Com ja vam fer a la conclusió del curs passat, obrim la sèrie Fem balanç. 20 articulistes que segueixen l'actualitat dels 20 equips de Tercera analitzen l'any viscut a la categoria.
Dissetè capítol de la sèrie per al FC Santboià. 15è classificat, la temporada dels vermells ha estat molt fluixa. Obrien el curs com un dels equips candidats a estar a la part alta (fins i tot per disputar play-off), i l'acabaven confirmant, matemàticament, la salvació a la penúltima jornada. Un curs amb tres entrenadors diferents i problemes extraesportius que obren aquest estiu un nou projecte per a l'equip.
Repassa l'any del Santboià el Sergi Quitián. Periodista que va formar part de l'exitós projecte lajornada.cat, és un dels que ha seguit de prop l'any al Joan Baptista Milà. Parla a l'article d'un curs d'expectatives altes i realitats molt inferiors.
FEM BALANÇ - CAPÍTOL 17
El Santboià s'ofega a si mateix
article de Sergi Quitián / @sergiquitian
edició de Roger Sánchez
Somiar el cel i estar a punt de cremar-se a l'infern. El Santboià 2012-2013 va ser víctima de la seva pròpia obligació per ser ambiciós. Una ambició que el va fer arrencar el curs amb els play-off d'ascens entre cella i cella, una ambició que es va multiplicar després d'erigir-se campió del clàssic Torneig d'Històrics; una ambició, al cap i a la fi, que es va anar diluint inexorablement jornada rere jornada, sense fre, fins a convertir-se en tedi primer i en por al final, por a un possible descens que no es va consumar gràcies a la motxilla acumulada durant la primera part de la temporada.
El curs va néixer ple a arrebossar de confiança. Sota el timó de Miguel López es venia de culminar una de les millors segones voltes dels darrers anys del Santboià deixant l'equip fregant el play-off. El bloc mantenia els seus grans tòtems –els Isaac, Erencia, Heredia, Del Moral o Jordi Martínez– i va arrencar prou fiable, amb només una derrota en els primers vuit partits. En aquell moment el Santboià era cinquè classificat empatat amb el tercer, endinsat de ple en la lluita per la zona capdavantera just abans d'enfrontar-se consecutivament a rivals directes –Olot, Pobla Mafumet, Europa i Rapitenca–.
Però al conjunt de Miguel López se li van ennuegar les rampes del Tourmalet, sovint per petits detalls que obririen grans escletxes. Quatre partits consecutius sense guanyar van obrir la porta a una petita remor que acabaria convertint-se en una bomba insuportable: l'obligació i els nervis per millorar d'immediat. El vestidor va explotar i es va endur per endavant Miguel López a la jornada 15 amb l'equip a 4 punts del play-off. El castell de cartes del Santboià es començava a derrocar.
El fins llavors preparador físic de l'equip, Mark Villalonga, va assumir les regnes amb el vist-i-plau de la plantilla. Els vermellons van semblar trobar l'harmonia perduda, però l'equip ja estava ferit de mort. El Santboià seguia sumant, cada cop amb més dificultat, però la ‘tète de la course’ ja s'havia escapat punts enllà. Dues noves derrotes seguides contra galls de la categoria –Terrassa i Manlleu– van acomiadar Villalonga amb el club baixllobregatí a sis punts del play-off.
Restaven 14 jornades per jugar però l'agonia ja s'havia apoderat del Santboià. Quim Ayats, tècnic que va agafar el volant de l'equip, va indicar des del primer moment que l'equip no estava preparat per a la zona alta. L'obligació, des de llavors, passava del play-off a no veure's afectat pel descens, molt més humil, però més real tenint en compte el col·lapse que patia el bloc vermelló.
Des de llavors i fins al final, un drama. El Santboià, ja desorientat, sense rumb, va viure un tram final de lliga d'allò més fosc: 1 victòria, 6 empats i 7 derrotes, 9 punts dels últims 42 possibles.
Un botí suficient per salvar la categoria, però absolutament insuficient per a les esperances dipositades mesos abans en aquest equip. Un final de curs per oblidar i començar de nou. El Santboià tanca la porta de la temporada 2012-2013 esperant obrir-ne una de molt millor per a la nova temporada. Un any que, com sempre, s'ha d'afrontar amb ambició, però fer-ho sense la soga de l'obligació que tant va ofegar l'equip la darrera temporada. Els ingredients per fer-ho ja són a l'olla i tenen gust juvenil: un entrenador jove que ve avalat per les seves últimes campanyes a Rubí i una plantilla remodelada amb clara aposta per la joventut.
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
El curs va néixer ple a arrebossar de confiança. Sota el timó de Miguel López es venia de culminar una de les millors segones voltes dels darrers anys del Santboià deixant l'equip fregant el play-off. El bloc mantenia els seus grans tòtems –els Isaac, Erencia, Heredia, Del Moral o Jordi Martínez– i va arrencar prou fiable, amb només una derrota en els primers vuit partits. En aquell moment el Santboià era cinquè classificat empatat amb el tercer, endinsat de ple en la lluita per la zona capdavantera just abans d'enfrontar-se consecutivament a rivals directes –Olot, Pobla Mafumet, Europa i Rapitenca–.
Però al conjunt de Miguel López se li van ennuegar les rampes del Tourmalet, sovint per petits detalls que obririen grans escletxes. Quatre partits consecutius sense guanyar van obrir la porta a una petita remor que acabaria convertint-se en una bomba insuportable: l'obligació i els nervis per millorar d'immediat. El vestidor va explotar i es va endur per endavant Miguel López a la jornada 15 amb l'equip a 4 punts del play-off. El castell de cartes del Santboià es començava a derrocar.
El fins llavors preparador físic de l'equip, Mark Villalonga, va assumir les regnes amb el vist-i-plau de la plantilla. Els vermellons van semblar trobar l'harmonia perduda, però l'equip ja estava ferit de mort. El Santboià seguia sumant, cada cop amb més dificultat, però la ‘tète de la course’ ja s'havia escapat punts enllà. Dues noves derrotes seguides contra galls de la categoria –Terrassa i Manlleu– van acomiadar Villalonga amb el club baixllobregatí a sis punts del play-off.
 |
| Jordi Martínez, 'el cueta', jugador franquícia del Santboià // FCSantboia.cat |
Restaven 14 jornades per jugar però l'agonia ja s'havia apoderat del Santboià. Quim Ayats, tècnic que va agafar el volant de l'equip, va indicar des del primer moment que l'equip no estava preparat per a la zona alta. L'obligació, des de llavors, passava del play-off a no veure's afectat pel descens, molt més humil, però més real tenint en compte el col·lapse que patia el bloc vermelló.
Des de llavors i fins al final, un drama. El Santboià, ja desorientat, sense rumb, va viure un tram final de lliga d'allò més fosc: 1 victòria, 6 empats i 7 derrotes, 9 punts dels últims 42 possibles.
Un botí suficient per salvar la categoria, però absolutament insuficient per a les esperances dipositades mesos abans en aquest equip. Un final de curs per oblidar i començar de nou. El Santboià tanca la porta de la temporada 2012-2013 esperant obrir-ne una de molt millor per a la nova temporada. Un any que, com sempre, s'ha d'afrontar amb ambició, però fer-ho sense la soga de l'obligació que tant va ofegar l'equip la darrera temporada. Els ingredients per fer-ho ja són a l'olla i tenen gust juvenil: un entrenador jove que ve avalat per les seves últimes campanyes a Rubí i una plantilla remodelada amb clara aposta per la joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada