dimarts, 13 d’agost del 2013

Benvinguts a Tercera (1): Masnou

Com l'últim estiu, dediquem quatre entregues als equips nouvinguts a la categoria. Cerdanyola, Ascó, Santfeliuenc i Masnou pugen a Tercera amb diferent bagatge i perspectives, però amb la il·lusió d'arribar (o de retornar) a la categoria més alta de les que són 100% futbol català.

La primera entrega és per al Club Deportiu Masnou. Descendit com a cuer la temporada 2011-2012, un sol curs a Primera Catalana, en què l'equip anava de menys a més, i, de retruc, l'ascens de l'Olot, retornaven els maresmencs al grup V de Tercera. Explica com arriben els masnovins, ara a les ordres de Miguel López, en Pep Vidal, estudiant de Periodisme que ha passat de tenir un blog dedicat al club a ser-ne el cap de premsa i, per tant, gestor de la web. Pep Vidal ha seguit aquest últim curs, a més del Masnou, l'altre equip maresmenc de Tercera, la UE Vilassar de Mar.


Il·lusió per començar de nou

Un article de Pep Vidal / @masnoublog
edició de Roger Sánchez

441 dies. El temps que ha trigat el CD Masnou a recuperar la Tercera Divisió, la categoria més alta que ha trepitjat mai en la seva història i on en dotze temporades mai ha estat capaç d'acabar per damunt del quinzè lloc. La directiva sempre ha tingut els peus a terra i, a diferència dels grans veïns de la comarca, ha aconseguit una gran estabilitat econòmica i social, al marge dels resultats esportius. La tranquil·litat, tot i alguns petits incendis, és la base de la bona salut d'un club que ja fa anys que lluita per objectius superiors dels que el pressupost hauria de permetre.

El Masnou del curs passat, segon al grup 1 de Primera Catalana // Josep Ribas

La darrera temporada, però, s'ha viscut de forma molt diferent a totes les anteriors. Fa un any es tancava un cicle. Claudio Festa deixava l'entitat i com ell ho feien tots els jugadors (excepte un). El nou projecte havia de partir de zero amb un pressupost auster en una categoria que no era nova, però amb un format desconegut per al club, la Primera Catalana dels dos grups. Amb un planter jove i inexpert, l'equip començava molt malament la temporada i es trobava en zona de descens a Segona Catalana al mes de desembre, completant un 2012 negre amb tan sols sis victòries en tot l'any. Desil·lusió total a l'afició i jugadors que marxaven. Era absolutament impensable creure que aquell equip podia lluitar per la part alta, però la paciència i la confiança que tant els jugadors com la directiva van tenir en el míster Àngel Gómez, que va arribar a presentar la dimissió, i en el seu projecte va suposar un canvi radical. 

Des del 0-3 aconseguit al camp del Farners abans de Nadal l'equip va ser una autèntic corró. Es va mantenir setze jornades sense conèixer la derrota protagonitzant una remuntada espectacular des de la zona baixa. Va anar atrapant i superant tots els rivals fins assolir la segona posició que tot i perdre la promoció, i gràcies a l'ascens de l'Olot, ha acabat valent el retorn. L'ascens probablement menys celebrat dels tres que s'han viscut en els últims set anys, però el més valorat per la gent que ha seguit el club dia a dia. La capacitat de sacrifici, fe, treball, il·lusió...que ha tingut aquest jove grup de jugadors ha fet recuperar la il·lusió pel futbol al poble després de dos anys (i mig, sumant la primera volta d'aquest any) en què l'assistència estranyament havia passat de les 200 persones, tot i estar a Tercera. A més, després de molt temps, dos jugadors del futbol base han aconseguit arribar al primer equip.

Aquesta il·lusió ha quedat en part minvada després que la continuïtat d'Àngel Gómez no hagi estat possible degut a la incompatibilitat amb la seva tasca d'scouting a l'Espanyol i les conseqüències que ha suposat l'arribada del nou tècnic.

El Masnou va deixar bona imatge a l'Històrics // Artur Tura - Torneig d'Històrics

Miguel López, tal com va aterrar, va descartar incomprensiblement l'àmplia majoria del planter que havia assolit l'ascens. Pesos pesants (i no només al terreny de joc) com el capità Carlitos Vidal, el porter titular David Peinado, el central Cristian Guerrero o l'entrenador del juvenil A i coordinador del futbol base, Sergi Ciurana, van ser rebutjats pel nou entrenador. A més, dos homes transcendentals en defensa com Aitor Nisa i Dennis posaven rumb al Trofense portuguès i el màxim golejador Marcelo Luna declinava continuar. Només Jonatan Reina, Èric Blasco, David Bauli i Maxime continuen, aquest últim l'únic supervivent del descens de fa dos anys. 

Miguel López, per tant, haurà de començar de nou. El nou planter es caracteritzarà novament per la seva joventut, fins i tot més que en l'anterior temporada. Es torna a apostar per la il·lusió i el talent, amb pocs homes experimentats a la categoria però que s'hauran de fer importants com Adrià Fradera, Isma Càrdenas, Miki Estrada o Pere Olivé. El fitxatge probablement més il·lusionant és Yeray, davanter que ha marcat setze gols a Divisió d'Honor enguany al Cornellà i que fa dos anys vestia els colors de l'Atlètic de Madrid.

Mantenint la recepta, però canviant els ingredients i el cuiner, el nou tècnic buscarà complir el seu objectiu, que no serà altre que la permanència. Sense pressió, però amb ganes de fer les coses bé, s'afronta aquest nou repte. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada