Fem balanç, capítol 8: L'any de la Grama

Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.

Vuitè capítol de la sèrie per a la UDA Gramenet. 9è classificat final, l'any (esportiu) de la Grama ha estat excel·lent. Així de clar. Amb alguns periodistes que seguim el futbol català hem constatat que l'any dels colomencs, en proporció a tot el que s'ha viscut, ha estat a l'alçada del curs dels equips capdavanters com Olot, Cornellà o Europa. Les complicacions fora del terreny de joc no han alterat una trajectòria exemplar dels homes de Toni Romero, que no han patit per assegurar la permanència amb solvència i que deixen l'interrogant de què hauria passat si tot hagués estat més tranquil al terreny extraesportiu.

Repassa l'any de la Gramenet el Marcos Moreno, que ha seguit l'equip durant els últims anys, per a diversos mitjans, com l'Sport o La Xarxa, aquest últim curs. Escolta, parla clar i explica fets. Ha tingut un any molt agitat, però sempre ha estat un periodista directe i valent, i des d'aquestes línies li agraeixo moltíssim la confiança i col·laboració que hem mantingut els últims cursos.

FEM BALANÇ - CAPÍTOL 8

Sortint del pas

article de Marcos Moreno / @MorenoTeruel

edició de Roger Sánchez

La història sempre comença amb “Un altre any”. Sempre es fa balanç amb aquest preàmbul, d'un to més agre que dolç.

Un altre any la joventut ha demostrat que pot amb tot, que viu amb passió el futbol. Que uns jugadors que mereixen millor tracte s'ho deixin tot al camp, ja no ens ha de sorprendre a Santa Coloma. La temporada s'ha salvat pel que fa a tots els equips de la Grama, des del primer fins a l'últim, perquè tots han fet un gran paper. Fins i tot el filial, que ha baixat a Segona Catalana. Perquè tot i els canvis d'entrenadors, tot i que s'han convocat massa jugadors amb el primer equip (perquè massa jugadors del primer equip van haver de marxar), potser el B hauria aconseguit la permanència si no fos per la inutilitat dels qui van permetre alineacions indegudes o impagaments als àrbitres.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Un altre any, quan semblava que ja no hi havia braç, aquest s'ha estirat més que la màniga. I encara hi ha qui no es fa creus quan recorda l'estada de pretemporada a Puigcerdà (tot un luxe!) i el dineral que va costar. Això sí, contra equips prou febles.

Un altre any em veig escrivint una sèrie de barbaritats comeses pels qui manen a la Grama i pels qui els envolten. I ho reconec, em faig pesat. I tothom deu pensar: “Aquest noi sempre diu que tot esclatarà i mai no esclata!”. Ja no sé si esclatarà o no... Ni ho desitjo, tot i que alguns ho creguin.

Eloi Fontanella, un dels golejadors colomencs // Àngel Garreta - REMImages.com

Un altre any s'han vist bestieses, com la imatge que va donar part del cos tècnic del primer equip quan, a començaments de temporada, van tractar amb prepotència alguns jugadors presumiblement -sota el seu punt de vista- inferiors. La prepotència se sustentava en un pressupost massa “pre” i massa “suposat”. I amb prou feines s'ha acabat la temporada. I tots aquells pensant: “Collons, i a mi em menyspreaven perquè jo no era suficient per al projecte?”. No era el rebuig, eren les maneres...

I tot això per no parlar de la 'quasi' filiació amb el Getafe (?¿!), de vendre el futbol base a no sé quina empresa, de les històries fantàstiques d'alguns gestors i de tants i tants ridículs, alguns no coneguts públicament, que mai no diré per no fer sang...

El pitjor mal de la Gramenet és que té poca afició neutral i, en proporció, molts interessats que diuen ser aficionats (no només dins el club) i que es dediquen a fer soroll per tal que no s'escoltin les coses clares. I el que s'esforça i treballa no és tingut en compte, sinó més aviat marginat. I així va tot...

Només afegiré una cosa:

Senyors de la directiva i amics satèl·lits, vostès sabien, quan entraven, quina era la situació. Perfectament.