dimarts, 7 d’agost de 2012

Històrics, dia 1: El Badalona, primer semifinalista

El CF Badalona es classificava per a les semifinals del Torneig d'Històrics 2012 després de no encaixar cap gol en els dos partits de 45 minuts, i de superar el Martinenc al duel que el diferenciava del tercer aspirant, el Rubí (2-0).

Foto: Artur Tura / Torneig d'Històrics

Els d'Albert Cámara empataven amb els vallesans en un duel sense ocasions clares, però superaven l'amfitrió amb gols de Manolo Bueno i Grassa, després que els del Guinardó disposessin d'una opció immillorable per a l'empat a u. Al duel definitiu, el Rubí no aconseguia marcar cap gol a la porteria d'un inspiradíssim Unzué. El porter del Martinenc es lluïa en un parell de jugades i, fins i tot, aturant un penal a Babi.

Resultats
Badalona 0-0 Rubí (als penals, per a possibles desempats, s'imposava el Rubí)
Badalona 2-0 Martinenc (Manolo Bueno i Grassa)
Rubí 0-0 Martinenc

La crònica, via el web dels Històrics, la teniu en aquest enllaç
Reaccions dels tres entrenadors (Cámara, Alcolea i Alberto Fernández) i de Manolo Bueno, autor del gol inaugural del torneig, en aquest enllaç
La contracrònica que vaig redactar per al web dels Històrics, en aquest enllaç

Sensacions

  • Em va agradar el Badalona des del punt de vista tàctic. Com explicava Cámara després dels dos duels, els escapulats van aprofitar l'Històrics per assajar "diversos partits dins un mateix partit". Al primer duel va destacar la polivalència de Samuel Bayón, en un equip que jugava sense una referència ofensiva clara; al segon duel, la figura de Manolo Bueno exercia de guia al davant, i la ubicació li valia per anotar el gol que obria el pas a semifinals. Els dos onzes del Badalona van oferir garanties. Alguna badada defensiva, algun desajust a la creació, però un patró clar: molt de treball i disciplina.
  • Veure el Rubí esperant veure-hi l'equip del curs passat és un error. No perquè jugui diferent, sinó perquè molts noms han canviat i, per tant, requereixen encara d'un període d'adaptació. Alberto Fernández assenyalava que "esperava haver tingut més la pilota, però hem estat molt bé al darrere". A una menor possessió els vallesans sobresortien en tasques defensives, en què es mostraven molt sòlids. Les noves peces agafen la filosofia del tècnic a poc a poc. Alberto Molina exercia de vela al mig del camp, i tot el tren atacant, nou de trinca, assimilava amb solvència els conceptes de dinamisme i moviment continu. Ja no hi són Montoro, Toni, Kanté o Epitié. Però hi ha José Antonio, elèctric, un vertical Ángel, l'incisiu i tècnic Criado i una nova referència en punta, Javi Sánchez.
  • Del Martinenc s'esperava il·lusió, entrega, però també una bona imatge i en aquest sentit els homes d'Alcolea no van decebre. Van completar dos partits de 45 minuts molt correctes, destacant més en el duel cotnra el Rubí, en el qual s'haurien pogut avançar en dues ocasions molt clares. Unzué va destacar sota pals, però també una defensa seriosa, que va donar la talla contra rivals de superior categoria. Alcolea es quedava amb els "dos o tres passos endavant" que havia fet l'equip ahir. L'amfitrió va agradar, i ara toca pensar en la gran fita, la Primera Catalana, per a la qual encara queda un mes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada