<<< Onze ideal (8): Enric Gallego
<<< Onze ideal (7): Víctor Durán
<<< Onze ideal (6): Dani Barragán
<<< Onze ideal (5): Oriol Dot
<<< Onze ideal (4): Alex Cano
<<< Onze ideal (7): Víctor Durán
<<< Onze ideal (6): Dani Barragán
<<< Onze ideal (5): Oriol Dot
<<< Onze ideal (4): Alex Cano
Descobrim els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.
Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.
Enhorabona i felicitats als onze!
Enhorabona, Baruc Nsue!
El virtuós migcampista del Manlleu ha estat el 2n jugador en aparicions als onzes ideals proposats, en un 66'07% de votacions. /// Baruc també ha estat 2n a les propostes d'MVP del curs, amb un 13'50% d'aparicions.
ONZE IDEAL // CAPÍTOL 9
Baruc Nsue, màgia a la zona de tres quarts
Un article de David Osa / @david_osa_
edició de Roger Sánchez
Fotografia inicial d'Àngel Garreta - REMImages.com
L’onze ideal de Tercera Divisió fa temps que té un lloc guardat per a Baruc Nsué. El migcampista osonenc ha acabat el curs havent demostrat als diversos camps de la categoria que el Manlleu juga amb avantatge quan Baruc està inspirat. De fet, han estat nombrosos els entrenadors que s'han desfet en elogis parlant d'ell durant les rodes de premsa al Municipal d'Esports. La temporada l'ha acabat premiant amb un play-off i amb la convocatòria amb Guinea Equatorial per a la fase de classificació per al Mundial 2014.
De pare equatoguineà i mare catalana, el tonenc ha sabut impregnar el seu joc amb tocs personals que el fan un jugador únic, mestís i pràcticament inigualable. De fet, ni la més exagerada imitació de Jordi Basté seria capaç de recollir tots els adjectius amb què s'ha intentat definir la singularitat del migcampista manlleuenc.
Tècnicament impecable, l'elegància domina cadascun dels seus passos i la pilota li sap reconèixer el bon tracte rebut. Un toc, dos tocs i mirada al rival. Si el cos del seu contrincant ha quedat vençut cap un costat ja sap que té el camí lliure cap a l'altre. I així una i altra vegada, de moltes maneres, amb més tocs, amb menys, però sempre és el mateix: una mena de petit joc de cartes en què Baruc només ha de saber treure l'as que porta a la màniga. I fer-ho sense que ho vegi un espectador col·locat a només mig metre de distància.
I és que en realitat Baruc és un il·lusionista. Ho és perquè fa màgia. Pot baixar una autèntica pedrada vinguda des del cel com si tingués un guant al peu, sorprendre amb una passada de cullera per sobre de tota la defensa rival o provocar una falta fent passar la pilota per un camí estret ple de cames. Baruc pensa diferent i a vegades pensa allò que ningú més s'imaginaria en aquell moment. Com va fer a Palamós amb un xut des del mig del camp per guanyar-se el premi al gol del futbol català de l'any 2012 segons la FCF (apareix al primer lloc del rànquing):
Baruc és un il·lusionista, sí. Però no només per la màgia. També perquè crea i manté il·lusions. Com la de repetir el play-off a Manlleu, una il·lusió adormida a principis de temporada després de la marxa de puntals de l'equip com Dani Planagumà, Jordi Aumatell, Albert Criado o l'experimentat entrenador olotí Francesc Cargol. A poc a poc els resultats van anar col·locant a l'equip a una quarta plaça que no abandonaria en la resta de temporada. Calia donar-ho tot i Baruc era un dels candidats a tirar del carro.
Després d'una derrota assimilable i lògica al camp de l’Olot (2-0), el tècnic Jordi Dot va demanar als seus jugadors un esforç titànic per jugar el que ell va anomenar “vuit finals”. A la primera, contra la Pobla, va aparèixer Manel Sala, però a la segona final Baruc va fer de les seves. En un partit eufòric al Nou Sardenya contra l'Europa, i amb Manel Sala havent marcat ja un golàs de tisora des de la frontal de l'àrea, Baruc va fer d'il·lusionista i es va treure del barret un toc d'esperó que va deixar tothom bocabadat (apareix al primer lloc del rànquing):
Baruc sempre ha estat considerat com un jugador brillant. És ‘la Perla’ del conjunt manlleuenc des que Dionís Crusellas el bategés així a les transmissions esportives de Ràdio Manlleu. Un jugador cabdal en el procés creatiu dels d'Osona que s'ha anat guanyant un lloc a l'equip des que arribava al club l'any 2003. Des dels 18 anys. Ara en té 28. Deu anys lligat al club amb el parèntesi d'una temporada, la 2009/2010, quan va fer les maletes per viure l'experiència de jugar a la Xina, al Kitchee de Hong Kong.
 |
| Baruc, en l'any al Kitchee // Dicehk Flickr |
La qualitat tècnica de Baruc és indiscutible i és per aquest fet que molts seguidors es pregunten com pot ser que l'osonenc encara jugui a Tercera Divisió. Una de les explicacions per a aquest fet és que sovint Baruc es mostra irregular, amb alts i baixos en el seu rendiment. Jordi Dot sempre s'ha mostrat molt clar en roda de premsa: "És qüestió de cap".
Baruc és conscient del seu paper en l'equip però al llarg de la temporada és capaç d'alternar la seva millor versió amb partits en què se'l troba a faltar. La pressió extenuant dels rivals cada cop que Baruc toca la pilota explica a vegades aquesta situació, però no sempre. És per això que sovint des de la grada se li demana que ho doni tot en cada partit. Volen veure'l gaudint i fent gaudir amb la pilota. Volen escoltar en cada duel com ‘els Àngels Caiguts’ interpreten en mig del seu ampli recital de càntics la versió ‘Baruc is on fire!'. Els seguidors volen emoció. Volen alegries. Volen màgia.
I la màgia és Baruc.
 |
| Foto: Àngel Garreta / REMImages.com |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada