divendres, 21 d’octubre del 2011

Primera meta volant (i 4): Què esperàvem?

Anteriorment, a l'anàlisi de la primera meta volant:

Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost (no fa ni dos mesos, i la resposta ha estat brutal, més de 6.000 visites ja, aprofito per agrair-vos-les totes) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.

Aquell dia vaig llençar a twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes deu jornades.

1. L'Espanyol B és l'equip a batre. Primera idea confirmada -no era res sorprenent, tampoc. La qualitat de la plantilla, les múltiples opcions en atac (Bakary, Alfonso, Zegeelar, Pirulo...) i el talent al mig del camp (Gómez, Darder) unit a una solvència al darrere (Edgar i Dinu han encaixat només 7 gols, i a la defensa Zou, Cunill o Canal governen amb mà de ferro) dóna lloc a una plantilla que ho té tot per, com a mínim, fer play-off. El liderat per ara és seu, però els perseguidors aguanten.

2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. Segona idea confirmada. A l'entrada inicial ens preguntàvem si seria l’any de la revàlida. Els dos equips han mostrat dues trajectòries diferents, però la realitat és que tots dos són a només un punt del quart. L'Europa va començar molt fort, igualat amb l'Espanyol B, mentre que al Manlleu li va costar estrenar-se. A partir d'allà, els osonencs han anat de menys a més i, exceptuant la derrota a casa contra el Santboià, han tancat unes últimes jornades dignes de ser entre els quatre primers. Tots dos inicien el segon tram mantenint la condició d'aspirants.

3. Esperança a Gavà i Vilafranca. Tercera idea gairebé confirmada. Al Vilafranca la paraula esperança li va com anell al dit. Sense tenir com a fita l'ascens, el degà penedesenc va començar l'any amb dues derrotes, però des de llavors ha sumat de tres en tres (exceptuant al Sangier) i manté un excel·lent tercer lloc (empatat amb el segon). Ara caldrà veure si el bloc madura aquests èxits i segueix sumant. Si a la segona meta volant segueix aquí, aviat es podrien replantejar els objectius a curt termini. Pel que fa al Gavà, l'excel·lent pretemporada dels d'Albert Poch donava lloc a un equip intractable a la Bòbila (fins que va arribar el Manlleu), però més tendre fora de casa. En alguns desplaçaments, l'atzar, i en altres, la superioritat del rival, no han deixat veure un Gavà equilibrat. Ara, després del 0 a 4 és el moment de la reivindicació d'un bon bloc.

4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. Quarta idea confirmada, a mitges. Els egarencs s'estan refent d'un primer any fluix a Tercera (després del descens de Segona B). Mantenen un bon ritme de gols, molt bons resultats a casa i triomfs en places d'alt nivell (Vilafranca o Prat). Inicien el segon tram de competició amb possibilitats reals de ser líders (un triomf aquest diumenge); pel que fa al Santboià, un mal inici va provocar la marxa de Paco Clos. Ara, amb Miguel López, l'equip sumava, però a pocs quilòmetres de la primera meta volant, la derrota contra el Masnou ha refredat les coses. Unes jornades més i la valoració agafarà més perspectiva.

5. Novetats a Prat i Cornellà. Cinquena idea confirmada. Els dos conjunts del Baix Llobregat han protagonitzat una bona arrencada. Sobretot els pratencs, que ja són en zona de play-off i agafen velocitat de creuer. Intractables fora de casa, per poc que mantinguin el nivell i sumin al Sagnier els d'Agustín Vacas són clars candidats a la fase d'ascens. Al Cornellà li està costant marcar, malgra un inici elèctric d'Enric, però és un conjunt solvent, amb pocs gols en contra, i que ha sumat massa empats, motiu pel qual no és més amunt a la taula. De fet, tots dos equips han perdut el mateix nombre de partits, dos, amb l'Europa com a botxí comú.

6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. Sisena idea confirmada. La ‘Monta’ ho està pagant, per la marxa d'efectius (abans i després de l'inici de campionat) i ara mateix és en zona de descens. Aparentment, és un estat transitori, ja que l'equip té arguments com per mantenir-se a la categoria, però ja se sap que en futbol, no només compta el talent. Pel que fa a la Pobla mantenen una excel·lent generació de jugadors que, sense fer gaire soroll, són prop dels quatre primers, encaixant poquíssims gols i rendibilitzant al màxim tots els que marquen.


7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. Setena idea confirmada. Si bé l'inici del Vic va ser fluix (no va marcar fins la cinquena jornada), tots tres són ara fora de la zona de descens. L'Olot, amb un excel·lent bagatge a casa, frega el play-off; el Rubí va començar fort a Can Rosés, i quan va començar-hi a perdre es va destapar com a executor a domicili (Amposta i Masnou el van patir); i el Vic s'ha fet fort al Municipal i ha conquerit Rubí per viure, ara mateix, dos punts per sobre de les places perilloses.

8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. Vuitena idea confirmada... en part. L'Amposta ha començat l'any de molt mala manera, encaixant molts gols i amb dificultats per sumar punts; el Masnou es troba ara fora del descens per la diferència de gols, però li costa moltíssim guanyar els partits i encaixa molts gols; el Balaguer, en canvi, té 4 punts de marge sobre el 18è, i ha combinat victòries a casa i a domicili que li donen aquest coixí de protecció.


9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. Novena idea confirmada a mitges. Els del Baix Llobregat han seguit sent un equip sense estridències... fins que van clavar la golejada del curs, 5 a 0 al Muntanyesa. Per ara només tenen un punt de marge sobre el descens. Fort als Canyars (Santboià, Europa i Muntanyesa hi han caigut) a l'equip li falta encert a domicili per allunyar fantasmes; a Vilanova no poden dir el mateix. L'equip, tot i no guanyar, ha anat sumant (és cuer) però la moral del bloc està tocada.

10. La ‘incògnita Grama’. El bloc de Ramon Moya, una barreja de joventut i il·lusió (en el millor dels casos, termes sinònims al món del futbol) ha iniciat l'any superant la prova de foc. Amb derrotes assumibles (Pobla i Espanyol B) i excel·lent rendiment a Can Peixauet (10 de 15v punts sumats). A domicili, un bon empat en la jornada inaugural a la Via Férria és l'únic argument positiu per a un equip que està responent a la incògnita amb entrega, esforç, i el talent de jugadors com els Oriol (Miralles i Molins), Toni Pérez o Roberto Morales i Raventós, fins ara els homes gol dels colomencs, amb 3 dianes.

Així doncs, de nou idees confirmables (la desena no busca confirmació) cinc mantenen el seu sentit i les altres quatre, a mitges. Veurem a la propera meta volant, d'aquí 9 jornades, com estan les coses.

Un plaer haver analitzat a fons el que ha donat de si la lliga en les deu primeres jornades. Demà dissabte, les habituals seccions Avui serien de Tercera... (capítol 6) i Prèvia de la jornada (11a).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada