Postals de la Tercera 11/12: Toni Castro

Foto de la postal: Àngel Garreta

Remitent

Toni Castro

L’AE Prat s’ha convertit en el gran triomfador d’aquesta temporada al grup català de la Tercera Divisió. L’equip potablava ha obtingut el premi del campionat i l’ascens a la Segona B per la feina ben feta durant molts anys amb Luis Quiñonero a la presidència i amb Manolo Márquez, primer, i Agustín Vacas, després, a la banqueta. Els jugadors han demostrat la seva qualitat i professionalitat (Toni Texeira, Óscar Sierra, Charly Ruiz i Ferran Vila s’han convertit en la columna vertebral de la selecció catalana amateur), però també crec que per aconseguir l’èxit ha estat fonamental que el club, l’afició, els mitjans de comunicació i l’ajuntament pratenc han caminat de la mà. Tots plegats han fet pinya i han escrit la millor pàgina de la història de l’AE Prat.

Per contra, l’Espanyol B s’ha convertit en una de les decepcions de la temporada a Tercera. El filial perico partia com a gran favorit, gairebé obligat a ascendir a Segona B, però 12 empats en les primeres 24 jornades el van privar de ser campió. Se li va escapar la primera plaça i també l’ascens. La inestabilitat al futbol base blanc-i-blau i la contínua fuga de jugadors al primer equip han passat factura a l’equip de Raúl Longhi, que gràcies al suport de Pochettino, continuarà a la banqueta de l’Espanyol B la propera temporada. L’argentí tindrà de nou l’ascens com a objectiu, això si abans no compren una plaça a la categoria de bronze del futbol espanyol.

A partir d’aquí, vull destacar el mèrit de la temporada de l’AEC Manlleu. Després de 3 anys quedant-se a les portes, l’equip d’Osona ha acabat tercer, sent l’equip més golejador amb un sublim Dani Planagumà, i ha disputat la promoció, lluitant fins a la segona eliminatòria per l’ascens a la Segona B. El Manlleu ha jugat la promoció i també ha arribat a la fase final de la Copa Catalunya. L’entrenador Francesc Cargol tanca un cicle de 4 anys al Manlleu perquè com ell mateix diu “això ja era difícil de superar”. No ho tindrà fàcil Jordi Dot.

I també té molt de mèrit la Pobla Mafumet. El filial grana no començava la temporada amb l’obligació de jugar la promoció, però els joves futbolistes de Kiko Ramírez encara tenien al cap l’eliminació als despatxos del play-off de l’any passat. Aquesta espineta i les ganes de reivindicar-se han portat la Pobla, primer, a superar el mal inici de 2012, i després, a acabar quarts i a disputar fins al final una promoció d’ascens a Segona B que per poc crea un conflicte a la despreocupada RFEF. La veritat és que m’hagués encantat veure com se’n sortien a Can Villar.

La discutible classificació de la Pobla Mafumet per jugar la promoció d’ascens, tot i no poder pujar pel descens del Nàstic, ha deixat fora del somni el Cornellà. L’entrenador Jordi Roger ha viscut la seva primera temporada al Cornellà i ha donat mostres de la seva qualitat. Compte que el club de José Gálvez es perfila com un dels clars candidats per al proper curs de Tercera: estrenarà el Nou Municipal de Cornellà i tindrà la caixa plena gràcies al traspàs de Jordi Alba.

També s’ha quedat a les portes del somni el Santboià, que ha fet una espectacular segona volta amb Miguel López a la banqueta, tot el contrari que el Terrassa del Miquel Olmo, que després d’un magnífic inici s’ha desinflat i només ha guanyat 4 partits en una decepcionant segona volta. I no vull oblidar-me del Vilafranca, que tot i acabar a 11 punts de la promoció, ha estat bona part de la temporada l’equip revelació de Tercera. Sense practicar un joc brillant ni lluït, l’equip de Puchi s’ha mostrat molt efectiu.

Per baix, curiosa la trajectòria de l’Olot en el seu retorn per la porta gran a Tercera. Va començar força bé amb 26 punts en 17 jornades, després va sumar 11 partit seguits sense guanyar -que van provocar la dimissió de l’entrenador Nitus Santos-, i ha acabat amb 6 victòries, 2 empats i només 2 derrotes en les últimes 10 jornades. Trajectòria d’autèntica muntanya russa de l’equip garrotxí, que prepara un equipàs per al proper curs.

El Muntanyesa ha patit després de l’inoblidable temporada passada, igual que l’Europa, un equip cridat a lluitar per la part alta, que s’ha vist dins d’una espiral negativa de resultats de la que encara no ha despertat. Però encara més ha patit la Gramenet. L’equip de Santa Coloma, acabat d’arribar de la Segona B, ha salvat la categoria sobre el xiulet final. Un grup de joves jugadors, carregats d’il·lusió, han aconseguit la permanència esportiva, tot i l’enrenou social i econòmic que ha sacsejat l’equip de Can Peixauet tota la temporada. Tan de bo torni la calma al club colomenc i la Grama recuperi la categoria perduda.

En canvi, el Vilanova ha pagat car el mal inici -amb cap victòria en les primeres 11 jornades- i després de tres temporades jugant amb foc, s’ha acabat cremant. L’equip d’Ángel Alcolea ho ha intentat fins al final, però no hi ha hagut miracle. El Vilanova cau a l’infern de la Primera Catalana amb l’Amposta i el Masnou, dos projectes tocats de mort des de l’inici de la temporada.

Ja s’ha acabat. Baixem els micròfons d’un curs tan intens com igualat a Tercera. Tanquem una temporada en la qual hem cantat 1.018 gols i en què cada jornada hem explicat moltes alegries i polèmiques, moltes històries d’amor i desamor al nostre futbol català. És el moment de les valoracions, però també de passar pàgina i de preparar-nos per continuar sumant esforços. Un record molt especial per a tots els companys de diaris, blocs, webs, televisions i ràdios que treballen amb devoció per al futbol català cada vegada amb pitjors condicions o en molts casos, fins i tot, de forma voluntària. Gaudiu de les vacances que en un mes ja torna a rodar la pilota sobre els camps del nostre #futbolcat!