divendres, 21 d’octubre del 2011

Primera meta volant (3): Noms propis

Anteriorment, a l'anàlisi de la primera meta volant:

Hem analitzat els col·lectius, els vint equips, però durant aquestes deu jornades hem escoltat alguns noms propis. Se'n podrien dir molts més, lògicament, però ho he volgut reduir a deu.

  • Bakary. El davanter ha tornat al futbol català després de debutar (i marcar) a Segona Divisió. L'Espanyol B el fitxava pensant, exactament, en tot el que ha donat en aquest inici: explosivitat, gols i punts. Ha tingut més continuïtat que l'altre virtuós de l'atac blanc-i-blau, Cristian Alfonso, que entre molèsties físiques i convocatòries amb el primer equip, no ha pogut aparèixer amb tanta soltura, si bé ha anotat els mateixos gols. Els dos són, clarament, del grup dels jugadors a seguir. 

  • Carlos Martínez. El letal davanter del Terrassa ha començat l'any com va iniciar l'anterior, fent-se un fart de marcar gols. L'any passat en va fer 14. En aquesta primera arrencada suma 8 gols, va anotar a les tres primeres jornades i és la punta de l'iceberg d'un ampli joc ofensiu del conjunt egarenc.

  • Sergio López. El porter titular les últimes cinc jornades (a les primers cinc va jugar Antonio David) a la Pobla de Mafumet no sap el que és encaixar un gol. Suma, doncs, 450 minuts d'imbatibilitat, i que aparegui destacat en aquesta secció serveix per elogiar la rereguarda del filial del Nàstic, la menys golejada de la categoria (5 gols encaixats en només 3 partits). 

  • Adrià Fradera. Un altre porter que apareix als deu noms més destacats. Diversos rivals del gavà enguany, des de Ramon Moya fins a Francesc Cargol, ha destacat el paper vital del porter blaugrana. La idea del tècnic gavanenc enguany és rotar Fradera i Manel a la porteria (com feia l'any passat amb el mateix Fradera i Pastor), i el nivell ofert pel gironi ha salvat tardes (com al triomf contra la Grama) i ha ajudat a evitar catàstrofes molt majors, com passava diumenge contra el Manlleu.

  • Juan Carlos Sanz. El Rubí va començar molt endollat guiat d'un inspiradíssim Juan Carlos Sanz, que liderava els vallesans en els dos triomfs a casa i estrenava al curs amb doblet i festival d'assistències. El descarament del migcampista serveix per il·lustrar la bona arrencada del Rubí.

  • Ferran Vila. L'incisiu interior de l'AE Prat continua la progessió que va iniciar fa un any a Can Peixauet i amb els pratencs ha fet partits vitals per sumar part dels punts que han situat el Prat a la quarta plaça. Elèctric per banda dreta, pot alternar amb l'esquerra si les circumstàncies del joc ho requereixen.

  • Dani Planagumà. El davanter del Manlleu, curtit en mil batalles, segueix donant molta guerra, i va aparèixer al moment clau per lidear el seu equip en una sèrie de tres triomfs (Vilanova, Pobla i Grama) en què va anotar cinc gols i que van servir per reforçar la moral dels osonencs. Planagumà és una assegurança de gols.

  • Pol Coll. L'atreviment del nouvingut. Aquest és el principal valor que encarna el jove migcampista de la UE Vic. Amb 22 anys ha posat dues cireretes en forma de dos grans gols als triomfs contra el Muntanyesa i el Rubí, i dóna idea de la il·lusió dels osonencs per mantenir-se a la categoria.

  • Dani Delgado. El davanter il·lustra el canvi a Vilafranca. Abandonava Cornellà després de tres temporades, apostava per un projecte renovat amb el degà penedesenc, que vol continuar sorprenent, i l'aposta de l'argentí està donant els seus fruits. L'equip guanya i ell segueix marcant. Tres gols (un d'ells, per emmarcar) que han donat 6 punts (contra Amposta i Rubí). Apostes amb risc que donen resultat.

  • Paco Clos. El tècnic ha estat el primer i únic que ha deixat el càrrec en aquest primer tram. Clos s'havia ocupat del Santboià a l'últim tram del curs passat, a Segona B. L'inici fuix de l'equip, i, segons les seves paraules, els problemes amb l'entitat en van precipitar la sortida.

(per a aquesta entrada han estat de molta ajuda les col·laboracions de José David Muñoz, cap d'esports d'El Prat Ràdio i Guillem Freixa, col·laborador d'El 9 Esportiu i El PuntAvui Girona. Moltes gràcies!)

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada