranca sent equip de Segona B, tenint en compte que ja a Tercera és complicat competir amb segons quins pressupostos, amb la distància respecte Barcelona i tots aquests factors que ja s'han comentat altres cops. 
És una hipòtesi que, com diu el president, si es donés el cas, ho fem molt bé i pugem a Segona B, miraríem la millor manera de poder sortir a Segona B i competir. S'haurien de fer números, però crec que un cop arribat el cas, tothom posaria de la seva part per aprofitar una fita que seria històrica.

Seguint en aquesta línia hipotètica, una pregunta que és molt poc esportiva, de fet no ho és gens. Ja que a Vilafranca hi ha una identitat molt penedesenca, podria passar com a Girona i que aquesta identitat més marcada fes que entitats, empreses, gent de l'entorn, es bolqués amb el club de la capital per donar un suport a l'equip?
Aquest seria un pas que no només s'hauria de fer en el cas de pujar a Segona B. És un pas que s'hauria de fer per intentar mantenir aquestes temporades que hem fet, que han estat molt bones, per intentar que sigui un fet habitual. El Vilafranca és un equip de la part alta de la classificació de Tercera. Si després pugem a Segona B, és obvi que s'hauria de fer. Però també estant a Tercera s'hauria de fer, perquè no diré que ha estat per sort, però mantenir el nivell que hem aconseguit aquests últims anys és molt difícil, i una de les coses que necessitem per mantenir la situació de referència que té el Vilafranca és el suport de molta més gent que hi ha a Vilafranca i als voltants que és gent molt potent a tots els nivells.

Potser el que passa és que esportivament, o des del punt de vista del lleure, Vilafranca és més vila de castellers i d'hoquei patins? Però entenem que s'hi pot conviure, de fet, tant amb el Club Patí com amb els Verds heu fet diverses accions conjuntes.
Amb tots dos, sí. És evident que Vilafranca és la capital dels castells, ja que té la colla més important del món casteller. A partir d'aquí, tenim cabuda per a tots: per a l'hoquei, pels castells i per nosaltres, que som els que hem tret el cap des de fa tres anys amb aquest, per dir que estem aquí i que nosaltres també estem molt orgullosos de representar Vilafranca. És un fet del qual hem de treure profit, des dels vilafranquins als que no som d'allà.

El Vilafranca potser no compta amb tanta afició al camp com altres equips de la categoria, però al final en aquesta lliga l'impuls a casa, amb les cinc victòries seguides sense encaixar cap gol, és la que us ha acabat col·locant en play-off.
Ha estat clau. Vam passar una mala ratxa de no guanyar a casa, en què el nostre comportament era millor fora que al Municipal, però és cert que aquestes últimes victòries són les que ens han pogut mantenir entre els quatre primers. Sí que és cert que a tots ens agradaria que vingués més gent, però tenint en compte qui som i d'on venim, els que tenim són molt fidels, i el que hem de fer és intentar rascar, que s'ajunti gent a aquest grup de fidels, que es fan sentir i que els que estem al camp, especialment els jugadors, noten el seu suport.

Hipòtesi total: si la temporada hagués acabat amb el Vilafranca cinquè, fora del play-off, hauria estat complicat gestionar que es parlés de fracàs? Entenent que és molt fàcil etiquetar amb aquesta paraula quan no tindria perquè ser un fracàs en el sentit estricte de la paraula.
Fracàs no, però hauria estat una decepció molt gran, perquè crec que ho hem merescut. Per com hem estat tot l'any, per la manera de jugar, per com s'han comportat els jugadors, per com han marxat els punts que han marxat... hauria estat injust. Parlar de fracàs... hem de saber qui som. Hauria estat una decepció enorme, no sé si ens haguéssim recuperat fàcilment. Però per sort podem parlar d'un nou èxit històric i no d'un fracàs.

Mirant purament les xifres, el treball defensiu ha recollit els resultats d'un treball premeditat. El Vilafranca tendia a ser un equip que marcava molts gols, però també n'encaixava molts, i aquest curs el tanca sent el sisè equip menys golejat.
Busques i al final, pel perfil de jugadors que poses al camp, no només en l'aspecte defensiu, sinó tots, els que han de treballar en grup i en equip per evitar que et marquin gols, han fet un treball molt correcte. Millorable, i això és el que ens ha de marcar el futur, però molt correcte tenint en compte la categoria i la qualitat dels rivals. Era un aspecte a millorar, de cara a fer una temporada millor que fa un any. Al final pels números no ha estat millor que l'any passat, pel que fa als punts, però sí pel que fa als gols encaixats. El que era estrany era el que ens va passar l'any passat, crec que érem l'equip de play-off de tot l'Estat amb més gols encaixats. Era un orgull... perquè ens havíem classificat per al play-off; si no no hauríem dit.

A l'altre cantó de la balança golejadora. Arribava l'estiu passat Aday Benítez, que ha aportat gol (16 dianes a la lliga, tercer màxim anotador del grup català de Tercera), que sembla que ha desplaçat una mica el protagonisme de Santi Triguero, capità de l'equip i màxim golejador de les dues temporades anteriors. Com ha estat la gestió d'aquesta convivència entre dos killers?
Fàcil, tenint en compte que podria haver estat molt difícil. Al final estic asseient a la banqueta el que va ser el màxim golejador del curs passat, que va fer 21 gols i no pas de només empènyer-la, sinó gols espectaculars. Però com que el rendiment de l'Aday ha estat molt bo, no només pel que fa als gols, al final era fàcil entendre, per als que han seguit el Vilafranca, que l'Aday pogués desplaçar el Santi en aquest sentit, i més tenint en compte que normalment juga amb el Víctor Oribe. Hauria pogut jugar amb dos puntes, a Ascó ho vam fer, però jugant amb un sol punta, al final els números "donen i treuen raons", i les coses no ens han sortit malament. No m'ho han posat difícil, sobretot el Santi en aquest cas. Òbviament no està content, però no li he vist mai un mal entrenament. És un jugador que s'ha comportat com s'havia de comportar.

La temporada passada, Víctor Oribe va destacar com l’home més en forma, no només del Vilafranca sinó de la categoria. Aquesta temporada, però, ens fa la sensació que, tot i no deixar de brillar, el protagonisme dins l’equip ha estat més coral.
Va fer una primera volta brutal, en quant a números, entrenaments, assistències... és el jugador més desequilibrant de tota la categoria. No li puc demanar més. És una mica el buc insígnia de l’equip i que ens ha portat fins aquí.

Li has notat algun canvi com a jugador en l’impàs entre la temporada passada i l’actual?
La relació amb els rivals. O la relació amb els àrbitres, que era una cosa que ell havia de millorar. Enguany ha estat el capità quan no jugava el Santi [Triguero] i era un aspecte que ell havia de millorar perquè és un jugador de sang molt calenta. Ell té la metxa molt curta, si se’m permet l’expressió. I molta gent el va a buscar. En aquest sentit, tot i que li han tret unes quantes targetes per parlar de més, ha fet una passa endavant. I és un jugador que encara té marge de millora perquè té moltes ganes. Està motivat i en un hàbitat on ell es troba molt a gust i hem de ser exigents amb ell. Ell ja ho és i nosaltres també. És el Messi de Tercera i el que volem és que continuï sent-ho.

Moreno, content amb la gestió del vestidor aquesta temporada // Tercera.cat
El Vilafranca va fer el salt de ser un equip de mitja taula a un dels punters de la categoria a partir de la teva arribada al club. La sensació des de fora és que aconsegueixes atraure jugadors de nivell, com un imant. Creus que realment ha estat així? I si és així, com s’aconsegueix, això?
Coincideix que arribo i l’equip tira cap a dalt, però l’important són els jugadors. Sí que és veritat que vam poder treure profit de jugadors que marxaven de la Pobla, també vam encertar amb els de Barcelona i renovant els que ja hi eren. Cada any hem d’intentar tenir millor plantilla, però els protagonistes són ells. Com entrenador intentes crear un ambient el més favorable possible, dins i fora del camp, perquè el jugador tregui tot el seu potencial. Amb alguns ho aconseguim i d’altres deuen estar farts de mi. Això és com tot. Acontentar els jugadors és molt difícil. Però jo diria que la figura clau de tot això és el president. Sense ell, segur que no estaríem parlant d’això. I nosaltres el que intentem és que la gent es trobi a gust. I quan un està a gust a la seva feina, en aquest cas el futbol, fa que treguis el millor de tu.

No volem preguntar encara pel futur, perquè encara esteu en joc. Però estàs a gust a Vilafranca i hi haurà Ivan Moreno per anys?
No sé si per anys, no hem parlat encara, però no tinc gaire dubtes i ells no sé si en tindran gaires. Però quan sigui el moment ho anunciarem.

Tenim una pregunta, potser, una mica #futbolcatRosa. Des de fa uns cursos ens fa la sensació que tens una vestimenta tipus pels partits. Tens alguna espècie d’amulet, superstició? O t’agrada molt color negre?
Intento repetir quan guanyem. Tinc poques manies, però la roba és una. Si hem guanyat intento repetir la roba de cara al següent partit; i l’altra mania, que és una tonteria, intento tenir el telèfon amb la bateria a tope. Que ja em diràs tu, quana tonteria més gran! [Riu] 

Durant el partit o sempre?
Arribar al camp on arribi, tenir sempre el 100%

Per poder rebre felicitacions o renecs
No, no, no. No sé per què. Però el duc sempre amb el carregador i allà on puc, l’endollo. Manies.

Potser l’altra és veure els partits ajupit, que és una altra imatge característica teva. No sé si per prendre més perspectiva o és més per rumiar...
Tinc uns amics que van venir una vegada i em van gravar, i faig una sèrie de salts que diuen “saltitos”. I la veritat és que no te n’adones. Ets allà, estas cridant, ordenant, que no et fan ni cas. D’altres vegades sí. T’emprenyes amb l’àrbitre... I jo també he intentat controlar-me una mica amb el tema de les queixes, tot i que no ho he aconseguit del tot, també ho he de dir. Però no, no em fixo gaire en el que faig quan sóc allà.

Ets un entrenador molt passional. Els àrbitres diuen que els dones feina, en el sentit que et queixes o dones la teva opinió. De sang calenta, podríem dir.
Sí. Tot i que intento no faltar mai al respecte. Evidentment alguna vegada, en calent, he dit alguna cosa de la que me’n penedeixo, perquè és que, a més, és molt difícil. Però hi ha d’altres en què em costa entendre com es poden prendre certes decisions que són tan evidents per tothom. Que l’entrenador rival et mira com dient: “mare de Déu!”. I llavors, com que no ho entens, de vegades... m’han acabat expulsant. Una vegada, per gesticular als meus jugadors! Vaig anar corrent cap a la meva defensa, cridant amb els braços en alt: “Voleu treure la pilota endavant!”. I llavors va venir l’àrbitre i em va expulsar. I no li deia a ell. Llavors, mirem al vídeo si se m’escoltava, però només se’m veia anar cap allà aixecant els braços, i em fan fora a mi. Potser és que em coneixen...

Aquesta n’és una altra. Sovint, després d’una decisió, entrenadors i jugadors, intenteu convèncer l’àrbitre que el que ha assenyalat no és així, però sabeu que no canviarà mai la decisió.
Mai, mai, mai. Però és un reflex. No ho podem evitar. I els jugadors van tenir moltes targetes per protestar en la primera part de la temporada, i això és una cosa que hem corregit perquè no hi treus res.

Però potser és una cosa difícil de controlar a 200 pulsacions...
Sí, però el jugador no ho ha de fer, perquè l’àrbitre també està a 200 pulsacions. Jo estic segur que els àrbitres, moltes de les decisions que han pres, si tinguessin 10 segons per pensar no les farien. I a nosaltres, si ens diuen, de veritat et vols queixar d’això? Segurament no ens queixaríem ni la meitat de les vegades. Potser hem de ser una mica comprensius. Tot i que sí que trobo a faltar una mica de comprensió amb la nostra feina. Em sembla desmesurat que ens carreguin amb dos partits per protestar una acció. Però ho has d’acceptar. I a l’altra banda, també ens hauríem de posar una mica en la seva pell i entendre que és complicat. Al final, són 22 jugadors que estan intentant enganyar-los. Que si han fet una falta, han tret el colze... i és complicat.

Ens agradaria parlar també sobre el rival d’aquest cap de setmana. Unión Adarve. Nosaltres no en sabem res. Què ens en pots explicar?
Que és un rival molt dur. Molt intens. “Com si jugués a rugbi”, m’han arribat a dir. Però amb qualitat, perquè tenen qualitat. A més, el màxim golejador ha fet 24 gols, un central reconvertit a davanter que els ha sortit molt bé. També sabem que juguen amb diferents esquemes, fins i tot dins d’un mateix partit. Tenen molts registres, moltes alternatives, tant a l’hora d’atacar com quan toca defensar. Un equip molt intens. Potser podria ser com aquí la Montañesa, però a nivell d’intensitat i apretar i sentir que els tenim constantment a sobre. Però si ells veuen els nostres informes, suposo que també pensaran que no poden descuidar-se gaire. Ens hem d’esperar un bon equip i, sobretot, la millor versió del rival que tenim davant. I a partir d’aquí serà més fàcil preparar el partit. Ens han dit que és un equip que domina l’estratègia, que et posen dins els serveis de banda, que la pressió alta que fan dificulta molt sortir des del darrere i que has d’estar molt fi en defensa perquè en un parell de passades t’acaben jugades. És un equip de Madrid, i els equips de Madrid seran competitius sí o sí, a més de la qualitat que tenen.

Instruireu els jugadors per competir diferent? Cal variar moltes coses en la manera de competir?
No sóc partidari de fer gaire invents nous. Les coses que ens han dut fins aquí són les mateixes que ens han de portar fins al final, tenint en compte el rival i com juga. Això ho hem fet cada dijous, fent l’informe amb els jugadors. Què farem amb pilota, què farem sense pilota, i aquí és on nosaltres podem variar una mica més. Però també som un equip que utilitza diversos registres: podem anar per dins, per fora, podem jugar directe a l’espai, atacar a les segones jugades. Jo crec que també tenim diferents registres i això fa difícil que puguin tapar-nos a nivell ofensiu. Després, defensivament, ja et dic, qualsevol equip de qualsevol Tercera Divisió que faci play-off segur que es posa bé al camp. I a partir d’aquí, a partir de l’ordre, el que has de fer és intentar desordenar-los. I tenim jugadors per desordenar-los? Segur que sí. O sigui que a veure si ho fem bé.

dijous, 18 de maig de 2017

Perfil dels rivals: Ontinyent

L'Ontinyent (tercer al grup 6) serà el rival del Terrassa en la primera ronda del play-off d'ascens a Segona B. Com en els anys anteriors, des de tercera.cat hem contactat amb periodistes que han seguit els altres grups de Tercera per traçar un perfil del rivals dels catalans.

L'Ontinyent arriba al play-off amb ganes de rememorar els dies grans de l'entitat // Twitter Ontinyent CF

Escriu sobre l'Ontinyent el company Toni Tortosa, cap de premsa de l'Ontinyent CF

Sense pressió, només queda gaudir

El passat dilluns la sort va oferir un duel Terrassa–Ontinyent per a la promoció d’ascens a Segona B en la present temporada. Per als ontinyentins és la tercera consecutiva, i cadascuna d’elles s’ha viscut de forma molt diferent, bé pels diferents plantejaments a nivell tècnic, bé perquè d’una temporada a altra la plantilla ha patit canvis dràstics.

És la tercera, i diuen que a la tercera va la vençuda, però el futbol no entén de sorts més enllà de la que es busca i nombrosos factors intervindran en la primera cita dels dos conjunts. Un Clariano que espera vestit de gala als egarencs, amb la gespa renovada el passat gener, una tribuna reformada amb nous seients, i un club que poc o res té a veure amb aquell que va fregar l’ascens a Segona Divisió A a l’estadi Santo Domingo d’Alcorcón.

Des d’aquell moment, amb un milió d’euros de deute pel mig, els directius han hagut de nadar sovint contra corrent per minvar-lo fins un 70% en l’actualitat. La 2010/2011 va ser una temporada de transició amb el mític Toni Aparicio al comandament de la nau, però una planificació amb una plantilla inflada no pogué repetir el somni de la promoció. La següent seria la pitjor a molts nivells, però sobretot en l’aspecte econòmic, havent de sorgir una “plataforma de salvació” amb una desena d’ànimes caritatives que pogueren salvar el deute amb la plantilla a última hora, una plantilla dirigida per Roberto Granero que va complir de sobres amb l’objectiu de la permanència.

Mentre a la 2012/2013 ens trobem amb un Ontinyent desesperat, havent d’aportar un aval de 200.000 euros per competir, s’hagué de recolzar amb talonari i l’estima del boig escocès John Clarkson pel club, havent de salvar la categoria d’una forma ajustada però no agònica, i comptant amb jugadors que han arribat després a jugar a Segona A. A la 2013/2014 es va consumar el fatídic descens amb després de començar-la amb un entrenador de la casa, Juan Moreno, i acabar-la amb Nino Lema, remodelació completa de la plantilla pel mig.

