diumenge, 28 de juliol del 2013

El monogràfic sobre Tony Thompson, en una entrada




Aquesta setmana, a mode de separador entre una temporada i l'altra, hem publicat a tercera.cat el monogràfic sobre la història de Tony Thompson, el suposat inversor suec que va intentar estafar la UDA Gramenet.

En aquesta entrada us deixem, seguits, els enllaços a les quatre parts del reportatge. A l'última consten els agraïments, encapçalats pel periodista colomenc Xavi Chica, autor del reportatge que centra el monogràfic:


divendres, 26 de juliol del 2013

El 'cas Thompson'. Epíleg













<<< La (no tan) increïble història de Tony Thompson. Part 1
<<< La (no tan) increïble història de Tony Thompson. Part 2
<<< El 'cas Thompson'. Pròleg

Agraïments

Abans d'obrir l'últim capítol del monogràfic sobre el 'cas Thompson', i per no deixar-ho per al final, voldria fer alguns agraïments puntuals que han fet possible aquests quatre articles.

En primer lloc, i especialment, gràcies al Xavi Chica per la complicitat, la facilitat en el contacte i l'execució, i l'excel·lent article que va voler signar per a tercera.cat, i per la conversa posterior, reproduïda en aquesta mateixa entrada. Ja posats, per la paciència d'escriure un article el desembre, reunir-nos per gravar la conversa el febrer, i veure-ho tot publicat el juliol...


Gràcies també a tots els que han ajudat recordant aquella etapa concreta del futbol català i de la Grama, i als que han col·laborat aportant material informatiu o background sobre el cas en converses de cafè: Carlos Martínez, Albert Solé, Jordi Sunyer, Albert Robledillo, Marcos Moreno, Cristian Garcia i Gloria Fernández.


Gràcies a la Georgina Cabanes, que ha fet la correcció dels textos dels quatre articles del monogràfic.


Tres mitjans han estat font bàsica per al monogràfic. L'article s'ha enriquit amb els materials d'El 9 Esportiu, l'XTVL / La Xarxa i Televisió de Catalunya. Els articles han inclòs a més enllaços a El blog de l'Hospi, Mundo Deportivo, Marca Sport.


I gràcies a tots els que heu passat per tercera.cat aquests dies, la meva intenció és poder fer temes que van més enllà de l'actualitat de Tercera amb més regularitat.



Epíleg

En paral·lel a la redacció de l'article, vam quedar un vespre de febrer (sí, el monogràfic ha estat temps gestant-se) amb en Xavi Chica per parlar, de manera informal, sobre el cas, ampliant els capítols més interessants i preguntant aquells punts concrets que quedaven per explorar.

Com que va ser una conversa, i no una entrevista, us deixo les reflexions de Xavi Chica, i incloc a l'entrada dues vídeonotícies dels problemes posteriors de la plantilla de la Grama, que va patir un final de curs d'impagaments i patiment per salvar la categoria.


Chica i jo parlem en un bar, davant d'un camp del futbol català, que podria ser (però que no és) el Nou Municipal de Santa Coloma. El 'cas Thompson', analitzat amb l'autor de l'article que ha centrat aquest monogràfic.



"
Els primers dies hi havia com una certa il·lusió general. Primer, perquè la premsa de la Grama érem quatre gats. Havíem viscut el descens als inferns de la Gramenet, de lluitar per pujar a Segona a trobar-se en el pitjor moment en molts anys, no hi havia un duro, i l'escenografia va ser tan cuidada que ens va sorprendre.

No ho havíem vist mai, ni allà, ni en cap club del futbol català llavors. Que vingués un inversor suec, acompanyat, amb un vestit, que s'havia reunit amb el president. No m'ho vaig creure al 100%, però sí que vaig pensar "potser és un punt d'inflexió".

Suposo que és el mateix punt d'inflexió de quan arriba un president nou, com els del Sant Andreu o el Sabadell, que pronosticaven ascensos a Segona o a Primera al futur immediat. Saps que és difícil, però també saps que si ho diuen, serà per alguna cosa, oi? 

Veies a tothom que li feia la pilota d'una manera increïble. El veies a ell passejant-se amb molts diners. Em vaig adonar de com canvien les persones quan veuen algú amb diners, coses que van més enllà de l'esport.

A banda de ser un bon estafador (ho tenia tot pensat) sabia guanyar-se la gent. No només eren els diners. Des del primer dia va veure que la penya d'animació que hi havia a Can Peixauet, unes 15 persones, eren els que més suport donaven a l'equip, i se'ls va posar a la butxaca. Sent una penya de seguidors que desconfiava sempre de tothom, també de la premsa. Va ser un mèrit d'ell.

Vicente Ferrer, que al final es va saber que ocupava el càrrec de manera il·legal perquè els papers de la Federació no eren correctes, era un president molt tancat. Estava allà perquè ningú volia agafar el club, senzillament. No tenia diners, i quan va arribar Thompson el va veure com la seva salvació. Deuria pensar "el que ningú ha aconseguit ho aconseguiré jo".


Vicente Ferrer, abans d'un servei d'honor de la nedadora Mireia Belmonte a Santa Coloma // El 9 Esportiu






















Quan tothom confiava en ell, a l'inici, va venir l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, i el primer dia va veure clar que no era de fiar. "És un home molt estrany", li va dir al tinent d'alcalde. I tothom estava cec dins el club, es va crear un ambient a l'entitat completament diferent al que es podia veure des de fora, i això en part ens deuria influir també a la premsa. Tothom parlava meravelles d'aquell home, què havies de fer tu, sense conèixer-lo? Jo ho vaig acabar fent, però reconec que em va costar.

El primer a desconfiar va ser en Josep Maria Roca, director d'El Mirall. Però al final tot va anar molt ràpid. La sensació inicial d'"aquest tio és l'hòstia" va durar tres o quatre setmanes, potser. A partir d'allà van començar les sospites.

Al desembre, el dia que ve a la redacció d'El 9 Esportiu, ja vaig veure que allà hi havia alguna cosa estranya. La meva "confiança" deuria durar un mes i mig, com a molt.

Pedro García (ara davanter del Terrassa) li feia de xofer habitualment. Tony Thompson amb qui té més confiança serà amb ell i amb Aarón Fernández. S'intentava guanyar la plantilla i va veure que Pedro i Aarón eren dels més joves. Thompson paga una nòmina de la seva butxaca, i promet a Aarón i Pedro que els buscarà un equip a Anglaterra, que ell té contactes allà.

Wanderson do Carmo va ser a la llotja del Nou Municipal, el vam veure. Ens vam dir "hòstia, doncs això va de debò", perquè després de saltar el rumor havíem vist vídeos a internet, amb gols seus a la lliga sueca. No ens van deixar parlar amb ell, però crec que ens van arribar a dir que estaven en negociacions. Wanderson ve enganyat totalment a Santa Coloma, crec que li promet una prova amb un equip de Segona, sense dir-li quin, i el fa venir al camp de la Grama. Va ser l'únic jugador a qui fa venir al camp.

A qui fa venir també és al fill de Janet Elizabeth Kitchen, la dona amb qui s'havia ajuntat prèviament, i al seu millor amic. Els fa passar com a representants, o com a homes de confiança i coneixedors del futbol suec. Els fa venir diverses vegades.

A la presentació ell ve amb dues noies, a qui porta com a secretàries. Eren catalanes, i una d'elles coneixia el Joaquín García, migcampista d'aquella plantilla. I Thompson ho veu, que es coneixien prèviament, i allò implica que aquesta noia no vingués més acompanyant l'inversor suec. Aquest detall, que Thompson digui a l'amiga de Joaquín que no torni, també és bastant curiós

No volia sortir a les fotos. Amb el pas dels dies, buscava no aparèixer a les fotos. Anava deixant sospites, i és molt probable, tot i que no ho sabem, que abans hagués estafat algú més. A Suècia, de fet, el buscaven per estafa.


Foto: El 9 Esportiu





















A la presó no va complir gaire condemna, no hi va arribar a estar ni un any pres. Sé que la seva dona, Janet, va presentar una denúncia, però poc més coneixem. La Grama, lògicament, no el denuncia. El club l'únic que perd amb el 'cas Thompson' és imatge. En el fons guanya una nòmina, la que paga Thompson amb els diners de la seva dona. La Grama és estafada des del punt de vista de la imatge.

Ell posa diners al club, sí, però ho fa molt forçat des de dins. Vicente Moreno, Alfonso Araque i fins i tot Roque Pascual, el forcen a posar diners, després d'haver parlat molt de què faria i no haver fet cap inversió. Aquestes pressions internes l'acaben empenyent a pagar una nòmina.

Però aquí deurien arribar els seus diners. Amb prou feines deuria poder pagar una segona nòmina, i d'aquí el cabreig monumental que agafa quan la Grama perd a la semifinal de la Copa Catalunya, contra l'Hospitalet.

Aquell dia mereix capítol apart. Thompson va begut al camp. Quan veu que el partit està perdut i que no arribarà l'ingrés econòmic esperat, perd la raó. Comença a insultar el cos tècnic amb Toni Rovira al capdavant. L'entrenador de porters, Miguel Ángel, també entra en una forta discussió amb Thompson... en aquell moment ho vam veure del tot clar. "Aquest 'tio' està boig"

A l'altra Copa, la Federació, també hi ha història. Viatja al Camp d'Esports de Lleida amb el seu pare, a qui fa passar per agent. Després de veure una bona quantitat de vi, al pare se li escapa el parentiu que tenen, que ell va néixer d'un descuit... els altres dissimulen, fan veure que no senten res, però ja veuen clar que tot allò és una gran mentida. Que tot és una estafa. Tenien sospites i allà les confirmen.

L'emboscada de la plantilla és el punt final de les sospites que hi havia també dins el vestidor. Tenien la mosca al nas ja. Veien que tot eren promeses incomplertes. En el moment en què s'adonen que Thompson no paga el lloguer, hi ha una sèrie de trucades entre directius i plantilla que deriva en un boicot a Thompson. Passa molt ràpid. Després ell demana que el duguin a l'aeroport, i tot va succeir en qüestió d'hores.

Recordo que jo era al diari i em vaig assabentar de tot l'endemà, i tot havia passat en molt poques hores. Es van precipitar molt els fets. El desenllaç va ser rapidíssim. 

No citen la premsa, és quelcom que queda en el si de la plantilla. Evidentment els que seguíem l'equip vèiem clar que alguna cosa passaria, però no sabíem què farien. Fins aquell moment no sabien que ell no es deia Tony Thompson. La història al pont me la crec del tot, evidentment allò només ho coneixen els protagonistes.

En la voràgine de fets, en aquell moment, t'assabentes de la meitat de les coses. Després, o ara havent fet la recerca, vas veient tot el que va passar. La història de la cartera no la coneixia, només ens vam quedar amb el nom, que es deia Antonio Pastor, però desconeixíem el què. És una història que, vista ara, hauria donat per estar allà cada dia, i dedicar-li una cobertura més àmplia.

El president fins a última hora va estar al seu costat. Vicente Ferrer potser seguia pensant que Thompson invertiria al club. Ferrer va quedar en evidència, però mai no va aclarir perquè es va creure Thompson fins al final. Volia mantenir la presumpció d'innocència quan tot ja era bastant evident. No va dimitir per aquell cas, arriba fins a final d'aquella temporada, amb la salvació agònica inclosa.

Al míster, Toni Rovira, el fan fora durant el 'cas Thompson'. Després de la derrota a la Copa Catalunya, la Grama guanya el partit de lliga següent, contra el Terrassa (4-2). I tot i la victòria, Thompson es carrega Rovira, perquè ja ho tenia decidit. De facto ho fa el president, Vicente Ferrer, però motivat per Thompson. I Piti Belmonte, que en principi s'hauria de fer càrrec del filial (molt exitós aquell any amb Alberto Fernández de tècnic), acaba agafant les regnes del primer equip a finals de febrer de 2010.


Després del 'cas Thompson', Ferrer demanava ajuda econòmica al club // El 9 Esportiu

L'equip es va acabar salvant en la tarda miraculosa de Pedro García. Última jornada, a casa contra l'Sporting Maonès, gol als últims instants [minut 81], victòria i permanència. És curiós que fos Pedro, un dels homes a qui més s'havia apropat Thompson, qui protagonitzés la gran gesta d'un any de molt patiment.

El 'cas Pretòria' va contribuir a l'enfonsament de la Grama. Més Tony Thompson, més el segrest de Roque Pascual, tot això s'ajunta i enfonsa el club.


Situació crítica a la Grama. VÍDEO-Notícia de l'XTVL (ara La Xarxa) emesa el 26 de març de 2010:




La plantilla demana solucions davant els impagaments. Imatges de la roda de premsa del 13 d'abril de 2010, emeses a l'XTVL (ara La Xarxa) l'endemà mateix:



Va ser tot tan ràpid. Ara hi penso i ho recordo com un petit somni. Estàvem en una inèrcia completament descendent a la Grama, i això va ser un exemple més que el club per dins, més enllà dels jugadors, de la plantilla, el club estava mort
"


dijous, 25 de juliol del 2013

La (no tan) increïble història de Tony Thompson. Part 2
















<<< Primera part de l'article
<<< El 'cas Thompson'. Pròleg


La (no tan) increïble història de Tony Thompson

Article especial de Xavi Chica / @xavichica
Edició de Roger Sánchez

Segona part

Els recels al voltant de Tony Thompson van anar creixent de mica en mica, sobretot en aquelles persones que no eren de la seva corda. Vicente Moreno o Ildefonso Araque, per exemple. Tots dos van ser apartats de les seves funcions només perquè el "suec" ho va ordenar. Amistats forjades en el temps, com la que unia Vicente Moreno amb el delegat Raúl Rincón, van trontollar per culpa de Thompson.

Els dies de partit, el nou amo de la Grama seia a la llotja però no acostumava a estar tranquil. Se'l veia inquiet, sempre mirant qui venia o deixava de venir. El dia de la presentació del futbol base va coincidir amb la nova alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, qui als pocs segons d'estar amb ell va pensar "Quin paio més estrany, aquest Thompson", segons comenta el tinent d'alcalde de la ciutat, Esteve Serrano. Els polítics saben escrutar bé els desconeguts.


Thompson, un sac de nervis a la llotja del Nou Municipal colomenc // El 9 Esportiu








Els desplaçaments obligaven Thompson a passar més temps amb els directius de la Grama, i va ser l'acumulació de petits detalls el que va començar a clarificar la trama. En la visita a Logronyo, el desembre de 2009, feia força fred. Algunes persones s'havien adonat que Thompson sempre duia la mateixa roba, fet que no quadrava amb el seu suposat estatus econòmic. Allà va comprar-se un únic jersei Pedro del Hierro per combatre les baixes temperatures, una peça de roba que lluiria sovint.

Les sospites ja van ser inqüestionables després del partit de Copa Federació al camp del Lleida. Thompson havia llogat un minibús per a la directiva carregat de pernil i de miniampolles de vi Marqués de Cáceres. Tothom, "per collons", havia de beure quan Thompson bevia. El "suec", molt animat, havia convidat un inversor de més edat, i tots dos van anar a sopar després del partit amb els directius presents. Un bon àpat, com reconeixen els testimonis, amb confit d'ànec, pernil de qualitat i més vi va alegrar més del compte l'acompanyant de Thompson, qui en un moment del sopar va reconèixer ser el seu pare. "El suec" el va crucificar amb la mirada mentre Ariza, Moreno i Araque dissimulaven el riure fent-se els bojos.

El temps jugava en contra de Thompson, qui cada dia tenia més pressió perquè els jugadors volien cobrar. El suposat empresari feia quasi dos mesos que era al club i encara no havia posat ni un euro per a les nòmines. També havia promès un sou al president, Vicente Ferrer, qui estava absolutament cegat. Finalment, el 20 de desembre, just abans de les vacances de Nadal, el "suec" va pagar una nòmina amb els diners que havia aconseguit de la seva parella, l'anglesa Janet.

Comença el 2010 i és hora de parlar de Börje Gustavsson. Aquest suec, comentarista dels partits de la lliga espanyola per a una cadena televisió de Suècia, era un entrenador de cert renom al futbol suec. També va ser víctima de Thompson. Gustavsson havia de ser, teòricament, el nou director tècnic de la Grama, una figura per sobre de Vicente Moreno, i tan lligat estava tot que Gustavsson va estar a punt d'adquirir una casa a Gavà Mar. Per sort, no ho va fer, però li va anar d'un pèl.


Gustavsson, al costat de Thompson (que es tapa la cara) al camp colomenc // El 9 Esportiu



Börje Gustavsson, a la llotja de Can Peixauet //  El 9 Esportiu








































Si un episodi va ser especialment vergonyós va ser la semifinal de Copa Catalunya al Nou Municipal de l'Hospitalet, el 17 de febrer de 2010. El club tenia l'oportunitat, en cas de guanyar, d'ingressar uns calerons, i Thompson ho sabia. La Grama de Toni Rovira, però, va perdre 2-1, i el "suec", que anava begut, va començar a insultar l'entrenador des de la graderia. Anava acompanyat dels membres d'una penya de seguidors del club, a qui també tenia enganyats, evidentment. I va cridar una cosa semblant a "Joputa, joputa" a Rovira mentre l'expresident de la Grama, Antonio Morales, que rondava per allà, no donava crèdit al que veia. Morales li va recriminar la seva actitud. "Qui ets tu per insultar un entrenador?" li va etzibar. Thompson estava fora de si perquè necessitava els diners de la Copa Catalunya.

Abans d'aquest trist capítol a l'Hospitalet, el dia abans del partit, de fet (16 de febrer), el president Vicente Ferrer compareix en roda de premsa, exposa la difícil situació econòmica per la qual passa el club i defensa el paper de Tony Thompson. Vídeo de l'XTVL:


El cas s'encamina al seu desenllaç. L'estafador es veu contra les cordes quan el fan fora de l'apartament on vivia a Diagonal Mar. Amb les maletes al carrer, sense res, truca a Aaron Fernández, un dels jugadors amb qui tenia més confiança (li havia promès jugar a Suècia, com a Pedro García) i li demana si pot anar a dormir a casa seva, a Sabadell. Un cop allà, també es posa en contacte amb Pedro perquè el porti a l'aeroport, ja que havia de resoldre uns assumptes fora.

Llavors la plantilla de la Grama ja estava conxorxada, i Pedro, en lloc de portar-lo al Prat, se l'endú cap a Santa Coloma, al camp. Passant pel pont de Can Peixauet, Thompson s'adona que l'estaven a punt de desemmascarar, i comença a estomacar Pedro, que amb el volant a les mans amenaça de tirar-se al riu si no s'atura [Pedro és molt bon paio, potser un pèl impulsiu]. Mentrestant, el davanter Óscar Muñoz els tanca per darrere amb el seu cotxe just a l'entrada del camp. Thompson no té escapatòria.

Tots els jugadors, indignats, envolten Thompson i el central Rezzónico l'agafa i el sacseja. En aquell moment, la cartera del "suec" cau a terra. A la vista, un DNI espanyol: Antonio Pastor, d'Alcobendas. Veure per creure, Tony Thompson es diu realment Antonio Pastor, el seu pare és suec, sí, però la seva mare és espanyola i ell, d'Alcobendas. I es diu Antonio Pastor.

Les següents hores van ser simplement la constatació del que tothom ja sabia. Thompson va veure's obligat a donar explicacions, va ser conduït fins a l'oficina de Barclays i allà es va saber que no hi havia diners. El president de la Grama, Vicente Ferrer, encara li fa costat en aquest moment, però ningú més. Ferrer demana un parell de dies per solucionar el problema, i els jugadors deixen lliure Thompson. Era tard i tothom volia anar a dormir.

L'endemà, Janet truca al club a les vuit del vespre. Assegura que Thompson (o sigui, Antonio Pastor) l'ha abandonat en una estació d'autobusos. Diverses persones de la Grama (Rezzónico, Ariza, l'encarregat del material Alonso...) s’apropen a les estacions de Sants i Arc de Triomf. Janet es troba en aquesta última i perd el coneixement quan veu i abraça Ariza. Se sap que Antonio Pastor està prop d'allà i truquen als Mossos. Però quan aquests arriben, el "suec" s'adona del que està passant i abandona l'estació d'autocars, des d'on pretenia agafar-ne un en direcció a Madrid. Primer intent de detenció avortat.

Janet ha de dormir aquella nit a la pensió San Justo de Santa Coloma i la Grama li paga l'habitació. No té absolutament res. Però Thompson tampoc. I és per això, per pura necessitat, que comet una errada garrafal. Al matí següent, el "suec" truca a Janet i li diu que l'estima moltíssim, que s'ha equivocat, que la vol tornar a veure. Però Janet es troba en aquell moment a comissaria, i un Mosso li recomana que quedi amb ell a plaça de Catalunya, a les cinc de la tarda. Just en el moment del retrobament entre Thompson i Janet en ple centre de Barcelona, mig any després que es coneguessin a Benidorm, dos agents enxampen "el suec". L'agafen per darrere dels braços. Ell no veu qui són els dos armaris que el tenen subjecte, pensa que algú li vol clavar una pallissa i es pixa als pantalons. Literalment: es pixa als pantalons. La història de Thompson s'acaba amb un esbufec d'alleugeriment: "Buf, menos mal!" va encertar a dir quan va adonar-se que es tractava de la policia.


Vídeo del programa 'Futbol Cat', de Televisió de Catalunya, en què es repassa el 'cas Thompson' a final de curs:



[Aquest divendres, a tercera.cat, conversa amb Xavi Chica per aprofundir en els principals capítols del 'cas Thompson']

dimecres, 24 de juliol del 2013

La (no tan) increïble història de Tony Thompson. Part 1















La (no tan) increïble història de Tony Thompson

Article especial de Xavi Chica / @xavichica
Edició de Roger Sánchez

Primera part

Vagi per endavant que vaig ser un personatge totalment secundari en l'esperpent que Tony Thompson va causar a la Grama. Les meves converses amb el protagonista d'aquest reportatge es van limitar a mitja dotzena de diàlegs que ell solia liquidar de manera poc gentil, fins i tot amb algun insult. Cert és que al principi me'l vaig creure perquè tothom o quasi tothom se'l volia creure, però la il·lusió d'un nou ric que aterra a Santa Coloma de Gramenet no se sustentava per enlloc. La meva desconfiança, ho reconec, va despertar-se un pèl tard. Al principi només un cop, el dia que es va plantar al meu exdiari a les vuit del matí per esbroncar-me a causa d'un article, vaig dubtar d'un senyor que ben poc sabia de la dinàmica d'un diari d'Esports: a les 8 hores del matí només el va rebre la recepcionista.


