Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.
Setzè capítol de la sèrie per a la UE Rapitenca. 8è classificat. L'any del retorn a Tercera, el conjunt ebrenc s'ha erigit en l'equip revelació, passant de proposar-se la permanència com a objectiu a fregar la lluita per les places de play-off. Amb una proposta molt ben treballada des de la línia defensiva (una de les majors virtuts de l'equip), els homes d'Antoni Teixidó han posat les coses complicades als principals equips de la categoria.
Repassa l'any de la Rapitenca l'Hernan Subirats. Periodista de Ràdio Ràpita, i un dels principals narradors de l'actualitat del club del Montsià. En unes xerrades organitzades pel Prat Ràdio, fa un any i mig, defensava un model de periodisme local obert a allò global, sabent trobar-li un vincle constant. Aquest curs, des de ben a prop ha explicat un any sorprenent, però no inesperat, segons explica a l'article, d'un equip amb els recursos ben estudiats per mantenir la categoria sense patiments.
FEM BALANÇ - CAPÍTOL 16
Un equip d'ampli catàleg
article d'Hernan Subirats / @nitgolfa
edició de Roger Sánchez
Tots som patidors en el món del futbol, per a uns i altres objectius, però tots som patidors amb el nostre equip. Uns per si s'aconseguirà estar entre els conjunts de la part alta de la classificació i aconseguir, a posteriori, l'ascens de categoria; altres per si l'equip jugarà amb la línia del descens.
Fa dues temporades la Rapitenca va viure l'alegria de l'ascens. De fet, des del club es tenia clar l'objectiu de recuperar la Tercera Divisió. Però un cop a la nova categoria, poc vaig dubtar del compliment de l'objectiu de la permanència per part de l'equip. Permeteu-me ser així de clar i així de sobrat.
Molts entrenadors de la categoria coneixen l'estil d'Antoni Teixidó: un equip compacte, que sap la feina que ha de realitzar en defensa, ben organitzat al mig del camp i letal en atac. Si s'aconsegueix un nivell acceptable de les tres línies, l'equip és imparable. I, coneixent el tècnic, és difícil que fallin els tres factors alhora. Pot passar, i ha passat en algun partit concret, però Teixidó no és un tècnic que deixi que pugui passar durant tota una temporada.
Si ens mirem les tres línies de la Rapitenca podem veure, en primer lloc, com de difícil és fer-li un gol a l'equip rapitenc. Molts són els qui destaquen la solidesa defensiva de l'equip, que solament va coixejar amb la permanència a la butxaca i sabent que no es podia arribar a la quarta plaça. Només amb la lesió de Miguel ens ha quedat pendent veure millor sortida de pilota en defensa, si es pot recriminar alguna cosa. A la jornada 33, un cop sense aspiracions a la quarta plaça, l'equip era el quart menys golejat (27 gols en contra).
És difícil destacar algun jugador del mig del camp rapitenc. Munta, Cristian Bertomeu, Luís Zambrano... jugadors que han sabut recuperar possessions i saber què fer amb la pilota, fins i tot amb equips superiors tècnicament. Equips que han aconseguir frenar a la primera meitat i esgotar físicament i caure als peus rapitencs a la segona. La Rapitenca ha funcionat quan ells han funcionat.
Una de les frases que més li recordo a Teixidó és la que compara l'equip amb un comercial, un cop s'ha aconseguit avantatge de més d'un gol al marcador: "Un cop hem mostrat el nostre catàleg, li podem deixar la pilota al rival i veure què té ell al seu mostrari. Si és bo, ens hem de posar les piles; si no, li podem demostrar que el nostre és millor". Però pocs cops s'ha pogut donar l'opció al rival a mostrar el seu catàleg, ja que la Rapitenca ha tingut dificultats per poder posar-se per davant per més d'un gol. A l'equip li costava materialitzar les ocasions que anava tenint i aquí hi ha la diferència entre una Rapitenca que ha aconseguit no patir per la permanència i una Rapitenca que hauria pogut arribar a tocar la quarta plaça unes jornades més tard del que ho va fer.
Jo, aquesta temporada passada, no he patit per la Rapitenca. Des de la pretemporada tenia clar que Antoni Teixidó aconseguiria el bloc desitjat per complicar els partits als rivals i esgarrapar-li punts per no jugar amb el perill del descens i se li ha d'agrair el fet de poder somiar amb la quarta plaça fins la jornada 33. Al cap i a la fi, segons el tècnic rapitenc, no ha perdut cap partit quan ha mantingut la porteria a zero.
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Fa dues temporades la Rapitenca va viure l'alegria de l'ascens. De fet, des del club es tenia clar l'objectiu de recuperar la Tercera Divisió. Però un cop a la nova categoria, poc vaig dubtar del compliment de l'objectiu de la permanència per part de l'equip. Permeteu-me ser així de clar i així de sobrat.
Molts entrenadors de la categoria coneixen l'estil d'Antoni Teixidó: un equip compacte, que sap la feina que ha de realitzar en defensa, ben organitzat al mig del camp i letal en atac. Si s'aconsegueix un nivell acceptable de les tres línies, l'equip és imparable. I, coneixent el tècnic, és difícil que fallin els tres factors alhora. Pot passar, i ha passat en algun partit concret, però Teixidó no és un tècnic que deixi que pugui passar durant tota una temporada.
Si ens mirem les tres línies de la Rapitenca podem veure, en primer lloc, com de difícil és fer-li un gol a l'equip rapitenc. Molts són els qui destaquen la solidesa defensiva de l'equip, que solament va coixejar amb la permanència a la butxaca i sabent que no es podia arribar a la quarta plaça. Només amb la lesió de Miguel ens ha quedat pendent veure millor sortida de pilota en defensa, si es pot recriminar alguna cosa. A la jornada 33, un cop sense aspiracions a la quarta plaça, l'equip era el quart menys golejat (27 gols en contra).
És difícil destacar algun jugador del mig del camp rapitenc. Munta, Cristian Bertomeu, Luís Zambrano... jugadors que han sabut recuperar possessions i saber què fer amb la pilota, fins i tot amb equips superiors tècnicament. Equips que han aconseguir frenar a la primera meitat i esgotar físicament i caure als peus rapitencs a la segona. La Rapitenca ha funcionat quan ells han funcionat.
 |
| Javi Ramos (esq), autor d'11 gols amb la Rapitenca // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Una de les frases que més li recordo a Teixidó és la que compara l'equip amb un comercial, un cop s'ha aconseguit avantatge de més d'un gol al marcador: "Un cop hem mostrat el nostre catàleg, li podem deixar la pilota al rival i veure què té ell al seu mostrari. Si és bo, ens hem de posar les piles; si no, li podem demostrar que el nostre és millor". Però pocs cops s'ha pogut donar l'opció al rival a mostrar el seu catàleg, ja que la Rapitenca ha tingut dificultats per poder posar-se per davant per més d'un gol. A l'equip li costava materialitzar les ocasions que anava tenint i aquí hi ha la diferència entre una Rapitenca que ha aconseguit no patir per la permanència i una Rapitenca que hauria pogut arribar a tocar la quarta plaça unes jornades més tard del que ho va fer.
Jo, aquesta temporada passada, no he patit per la Rapitenca. Des de la pretemporada tenia clar que Antoni Teixidó aconseguiria el bloc desitjat per complicar els partits als rivals i esgarrapar-li punts per no jugar amb el perill del descens i se li ha d'agrair el fet de poder somiar amb la quarta plaça fins la jornada 33. Al cap i a la fi, segons el tècnic rapitenc, no ha perdut cap partit quan ha mantingut la porteria a zero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada