Fem balanç, capítol 1: L'any del Vilafranca

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Obrim la sèrie amb l'any del FC Vilafranca. 16è classificat final, el degà penedesenc patia al tram final per consolidar una permanència treballada. Els homes de Puchi, figura clau per entendre el club penedesenc, han confiat més que mai en l'objectiu. Un vestidor unit i un entrenador que ha passat un any complicat, amb problemes de salut, han donat més força al premi final.

Repassa l'any del Vilafranca el company Lluís Montaner, autor d'El blog de la prèvia del FC Vilafranca, font d'informació bàsica per seguir l'equip.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 1

Sang, suor i llàgrimes

article de Lluís Montaner / @lapreviafcv per a EsportsPenedes.cat i tercera.cat

edició de Roger Sánchez

Difícil, treballada, angoixant,... Qualsevol d'aquests adjectius podrien servir perfectament per definir el que ha estat la temporada 2012/13 del FC Vilafranca. L'enèsim projecte vilafranquí ha suat de valent per mantenir la categoria en un any en què han passat mil coses, i quasi totes adverses per als interessos del degà penedesenc.

Foto: Àngel Garreta // CEEuropa.cat

Com ha succeït darrerament, els canvis a la plantilla van ser nombrosos els mesos d'estiu. Sobretot a la porteria on Guzmán i Yannick (fitxats a principis de juny) van ser substituïts a una setmana de començar la lliga per Miguel Ramos i Roberto Aguado en una decisió, si més no, arriscada. Ara bé, noves incorporacions com Toni Domínguez, Javi González, Marcos García o Oriol Molins han acabat esdevenint peces clau dins l'esquema de Puchi juntament amb els consolidats Bacaicoa, Isma, Valerio, Joni o Antolínez.

Després d'un bon començament de campionat, quan fer un gol al Vilafranca era missió quasi impossible, s'encadenava una mala ratxa de resultats i d'efectivitat de cara a gol que van dur l'equip a rondar la part mitjana baixa de la taula. A això cal afegir el fitxatge de Raúl Calvo pel Palamós (a còpia de talonari) que va debilitar una zona ampla ja de per sí mancada d'efectius.

Coincidint amb l'inici de la segona volta, Puchi era operat de la vista. El període de recuperació, fixat en un mes, no es va complir i la llosa de no poder comptar amb el míster al 100% s'ha arrossegat fins a final de lliga. Tot i que el seu ajudant, Enric Cirera, ha fet un treball immens i encomiable, aquell plus de motivació que Puchi transmet des de la banda, en certs moments de la temporada, s'ha trobat a faltar.

Foto: Àngel Garreta - Ara.cat

El Vilafranca caigué en descens la jornada 22 i repetí la 24. En la meva opinió, veure's allà baix va ser un estímul en els jugadors per demostrar que, després de gaudir la temporada passada prop dels llocs de privilegi, també podien tirar endavant situacions extremes i complicades. Així va ser. Tres victòries seguides davant rivals directes (Palamós, Balaguer i Vic) van ser cabdals per sortir del pou i encarar el tram final amb optimisme.

La permanència, però, es va fer esperar i no es va certificar fins la penúltima jornada, a casa, davant el Gavà (2-0). Les llàgrimes de Puchi en acabar el partit són la fotografia que resumeix a la perfecció el que s'ha patit per a assolir l'objectiu marcat a principi de temporada. I és que tot i que el club s'ha consolidat els darrers anys a Tercera, no hem d'oblidar que el degà penedesenc parteix sempre amb un dels pressupostos més baixos.

Joni Puchi, un dels jugadors emblema del Vilafranca // Àngel Garreta - REMImages.com

I de cara a l'any vinent... tres quarts del mateix. Si la salut ho permet (i esperem que sí) serà la cinquena temporada de Puchi al capdavant de la banqueta. Amb president nou, això sí. Pere Montserrat deixa el càrrec després de 23 anys a l'entitat (en dues etapes) i dóna pas a gent jove i amb ganes d'agafar les regnes (amb Joan Soler, 'Giró' al capdavant) que ha de seguir el camí marcat de l'austeritat, el bon saber fer i la humilitat de treballar dia a dia per complir el somni (poc valorat per la nostra vila) de tenir un equip a Tercera Divisió.