Thompson saluda Xavi Chica, el dia de la presentació del 'suec' // Vídeocaptura XTVL

Vagi per endavant que la història de Tony Thompson qui millor la pot explicar són els testimonis que el van patir en carn pròpia. He entrevistat tres d'ells (l'exsecretari tècnic Vicente Moreno, l'exdirectiu Ildefonso Araque i l'excap de Premsa José Manuel Ariza) per relatar els fets i poder commemorar, de la manera més objectiva possible, el tercer aniversari de Thompson.

Vagi per endavant que "el suec", com se'l coneixia dins el club, era un estafador en tota regla, però la seva història no és tan extraordinària. Rocambolesca sí, però no pas extraordinària. No fa tant que un cambrer brasiler disfressat de xeic àrab quasi enganya el Getafe. Si ho mirem al revés, els clubs que prometen i després no paguen els seus treballadors, arrossegant desenes de denúncies als jutjats, no cometen també una estafa? Fora del món de l'esport, hem vist casos com el de Fèlix Millet, el d'Iñaki Urdangarin o el de Luis Bárcenas, també altament sospitosos de frau. Què és, si no, la llei hipotecària a través de la qual et desnonen de casa teva i encara has de pagar un deute milionari? És una estafa. Hi ha molts tipus d'estafadors, però Thompson n'era un d'exòtic, sabia mentir, però ho va fer sense mesura i la seva pròpia mentida el va devorar.

Tot va començar a Benidorm l'estiu de 2009. Una dona anglesa, Janet Elizabeth Kitchen, celebrava amb un grup d'amigues el divorci del seu marit milionari. Parlaven en anglès i Tony Thompson, que seia a la taula del costat, escoltava atentament tot el que deien. El diner fresc de la separació va encendre el dispositiu mental de l'estafador: Thompson va seguir la víctima fins a un local de Benidorm i allà, amb la immunitat d'uns ulls blaus suecs, va conquerir Janet.

Janet tenia una bonica casa a Newcastle (en aquest punt de la història ja us podeu imaginar qui va ser la principal víctima del 'cas Thompson') i la va hipotecar per amor. Thompson li deuria prometre moltes coses, totes elles idíl·liques i meravelloses, però també li va prometre que farien negoci comprant les accions d'un club de Segona Divisió B, la UDA Gramenet. A les poques hores d'aquesta conversa íntima, Miguel Moreno, 'El Toldero', l'encarregat de la publicitat de la Grama, una persona que durant els últims quatre o cinc anys havia vist com s'acumulaven les teranyines allà on havien d'anar anuncis, va rebre la trucada d'un suec disposat a invertir en el club. Era novembre de 2009.


El president Vicente Ferrer (esq) i Tony Thompson a la presentació del patrocini // El 9 Esportiu

























Dit i fet. El 24 de novembre, Thompson va ser presentat a Can Peixauet i va prometre que ompliria el camp de publicitat d'Ikea, Nokia i d'altres. Que ell era una espècie de representant publicitari suec disposat a portar un club modest a l'elit professional. Que sortejaria cotxes Volvo de tant en tant. Ara sembla increïble que algú caigués a la trampa, oi? Però Thompson es va envoltar d'una parafernàlia impecable: hostesses, ajudants vestits impol·lutament, publicitat i altres detalls que, sumats a un context favorable (el club només tenia diners per pagar una nòmina i el seu teòric salvador, l'alcalde Bartomeu Muñoz, havia estat detingut pel "cas Pretoria" el 27 d'octubre de 2009) van obligar a aferrar-se a un clau roent.

Aquest clau roent es deia Tony Thompson, era tot un Mr. Marshall i es passejava pel camp amb un feix de bitllets que guardava en una bossa de plàstic transparent, com aquell qui guarda dolços. Al mateix temps, però, lluïa unes esportives marca Reebok molt velles, que els més entesos de futbol potser reconeixeran perquè duien el nom de Kevin Keagan. Es feia estrany veure un home amb tants diners amb un calçat tan vell, però bé, d'excèntrics, n'està el món ple. Thompson sabia guanyar-se la gent, va guanyar-se el vestidor en un esmorzar, el delegat en una conversa, i un president desesperat, Vicente Ferrer, en un segon.

Qui no podia estar bé amb un paio que es gastava 500€ a la revenda per veure un Barça-Madrid? O que assegurava tenir fitxat el davanter brasiler Wanderson do Carmo, una de les figures de la lliga sueca, i que a les 48 hores el portava en persona a la llotja de Can Peixauet a veure un partit de la Grama? O que feia venir un director de Barclays de Barcelona a obrir un compte bancari a tots i cada un dels jugadors del primer equip, cos tècnic i directius? Que feia reunions per parlar de la Grama a l'hotel Hilton de la Diagonal barcelonina? No era tan fàcil dir "no" a Tony Thompson.

Algunes persones sí que van desconfiar d'ell en veure que prometia moltes coses però que anaven passant els dies i no pagava cap nòmina. Un d'ells va ser l'empresari i tresorer de la Grama, Roque Pascual, qui en una cita al restaurant Can Armengol de Santa Coloma li va recriminar això, que no posés diners sobre la taula de debò. El 29 de novembre de 2009, Pascual, que organitzava una caravana solidària a l'Àfrica, era segrestat a Mauritània.

Amb la ciutat feta un caos, un alcalde a la presó i un empresari segrestat a l'Àfrica, Thompson iniciava els seus plans, que bàsicament se centraven a aconseguir el control dels comptes del club, esperar que arribés alguna subvenció o ingrés suculent, i fugir.

Però la jugada li va sortir malament.


[Aquest dijous, la segona part de l'article de Xavi Chica]


dimarts, 23 de juliol del 2013

El 'cas Thompson'. Pròleg




Obro Google.

Cerco "Tony Thompson".

Primera pàgina i ja apareix la Wikipedia. Tres entrades per a aquest nom: un bateria, un boxejador i un cantant. Els dos músics ja són morts.

Primera pàgina, resultats en anglès; segona, resultats en anglès; tercera... l'última notícia, la que fa 30, en català. Enllaç d'El Punt Avui, edició del 26 de febrer de 2010. "Tony Thompson, un mentider compulsiu".

Evidentment, no he fet la cerca a cegues. Aquell mes de febrer havia cobert per a l'XTVL (ara La Xarxa), on feia un any i mig que treballava, una tensa roda de premsa del president de la UDA Gramenet, Vicente Ferrer, en què s'exposava una situació de profund deute econòmic del club i es demanava confiança amb les promeses de Tony Thompson, inversor suec que havia d'aportar una inversió que podria salvar el curs econòmicament parlant.

Aquell dia, a la modesta sala de premsa del Nou Municipal (una tarda vespre freda i humida), vaig prendre contacte amb un dels primers grans temes de futbol català que vaig cobrir, quan donava les primeres passes al periodisme esportiu local.

Vicente Ferrer (centre) en una de les rodes de premsa d'aquell final de curs // El 9 Esportiu













No ha passat gaire temps, només tres anys llargs, però fa temps que tenia ganes, que donava voltes, a recuperar el 'cas Thompson'. A explicar-lo en fred, sense presses, intentant visualitzar-lo com un tot i digerir-lo a poc a poc.

Perquè, com diuen els que el van viure de prop, tot va passar molt ràpid. En quatre mesos Tony Thompson va evolucionar a Antonio Pastor. D'inversor suec a estafador de doble nacionalitat. De salvador a delinqüent.

A principis d'aquesta temporada, la periodista Cristina Álvarez em va convidar a una tertúlia radiofònica sobre futbol català. En fa cada dilluns, a L'Observatori en joc, de La Xarxa. Aquell dia hi anava Piti Belmonte, llavors entrenador del Sant Andreu. Vam parlar de la Segona B, del bon inici de l'equip, de l'aposta per jugadors de Tercera... fins que va fer balanç del seu rol com a entrenador. I se'm va encendre la bombeta.

El primer contacte de Piti Belmonte (avui dia entrenador del Badalona) amb les banquetes va ser, si més no, accidental. Es va fer càrrec de la Grama, l'equip en què jugava, el febrer de 2010, després de la destitució del llavors entrenador, Toni Rovira. Una decisió impulsada per Tony Thompson.

Parlar d'aquells inicis va conduir a parlar de Thompson, i a pensar, i confessar-li al mateix Belmonte, que tenia ganes de recuperar la història i refer-la amb calma.

I parlar de Grama, de periodisme, i d'històries del futbol català, em va conduir al Xavi Chica. Equació senzilla. Un dels màxims coneixedors de la realitat del club colomenc, sobretot a la seva etapa a El 9 Esportiu, havia de ser l'home que expliqués aquesta història.

Hi vaig contactar i va ser tan senzill, que en pocs dies tenia al meu correu dos mails amb l'article que centrarà aquest monogràfic sobre el 'cas Tony Thompson'.

L'article em va agradar tant que em va empènyer a ampliar una mica la recerca. I per això, a la doble entrega del Xavi Chica, hi sumo una altra doble entrega, en la qual incloc testimonis que van seguir el cas, articles, fotos i vídeos que recorden aquell capítol tan surrealista com lamentable.

El 26 de febrer de 2010 l'engany de Thompson acabava. Aquests són alguns articles als mitjans que explicaven el final de la història:


Què va passar enmig? La resposta espero que la trobeu en aquestes quatre entregues: aquest pròleg, l'article en dues parts, i una conversa final amb Xavi Chica per aprofundir en alguns detalls de l'article.

De moment, i per obrir les entregues del 'cas Thompson', recordem la primera aparició pública del personatge. Va ser el novembre de 2009, a la presentació de l'acord de patrocini entre la UDA Gramenet i el Gramenet Investment Group, el grup inversor que suposadament guiaria el club cap a un ambiciós projecte esportiu i econòmic. Hi podem escoltar Tony Thompson, i fins i tot veiem com pren el primer contacte amb el periodista Xavi Chica, l'home que explicarà la història en aquest blog. Són imatges de l'XTVL, ara La Xarxa.




Com he explicat a molts dels protagonistes amb qui he parlat, la notícia més positiva de tot el cas, que destapa misèries concretes del futbol català i la difícil situació econòmica de molts clubs, és que l'equip, al mes de maig, va salvar la categoria i va seguir a Segona B un curs més.

El davanter de l'Olot, Carlos Martínez, llavors a la Grama, va seguir aquell any accidentat des de la gespa; i Albert Solé, periodista del diari Ara, que llavors va seguir el cas, amb Xavi Chica, a El 9 Esportiu.



El 'cas Thompson', des del camp



"Estàvem vivint enganyats". Carlos Martínez és protagonista dolç de la Tercera d'aquest any. Màxim golejador, MVP segons les votacions dels seguidors i ascendit amb l'Olot a Segona B. Però fa tres cursos no passava per un bon moment. En el seu tercer curs a la UDA Gramenet, el segon jugant amb el primer equip a Segona B, les va viure de tots colors. "Va ser un any... molt estrany. Els jugadors teníem moltes dificultats a l'hora de cobrar". Fins que va aparèixer el suposat salvador. "Ens ho havia de solucionar tot. Ens prometia, al ser suec, que el vestidor seria d'Ikea, que ens donarien cotxes SsangYoung... mil coses, moltes relacionades amb Suècia".


Óscar Muñoz i Carlos formaven part d'aquella Grama // G. Massana - El Punt Avui


"Al final ens vam adonar que era un estafador", explica Carlos, recordant el capítol en què la plantilla va descobrir, in situ, la identitat real del suposat inversor. "Teníem entrenament un dissabte al matí. Dos jugadors van descobrir que ell volia marxar, volia escapar. El van agafar, el van dur al camp, allà ens vam ajuntar tots, i vam fer que s'expliqués. L'home crec que no estava bé del cap, perquè allà es va enfonsar, va ser increïble. Al final vam saber que no tenia diners, eren de la dona a qui també estava estafant. El vam acorralar a Can Peixauet i allà vam obtenir tota la informació, tota la veritat".



Vist en perspectiva, el golejador de l'Olot assenyala les errades en la prevenció del que hauria pogut ser una gran estafa, "Crec que la Grama va pecar una mica, en el sentit que mai li va demanar el carnet, una identificació".



http://zickcero.blogspot.es/

Per a ell, membre d'una plantilla que va tractar amb Thompson, quin record té del personatge? "Semblava molt amistós, semblava que tenia molts diners". Des del primer dia, el suposat inversor va buscar molta proximitat amb els futbolistes. "Venia a veure'ns als entrenaments, als partits, t'agafava als passadissos del Nou Municipal i parlava amb tu, buscava donar confiança, i tu notaves que tenia poder adquisitiu", afegeix.

Els futbolistes, amb Piti Belmonte com a entrenador un cop es va destapar el cas, no podien creure la història surrealista en què s'havien vist immersos. "Crec que ningú s'ho esperava, quan ens vam adonar tots va ser un xoc molt fort. Va fer fora l'entrenador que hi havia, el Toni Rovira. Es va carregar aquell any; tot i que al final ens salvéssim, ens vam quedar amb això". Un cop tenint en compte la difícil situació de la Grama, l'alleugeriment que havia significat la pretesa arribada del capital suec, i el descobriment fatal aquell mes de febrer. "Quan va venir va ser una alegria perquè tots crèiem que s'arreglarien les coses, prometia contractes... però quan ens va dir que no tenia res, ens vam adonar que era un estafador... ens va deixar en xoc".

Un dels onzes de la Grama aquell curs // futbolbalear.es

I al terreny esportiu? La temporada 2009/2010 de la Grama a Segona B es pot resumir en un partit, en un gol, el de Pedro García contra l'Sporting Maonès que donava la salvació als colomencs a l'última jornada. "L'any va acabar bé, vam mantenir-nos, però aquell va ser un curs per oblidar. Ens va costar molt cobrar, al final ens van solucionar una mica el tema, però va ser un curs molt complicat". La clau de la salvació es trobava al vestidor, més enllà de tots els problemes institucionals i extraesportius. "Aquell era un molt bon equip. Tot i afectar-nos ens vam salvar, a l'últim partit, però després de fer un molt bon tram final. Estàvem molt units al vestidor i ens vam ajudar entre tots per treure-ho endavant", conclou Carlos Martínez.


El 'cas Thompson', als mitjans

L'Albert Solé signava la notícia que agrupava totes les mentides de Tony Thompson i que obre aquesta entrada. A més del Xavi Chica, ell va seguir de prop el cas a la redacció d'El 9 Esportiu. Solé, que actualment treballa al diari Ara, recopila prèviament a la nostra trobada tot allò que van seguir de prop ell i, especialment, en Xavi Chica, fa tres anys.
@ARAalbertsole

"Al principi sempre desconfies. Però ho van presentar molt bé. Hi ha gent filantròpica, o que creu que pot treure quelcom d'una inversió... i ell els va posar, els diners, encara que els dugués en bosses de plàstic. Amb el temps encaixes peces, però llavors...". Les explicacions de Solé reflecteixen l'estupefacció que, com als jugadors, també va arribar als mitjans que cobrien el futbol català.

"Tot era positiu. Però veus com, a poc a poc, algú des de dins deuria tenir la mosca rere l'orella, i va derivant. Els 'punts foscos de Thompson', 'informa abans a les penyes que als directius', 'només fa reunions secretes amb Vicente Ferrer'... veus com la desconfiança creix fins a ser total", assenyala quan busquem l'origen del final.

Thompson (esquerra), el dia que es donava a conèixer, el novembre de 2009 // El 9 Esportiu
























Una evolució que, segons Solé, s'observa seguint, simplement, els adjectius que Xavi Chica usava als articles al diari. "Quan ja hi havia sospites i li arriben al Xavi, es pot començar a veure llegint els articles. Canvia el to quan parla de Thompson, i com jo també faig, adjectiva. Vesteixes d'adjectius positius quan veus que les coses quadren, i comences a col·locar adjectius negatius si veus que les coses no són com tu creus. I repassant els articles a El 9 Esportiu veus el canvi quan es comencen a conèixer històries estranyes. I una d'elles és la que deuria emprenyar Thompson, que es va presentar a la redacció. Allò ja va fer que es desconfiés del tot".

L'estratègia de Thompson passava per controlar al màxim les decisions del president, Vicente Ferrer. "Va intentar, sobretot, enganyar el president, que és qui acabava prenent les decisions. Llavors el que havia de ser un inversor, que posés diners i prou, va començar a intervenir en les decisions esportives. Va qüestionar el director esportiu, Vicente Moreno, i allò va anar minant. Volia tenir els jugadors contents, i per això els va pagar; volia tenir les penyes contentes, i s'hi apropava, els ho explicava tot". De fet, l'afició mostra la seva simpatia a Thompson, fins i tot quan s'apropa la resolució del cas. "Poc abans que esclati tot, en un partit al Nou Municipal de Santa Coloma, alguns aficionats van fer una pancarta a favor de Thompson, escrita en suec [a la foto inferior]. I això que ja hi havia el xup-xup de sospitar-ne, sense esperar tota l'estafa. S'havia guanyat l'afició. I això generava més dubtes als que ho seguíem".


Vídeocaptura de Televisió de Catalunya


"Tu pots arribar a dubtar de si tenia o no diners, de si enganyava la Grama o buscava només projecció personal. Però no t'imagines que pugui ser una estafa tan ben muntada, que durés quatre mesos. Va prometre que fitxaria jugadors, arriba a portar a un d'ells, Wanderson do Carmo, a la llotja de Can Peixauet...", afegeix Albert Solé. El capítol de Wanderson, com llegireu a l'article extens de Xavi Chica, és un dels més sorprenents. A l'hora de vestir el seu engany i deixar clar l'exotisme que un inversor suec pot suposar, Tony Thompson duu al camp de la Grama a un dels jugadors més prometedors de la lliga sueca i a un director esportiu del país nòrdic.


Wanderson do Carmo, quan jugava a Suècia // fotboll.expressen.se
De fet, Wanderson do Carmo, que llavors jugava al GAIS Göteborg, milita en l'actualitat al Krasnodar, de la primera divisió russa, amb qui gaudeix de regularitat. De fet, va marcar en l'últim partit de l'equip, diumenge passat. L'argument de dur jugadors suecs per fer un projecte de Segona a Santa Coloma va ser tan exòtic com sospitós.

"No recordo ben bé quin va ser el detonant, si va ser el mateix Xavi qui em va avisar. Em va dir: 'parla amb el Pedro'. Als primers articles parlo d'un jugador, que no vol dir el nom. I els següents dies sí que l'esmento, i més tenint en compte que és qui li feia de xofer, i un dels que es va sentir més enganyat de tot plegat. El va anar a recollir al seu pis, li havien canviat el pany, l'havien fet fora. Quan Thompson els demana que l'acullin a casa, que té obres a casa, ells ja sospiten", recorda Albert Solé quan repassa com es van gestar els dies definitius.

Quan tot esclata, a la redacció d'El 9 s'aixequen telèfons. I es construeix una història molt complexa. "Comences a trucar a tots aquells a qui havia fet fora aquells mesos. I et van dient que s'ho oloraven. Quan encara no se sabia que no era suec, i que es deia Antonio Pastor, parlo amb Pedro García, amb Vicente Moreno, Ildefonso Araque, i veus que els que han fet fora eren els que ja començaven a sospitar coses". La manera de procedir de Thompson, doncs, consistia en enfortir el vincle amb el president eliminant qualsevol signe de dubtes sobre la seva figura. "Quan hi havia les sospites, Tony Thompson convencia Vicente Ferrer perquè se'ls carregués. I és quan la plantilla l'acorrala al camp quan tot es destapa, començant per la identitat real".

Des d'aquell capítol, i les rodes de premsa de finals de curs en què se sol·licitava ajuda per superar la difícil situació econòmica, Vicente Ferrer guarda silenci. Va abandonar la presidència uns mesos després, però mai, des del 'cas Thompson', n'ha volgut parlar als mitjans. "La vergonya que deurien passar els protagonistes, els que es van empassar la mentida fins al fons, deu ser el motiu pel qual mai vam entrevistar Vicente Ferrer després d'allò. Hi ha la roda de premsa, en la que es deixa clar que no va estafar el club, que en tot cas danyava la imatge de l'entitat. I la vergonya d'admetre tota l'estafa no ha de ser fàcil".

Més enllà dels dubtes que desperta Thompson per la seva manera d'actuar, en la gestió esportiva sorprenen els seus objectius. "Al tècnic, Toni Rovira, li havia dit 'oblida't de la lliga i ves a per la Copa Catalunya i a per la Copa Federació, que és el que dóna calers'. Ell buscava quedar-se aquells diners", recorda Solé.

"De tot el temps que vaig cobrir informacions de futbol català, aquest és el cas més surrealista que vaig seguir. Absolutament. He fet eleccions a la Federació, amb les anul·lades incloses, processos electorals de la RFEF... i vulguis que no forma part de la quotidianitat. Però això ja va ser surrealista. Voler estafar a un Segona B... suposo que com que no era d'aquí, ben bé, no deuria conèixer la realitat d'aquest futbol. O potser va pensar que aquí no hi hauria tants focus, tanta atenció mediàtica, i que ningú se n'assabentaria", fa balanç ara.


A poc a poc, Thompson/Pastor buscava no ser vist pels mitjans / El 9 Esportiu





















El cas va ser molt seguit en aquell moment. El 9 Esportiu, amb les informacions sobre el terreny de Chica i el seguiment que també en va fer el mateix Solé, va dedicar moltes pàgines, amb informació gairebé a diari, sobre la irrupció i posterior caiguda del fals Tony Thompson. "Vicente Ferrer estava molt emprenyat amb nosaltres. Quan derivem a desconfiar del Thompson, ell manté un hermetisme total. Tot ho decidien ells dos. Va anar ajornant una roda de premsa per comunicar les xifres econòmiques del club, i el Xavi posava l'accent en aquests continus ajornaments. Estaven emprenyats amb nosaltres, però si acabes tenint la raó, que s'emprenyin vol dir que estàs fent bé les coses", conclou Solé.

Twitter com a eina de difusió va adoptar un ús majoritari a partir de 2011. El futbol català, doncs, va viure aquell cas sense aquests mecanismes de transmissió immediata de la informació, però no per això se'n va fer menys seguiment. "El cas va tenir molta difusió. Era una època en què Twitter encara era incipient, i per desgràcia El 9 tenia el ressò que tenia... tot i fer les coses ben fetes, molts cops fins que no ho deien els mitjans 'grans' no tenia notorietat", valora Albert Solé.


[Aquest dimecres, la primera part de l'article de Xavi Chica sobre Tony Thompson]