dijous, 7 de juny del 2012

Fem balanç, capítol 10: L'any del Castelldefels

Desè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

Quan vaig plantejar aquesta sèrie d'articles em vaig imposaruna norma: els articulistes no serien "de dins" els clubs. És evident que per a l'article sobre la Unió Esportiva Castelldefels hagués pogut comptar amb en Carlos de Frutos (com amb l'Àngel Garreta en el cas del CE Europa), però vaig creure oportú necessitar punts de vista externs. Així que, en el cas mariner, vaig preguntar a de Frutos a qui podia demanar-li un article sobre un any tranquil als Canyars. Em va parlar d'en Joan Heredia, un jove informador (va escriure l'article enmig de la preparació pels examens de la Selectivitat) que enguany s'ha iniciat a Ràdio Castelldefels. Ell ens explica com s'ha viscut l'any sense sobresalts dels de Toni Escudero.

De l'any del Castelldefels en fa balanç en Joan Heredia.



Temporada plàcida a Castelldefels
Un article de Joan Heredia

La UE Castelldefels va tancar el seu tercer any consecutiu a la Tercera divisió amb un més que destacable balanç de 13 victòries, 10 empats i 15 derrotes. El conjunt dirigit per Antonio Escudero ha gaudit d’una temporada sense gaire sobresalts, i en cap moment ha patit per aconseguir la permanència; de fet a 4 jornades del final l’equip ja estava salvat matemàticament.

Aquesta temporada presentava moltes incògnites al conjunt mariner: fins a 6 cares noves i baixes tan il·lustres com la del mític capità Alberto García, o la de l'estimadíssim Pablo Leal. El començament va ser complicat i els bons resultats van fer-se esperar. La primera victòria no va pujar al caseller groc fins la tercera jornada amb el triomf in extremis a casa contra el Santboià. A partir d’aquest moment va començar un trajectòria ascendent que es va veure culminada a la jornada disset amb una victòria al camp del Vilanova que deixava les posicions de descens a onze punts, i permetia encarar la segona meitat de la lliga amb força tranquil·litat.

En general, l'equip ha estat fort a casa, fent del Municipal dels Canyars un fortí, on ha aconseguit nou de les tretze victòries del curs, que li han permès ser el desè equip amb més punts aconseguits a casa, juntament amb Gramenet i Muntanyesa, amb 32 punts. Els aficionats grocs van poder gaudir de victòries contra equips d’entitat com el Terrassa, l’Europa o el Santboià, consolidant-se els grocs com un equip.

L’assignatura pendent, però, un any més, ha estat als partits a domicili. 17 són els punts que ha aconseguit el Castelldefels lluny del Municipal de Canyars resumits breument en quatre victòries i cinc empats, cinquè pitjor visitant de la categoria només per davant d’Europa, Masnou, Muntanyesa, Gramenet i Amposta. Cal destacar a més que tres d’aquestes quatre victòries es va produir de manera consecutiva als mesos d'octubre i novembre al Prat, el Masnou i Vilanova; per tant, l’actuació a domicili del Castelldefels ha tornat a ser força discreta.

Pel que fa el balanç de gols marcats i encaixats, podríem dir que durant la temporada no ha destacat gaire l’olfacte golejador de l’equip mariner, que ha acabat com a cinquè pitjor equip golejador de la categoria amb només 43 gols. D’altra banda cal destacar que ha tancat l’exercici com el setè millor equip en defensa amb 47 gols encaixats.

La joventut d’aquest equip, juntament amb la bona feina que s’està fent a les categories inferiors i a la veterania de jugadors com Jorge Sánchez i Sergio Navarro, ha ajudat a mirar el futur amb un gran optimisme per les alegries que pugui oferir aquest equip a la localitat de Castelldefels.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada