Idees de la 32a jornada

Les derrotes al capdavant, l'ampliació a set candidats, i les diferents resolucions dels duels directes a la part baixa concentren les idees d'una 32a jornada que deixa les coses molt obertes quan falten sis cites (set per a Balaguer i Gramenet) per acabar el curs.

Aquestes són les meves idees de la 32a jornada:

• Derrota anecdòtica. L'ensopegada del Prat, líder, contra el Masnou, cuer, es converteix en anècdota per les desfetes dels altres equips situats en zona de play-off. Els d'Agustín Vacas mantenen 10 punts de marge sobre el segon, i quedant-ne 18 en joc tres victòries als últims sis partits li asssegurarien el campionat.

• Remuntada inesperada. la quarta victòria consecuvitva de l'Olot va arribar quan més semblava que Alex Terma encaixaria la primera derrota a la banqueta dels de la Garrotxa. L'Espanyol B semblava tenir el duel encarrilat, 0 a 2 a la represa, i es veia ja a 7 punts del líder, però tres gols en 40 minuts frenaven el somni els blanc-i-bnlaus, immersos en la lluita per assegurar la zona noble.

• Pas enrere. El tercer i el quart es veien frenats per rivals dels quals no es pot descartar res. La Pobla Mafumet perdia a Vilafranca davant un degà penedesenc que se situa plenament immers en la lluita per les places preferents, i el Terrassa cedia una nova derrota a l'Olímpic (ja hi han guanyat tres equips) contra un Santboià que, a 6 punts del quart, no es vol donar per vençut encara.

• Tres aspirants més. Hem tingut setmanes amb quatre aspirants al play-off, amb cinc, com aquesta última, amb el Manlleu esperant entrar al quartet d'escollits, amb sis... i ara tenim set candidats a ocupar plaça de play-off a la jornada 33. A més dels quatre primers, Manlleu, Vilafranca i Cornellà se situen ben a prop dels favorits. Els primers, desaprofitant una opció clara amb l'inspiradíssim Planagumà; els segons, en un any excel·lent, i el Cornellà, culminant una ascensió lenta, amb una última etapa de mèrit: victòria a Can Rosés.

• Gens descartables. Ni Santboià ni Rubí estan encara descartats per a la lluita al capdavant. L'objectiu, evidentment, és complicat, i hi arribin o no, hi ha dues consideracions importants: la segona volta dels de Miguel López està sent brillant, i l'any sencer dels vallesans, ascendits enguany i amb una proposta que desperta elogis a la majoria de camps, segueix sent molt lloable.

• Tranquil·litat. Dues victòries en duels directes donaven tranquil·litat als vencedors i deixaven els vençuts sense gaire marge... El triomf del Gavà al Nou Sardenya serveix als gavanencs per respirar trencant, mínimament, els mals registres de l'equip a domicili, però enfonsen de nou l'Europa, condemnat a patir les últimes cites del curs. A Nou Barris, la força de la Monta a casa ajudava a derrotar la Grama. Triomf vital per al Muntanyesa, que segueix fent els deures sense pressa però amb bona lletra, i ocasió perduda per als colomencs, que buscaven tres punts per sortir del descens. Els podrien trobar divendres, a Balaguer.

• Punt d'or. L'equip menys golejador del campionat va igualar un partit que tenia amb 0 a 2 en contra al minut 88. La reacció del Balaguer, a més de frenar les aspiracions del Manlleu, servia per sumar un punt que, si bé no soluciona la situació dels lleidatans a la part baixa, els manté amb un cert marge de maniobra (sis punts per sobre la Grama), a tenir en compte, ja que una ensopegada divendres els deixaria a quatre punts del descens.

• Punt insuficient. L'empat del Vic l'ajuda a seguir sumant a casa, però no és suficient per als osonencs per allunyar-se d'una part baixa molt i molt propera. L'empat manté la línia correcta del Castelldefels, amb els deures ja fets, però deixa els de Pere Vila amb feina per fer, i amb duels directes a l'horitzó (Vilanova i Grama).

• Forts al Montsià. L'Amposta sembla haver recuperat aquella línia de bons resultats a casa, traçada amb triomfs contra l'Espanyol B, el Terrassa, el Santboià o el Vilafranca. Fa dues setmanes superava el Castelldefels, i dissabte esclafava el Vilanova, un 5 a 1 que deixa molt tocat l'equip d'Àngel Alcolea. Els ebrencs tornen a treure el cap buscant una salvació que és, ara per ara, difícil, però no impossible.

• Injecció moral. La victòria al Sagnier no millora en excés el panorama del Masnou, si més no des de la dimensió numèrica, però sí que dóna ànim i força a una plantilla que lluny del Maresme ha sumat ja quatre victòries. La salvació és molt complicada, a 10-11 punts quedant-ne 18, però la victòria d'ahir és tot un mèrit.