dijous, 31 de gener del 2013

10 anys d'Esports en Xarxa'

L'Esports en Xarxa, programa de televisió engegat a la XTVL, ara La Xarxa, celebra avui els 10 anys en antena. Personalment tinc el plaer de treballar-hi des de fa gairebé cinc anys. Sense el meu pas pel programa, molt probablement, no hagués obert mai aquest espai web. L'efemèride i aquests últims cinc anys em fan escriure sobre l'aportació personal del programa (i del seu enorme  grup humà).

Les fotografies que acompanyen l'article corresponen a tot allò que tinc penjat al meu espai de treball. Autògrafs i fotografies que poden resumir un lustre d'aquesta història. A seguir-la escrivint...

30 de juny de 2008.
El maig passat els vaig conèixer. Vaig posar cara al Jose Gallardo, la persona que va contactar amb mi per telèfon, fa uns mesos, per saber si m'interessava la feina. Evidentment que m'interessava, s'havia obert aquell període que dedicava a alternar els últims mesos del curs universitari amb la recerca de feina per a l'estiu.

El 2005 i el 2006 els havia passat a Mallorca, aprenent de periodisme d'esports, de periodisme local, i de televisió. Era "el becari català"; el 2007, més a prop de casa, a Barcelona Televisió, on vaig començar a prendre contacte amb el que ara és el meu dia a dia. Una trucada de BTV a l'XTVL, i una altra del Jose Gallardo cap a mi em situaven aquell 30 de juny en una redacció d'Esports revolucionada pel triomf de la selecció espanyola a l'Eurocopa.

Què hi faria, allà? Tocar càmera, molta càmera. Editar. Escriure. El primer dia, prou revelador. Posava cara, veus i iniciava contacte amb la gent que ha protagonitzat els últims cinc anys de la meva (curta) vida laboral. El Dani Balaguer m'encarregava un perfil del golfista Pablo Larrazabal. Aquella notícia, de 47 segons, va obrir una llarga llista que ara, vista en perspectiva, agafa una altra dimensió, mostra un ampli ventall d'esport local, de personatges propers, d'esportistes que molts cops no adquireixen el ressò que mereixen.

I així és com ens vam conèixer el futbol català i jo. Fins llavors (mai me n'he amagat) la meva història seguint-lo havia estat de trobades esporàdiques: una promoció Gavà-Mallorca B aquí... el seguiment del Palafrugell a Tercera per la meva vinculació personal amb Llafranc allà... alguns partits de l'Organyà seguint el meu bon amic Joan Perdigués... fins que es va produir la guspira, a l'XTVL.

David Bauli al Torneig d'Històrics 2008. Memorable per al Martinenc

El cap, el Dani Balaguer, se'm va presentar com un apassionat de "tots els esports". El que hauria pogut semblar una exageració fa cinc anys s'ha complert en una autèntica realitat. I el contagi (positiu) es produïa des d'aquells mesos d'estiu.


Dedicatòria de Dani Planagumà, entrevistat al programa el maig de 2012

Quan ets a la facultat, o quan segueixes l'actualitat esportiva "des de fora", és fàcil (i tampoc és pas negatiu) que associïs treballar com a periodista esportiu seguint els esports, equips i esportistes de més difusió. És ben normal. Si preguntéssim a un bon nombre de nois i noies en edat escolar a quin esportista voldrien entrevistar, la resposta agafaria la personificació d'un futbolista de Rosario que viu i treballa a Barcelona. És el que més els arriba i, evidentment, és coherent i fins a cert punt lògic.

Josu, en un reportatge per a 'Sport' quan va debutar amb l'Europa

L'estiu del 2008 vaig "descobrir" (des del punt de vista de cobertura periodística) una gran quantitat de categories i esportistes que no formen part d'allò que decideixen difondre els grans difusors. Esportistes agraïts, disposats sempre a tenir un espai per a una entrevista, perquè els emprenyis amb la càmera, i els facis fer "teatre" per agafar recursos, etc

Les firmes dels C(h)ristians, Alfonso i Gómez, de l'Hospi a l'Espanyol

I així, sense arribar a una cita concreta, a una nit memorable o a una intervenció especialment brillant de qui escriu, ens vam presentar. I com la història ha continuat ja la coneixeu.

El dilluns ha estat el nostre dia. Un cop vaig entrar en plantilla (el març de 2009) el primer dia de la setmana era sinònim (encara ho és) de la notícia FUTBOLCAT: vídeo d'1 minut i 10 segons en què es resumeixen els principals partits de la jornada a Segona B i Tercera. Una notícia que elaborava (i elaboro) assegut al News Edit 9 (la meva taula de treball), però que es fa després de la tasca de les televisions que han anat a cobrir aquells partits el cap de setmana: de BTV a Canal Terrassa Vallès, d'El 9 TV a Costa Brava TV, de Canal Reus TV a TAC 12, de Lleida TV als rodatges propis de La Xarxa. I segur que me'n deixo alguna.

La Santíssima Trinitat, penjada a la redacció: Keko, Máyor i Triguero

Aquells resums em van permetre recórrer a noms que s'acabarien fent cèlebres en aquells primers mesos fent futbol català. Keko i Máyor, llavors al Sant Andreu, van aparèixer ràpidament en forma de retall d''El 9 Esportiu' adornant la meva zona de treball. I al resum de Tercera l'expressió "l'incombustible Santi Triguero" era un habitual de les notícies del dilluns.

Un disseny de l'amic Benja Villegas

La relació va agafar força i, amb les bases consolidades, va arribar tot el que més m'ha omplert en aquests cinc anys de feina: proposar històries a cobrir, de futbol català però no vinculades estrictament als partits i a les lligues. I sempre he trobat complicitat en l'interlocutor a qui els he proposat. Volia fer un perfil de Santi Triguero, que parla de futbol (ha viscut per al futbol) però que, en aquell moment, era una història profundament trista, de desamor amb l'equip que sentia seu, del seu poble. I va ser dit i fet. El meu company de la redacció d'Esports Roger March i jo ens vam encaminar a Vilanova, primer, i a Gavà, després. Va ser un dels dies en què més m'ha omplert la meva feina; vaig proposar un dia dedicat a l'Amposta, situat a la part baixa de Tercera, i amb el mateix Roger vam viatjar fins al Montsià; volia conèixer com es vivia a Olot l'excel·lent arrencada d'aquesta temporada, i cap a la Garrotxa a entrevistar les dues perles que té l'equip al davant. Són tres exemples de cinc anys de cobertura constant, d'atenció preferent al futbol de casa nostra.


És, simplement, una mostra parcial de com he après de periodisme, de periodisme esportiu, i de periodisme local, en tot aquest temps a l''Esports en Xarxa'. I és evident, també, que sense l''Esports en Xarxa' probablement aquest web no existiria. L'empenta per obrir tercera.cat, l'agost de 2011, era el resultat final de la creixent afició per seguir el futbol català, adquirida a les parets del Pavelló Ponent.

Dedicatòria de Toni Lao, jugador del Sabadell

L'editor del programa, el Jordi Pallarès, em pregunta el divendres a la tarda quin serà el menú per al cap de setmana. I confesso, tot i que sé perfectament que ell ja ho sap, que gaudeixo quan la resposta, preparada, és: "un Europa-Olot, segon contra primer, partidàs!"; i amb la Gloria Fernández compartim passió; ella la fa concreta, és una fervent seguidora de la Grama. Les nostres converses sobre l'estat del futbol català, l'estil de joc o les virtuts d'un o altre futbolista són també clàssics del dilluns.

Un dia que és sinònim de futbol català al programa. Emetem la majoria de resums, escollim els millors gols (una altra gran passió), i gaudim com nens explicant el dia a dia dels nostres equips.

Dedicatòria de Juvenal, capità del Sabadell

Una passió contagiada, en altres àmbits, als meus companys: de l'hoquei, esport emblema de casa nostra, al waterpolo, passant pel bàsquet EBA o júnior. Per això, quan ens han demanat a la redacció del programa de televisió explicar què és el que més ens agrada de la nostra feina no ho he dubtat. A mi m'agraden els dilluns:



Gràcies a tot l'equip de l''Esports en Xarxa', de l'actual (Dani Balaguer, Jordi Pallarès, Xavi Fortes, José Gallardo, Gloria Fernández, Regina González, Anna Freixa, Roger March, Albert Solà i Pep Carbonell) a els que hi han passat els últims anys (Fernando Gordo, Dani Pajuelo, Ruth Gumbau, Quique García, José Luis Cánovas, Raúl Morón, Axel Camarasa, Albert Hernández, entre una llarguíssima llista). Tots aquells qui han modelat els criteris, les ganes d'aprendre i la manera de treballar per donar veu a l'esport més proper, el més accessible i més agraït de cobrir.

6 comentaris:

  1. Espero poder compartir molts més anys de redacció amb tu. Enhorabona pel text, pel blog, per la passió amb què treballes. Per cert, qui menú tens per aquest cap de setmana?

    ResponElimina
  2. Papaito! Ets molt gran! Gràcies per incloure'm en aquesta llista. Va ser un plaer treballar amb tu; gran professional, millor persona. Cuida't molt grande!!

    ResponElimina
  3. Brillat, directe, precís i concís, vaja el reflex perfecte de Roger Sánchez. Gràcies a enamorats del Futbol Català i de l'esport com tu també hem pogut seguir creixent, si no hagués estat impossible.
    Visca Pablito Larrazabal!!

    ResponElimina
  4. En un món periodístic tan intoxicat com aquest en què ens ha tocat viure; veure, llegir i escoltar amb la passió que hi treballes (i treballeu) és per aplaudir i no parar. És un dels llocs on més còmode m'he sentit treballant, gràcies a la lliberat que sempre he tingut, al gran grup humà que forma l'equip i a la passió amb la qual s'hi treballa. La més sincera enhorabona a tots per tot. I que l'EEX no s'aturi. Per 10 anys més (mínim)! Moltes felicitats!

    ResponElimina
  5. Cal dir, en primer lloc, que Pablo Larrazábal viu a Sant Cugat. Havent deixat les coses clares, simplement agrair-te a tu i a tot l'equip la paciència i el bon tracte que heu dispensat a un servidor, al qual li heu transmès la passió per l'esport en general, i pel futbol en català concretament. Salut, bona feina i no us atureu. Si us plau.

    ResponElimina
  6. Ets un crac i un referent noi! Per a mi va estar un plaer treballar amb vosaltres. Tant de bo no hagués pujat mai aquelles escales... Una abraçada per a tu i per a tot l'equip! Felicitats!

    ResponElimina