De José Carlos Mullor en la 2014/2015, que es clavà en l’últim sospir en promoció d’ascens amb una plantilla curta que havia aprimat en la recta final de competició per les eixides a l’estranger, fins al Miguel Ángel Mullor de les dos últimes temporades repetint gesta.

El tècnic ontinyentí va ser capaç de fregar la tercera eliminatòria de promoció d’ascens la passada temporada, amb un projecte que pogué confeccionar des de l’inici i al que només li faltà un gol en remuntar un 0-1 advers a Tarazona per desaprofitar un 3-1 a favor en El Clariano que acabà en 3-2.

La present temporada ha estat digna del millor guió de Hollywood. No es va renovar inicialment a Miguel Ángel Mullor després de desavinences personals amb el president de l’entitat, que apostà per la tornada de John Clarkson al que se li “devia” entrenar una temporada per segellar el deute contret. El club s’agafà a la clàusula de necessitat de comptar amb el carnet d’entrenador i trencà el contracte per recuperar a Miguel Ángel Mullor, que es trobà amb una plantilla de jugadors i cos tècnic completa però que sobrepassava el pressupost replantejat per no comptar amb els ingressos de John.

Al remat, aquesta temporada ha estat un camí ple de corbes. Tant han hagut d’adaptar-se els jugadors a l’estil del tècnic ontinyentí, com a la inversa. L’Ontinyent començava la competició de forma impecable i sorprenent, imposant-se al feu d’un candidat a la promoció com el Novelda i enllaçant fins a cinc victòries consecutives que es trencaren amb la visita a Alzira.

Sempre en la zona alta de la classificació, només l’ha penalitzat una plantilla curta que ha notat les baixes importants al llarg del curs, com la d’Abengózar en l’equador de la competició i la d’Edu Mesas en la recta final. Va ser necessari canviar peces, sobretot en punta amb les incorporacions de Francesc i Cristo.

El cos tècnic ha sabut traure profit de les circumstàncies, i tot i que la irregularitat ha aparegut en certs trams de la competició, ha fregat la disputa del segon lloc amb l’Alzira i ha complit amb el tercer lloc tot i les tres derrotes consecutives davant equips que es jugaven capficar-se en la pugna per la promoció.

Respecte a la temporada passada, destaca l’aposta per homes de la zona com Rafeta, José Antonio Soler, o el ja nomenat Francesc, però a més dels nouvinguts cal destacar les figures dels capitans Víctor Fuentes, Paco Sáez i Juanan. Curiós també que els tres coincidiren a les ordres de Mullor en les extraordinàries temporades de l’Ontinyent B, que aconseguiria dos ascensos consecutius per plantar-se en Regional Preferent, la immediata inferior a la Tercera Divisió.

Allò que limita a l’equip, la qualitat, que es paga ja en aquestes categories, s’ha suplert durant la temporada amb molta empenta i solidaritat, intensitat des dels xiulits inicials dels encontres, i fent fort El Clariano que ha vist fugir pocs punts i que espera omplir-se per rebre el Terrassa. Un rival, que si de primeres no era desitjat perquè es considera un dels més forts que hi havia al bombo, amb el pas de les hores i les ganes de rememorar els partits de Segona B, va augmentant les il·lusions de la plantilla i l’afició. Com que la promoció no va ser el primer objectiu de la temporada després dels vaivens estivals, aquesta fase es viu a la ciutat sense pressió i amb moltes ganes de gaudir-la.

Per davant espera, independentment dels resultats, una conversió en societat anònima esportiva que suposa una aposta de l’actual president Luís Ortiz per professionalitzar el club i acostar-lo a superiors categories.

Perfil dels rivals: Móstoles

El Móstoles (quart al grup 7) serà el rival del Peralada en la primera ronda del play-off d'ascens a Segona B. Com en els anys anteriors, des de tercera.cat hem contactat amb periodistes que han seguit els altres grups de Tercera per traçar un perfil del rivals dels catalans.
El Móstoles certificava el play-off en l'última jornada // Twitter CD Móstoles URJC
Escriu sobre el Móstoles el periodista Jesús P. Velasco, col·laborador de Tercera DEM FM
Móstoles, una ciudad de más de 200.000 habitantes al sur de Madrid, se quedaba en 2012 sin el principal club de la localidad, el CD Móstoles, que desaparecía después de más de 50 años de historia, 28 de ellos entre Tercera y Segunda División B. Esta desaparición hizo que el estadio de El Soto, con capacidad para 12.000 personas, se quedara sin dueño, por lo que el Ayuntamiento de la ciudad lo sacó a concurso público. Este concurso público lo ganó el CD Juventud de Móstoles URJC, otro club representativo de la ciudad que por aquel entonces militaba en Preferente y que pasó a denominarse desde entonces tal y como se le conoce hoy: CD Móstoles URJC. Un año más tarde, en la temporada 2013/2014, el equipo mostoleño ascendía por primera vez en su historia a Tercera División y la ciudad volvía a contar con un club en esta categoría.

Tras la firma de un acuerdo de colaboración con la Fundación "Iker Casillas", la temporada 16/17 empezaba para el CD Móstoles URJC con el proyecto más ilusionante de su historia y con el claro objetivo de clasificarse entre los 4 primeros para disputar los play-off de ascenso. Este proyecto venía de la mano de una auténtica revolución en la plantilla, donde tan solo un jugador del equipo del año pasado,el central Fratelli, ha continuado este año. 

Asi pués, con Iván Ruiz como nuevo entrenador, con más de 20 fichajes y con un exigente proyecto, el Móstoles comenzaba la temporada con problemas deportivos. Después de 12 jornadas, el equipo solo había conseguido 3 victorias y las exigencias del proyecto parecían que le quedaban grandes al conjunto de Iván Ruiz, pero tras una derrota con el Unión Adarve, el equipo marcó un punto de inflexión y empezaron a llegar las victorias. No obstante, el final de temporada también se le hizo muy cuesta arriba al equipo con 3 victorias en las ultimas 10 jornadas. En la última jornada, el CD Móstoles URJC dependía de sí mismo y con una victoria estaba dentro de los Playoffs, sin embargo el equipo empató a 0 y dependía de los resultados que hicieran Leganés B y Getafe B, cuyos marcadores propiciaron finalmente que el equipo Mostoleño se haya podido clasificar por primera vez en su historia para la eliminatoria de ascenso a Segunda División B.

En líneas generales por tanto, se puede hablar de buenta temporada del CD Móstoles URJC ya que ha conseguido el objetivo que se marcó a principio de curso. No obstante el año ha sido muy irregular para el equipo, ya que se ha visto a un conjunto capaz de lo mejor y de lo peor, y que salvo una racha de 5 partidos seguidos ganando, no ha sido capaz de conseguir contiunudad en los resultados. Una continuidad que quizás haya faltado por las dificultades de acoplar a un equipo con casi 25 caras nuevas. El Móstoles, con 16 victorias, 14 empates y 8 derrotas, ha sido el segundo equipo que más goles ha marcado de toda la competición con 62 tantos, solo por detrás del Atlético de Madrid B.

Dentro de todas esas caras nuevas que el club ha fichado este año hay varias a destacar. En primer lugar David Sierra, portero de 33 años que pese a algunas lesiones se ha mostrado muy seguro durante toda la temporada y ha dado puntos con sus paradas en más de una ocasión. Ha pasado por clubes de Segunda y Segunda División B y este año llegaba procedente del Miami FC de Estados Unidos. Otros dos jugadores muy destacables de la plantilla son Carlos Bravo y Gonzálo Ónega, procedentes respectivamente del Internacional de Madrid y del CDA Navalcarnero. Ambos han sido titulares durante toda la temporada y han demostrado a base de goles y talento que eran fundamentales para el equipo. Pero sin duda, el jugador más relevante, fundamental e importante para el CD Móstoles, es Gerardo Berodia. El madrileño de 35 años, que empezó en las categorías inferiores del Real Madrid, ha pasado por clubes como la Ponferradina, el CD Lugo o el Wilsterman de Chile. Máximo goleador del equipo con 17 goles, ha demostrado que la Tercera División se le queda pequeña y que su técnica y calidad han sido de lo mejor de la temporada en la competición. Sin ninguna duda, la estrella del equipo y su jugador más determinante.

El CD Móstoles URJC tiene ahora la oportunidad de devolver a la ciudad un club en Segunda División B después de 11 años.