divendres, 30 de maig del 2014

Prèvia anada 2a ronda

Europa i Muntanyesa volen seguir endavant // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Aquests són els horaris de l'anada de la 2a ronda del play-off:

DIUMENGE, 1 DE JUNY
12h Formentera-Muntanyesa
18h Europa-Socuéllamos

TELEVISIÓ: Els dos partits seran emesos en directe. El Formentera-Muntanyesa el retransmetrà IB3 (en aquest enllaç); i l'Europa-Socuéllamos es podrà veure a l'En joc, de La Xarxa (s'emet en aquestes televisions, diumenge de 16 a 20 hores). També podrà seguir-se per internet, en aquest enllaç.

Prèvia en format narratiu, escrita entre el Carles Garcia i servidor, a GolCat, en aquest enllaç.


A seguir fent-se grans
Formentera-Muntanyesa
Foto: Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)


  • Quatre victòries seguides per a la Monta, les dues últimes jornades de lliga i als dos primers partits d'aquest play-off contra el Paterna
  • Bon moment de l'estratègia barcelonina: els dos últims gols arribaven en serveis de córner
  • Dues sortides seguides guanyant per als de Nou Barris, Santboià (0-1) i Paterna (1-2). A l'anterior cita, derrota a Rubí (1-0)
  • La Muntanyesa ha estat el cinquè millor visitant del grup català de Tercera (30 punts de 57 possibles)
  • Només ha cedit cinc derrotes a domicili: Rapitenca (2-0), Cornellà (1-0), Castelldefels (2-0), Rubí (1-0) i Ascó (1-0)

Dades del rival
Foto: Pedro Vargas / futbolbalear.es
  • El Formentera va acabar tercer al grup balear, amb els mateixos punts que la Peña Deportiva, segon per goal average general
  • Els illencs venen d'eliminar, sobre la botzina, el Villarobledo manxec, amb un gol de Néstor Trujillo a l'última jugada del partit, al minut 94 (el podeu veure en aquest vídeo)
  • Entrenat per Lluís Elcacho, extècnic del Balaguer, compta amb jugadors amb passat al futbol català, com Albert Urrea
  • El Formentera encadena deu partits sense perdre (les últimes vuit jornades de lliga i els dos empats amb què resolia la primera eliminatòria)
  • Únic representant "viu" del grup Balear: dues eliminacions i un campió ascendit (Mallorca B)
  • El Municipal de Sant Francesc és un camp de dimensions similars al de Nou Barris
  • Fa més de quatre mesos que le Formentera no perd a casa
  • Hi ha cedit dues derrotes en 20 partits de lliga i 'play-off' aquest curs. Només l'Alcúdia i la Penya Esportiva de Ciutadella, que tancaven la lliga a la zona mitjana alta, s'enduien els tres punts el mes de gener, i pel mateix resultat (0-1)
  • L'actual ratxa a casa és de nou partits sense perdre, set victòries i dos empats, l'últim d'ells a l'anada de la primera ronda davant el Villarobledo (0-0)
  • El Formentera ha estat aquest curs l'equip menys golejat del grup balear (27 dianes en contra)
  • El seu porter Marcos Contreras és el que ha obtingut millor mitjana de gols per partit (0'68)
  • El seu màxim anotador és el davanter Diego Ruiz Piquero, que ha marcat 12 gols aquest curs
  • Néstor Trujillo, davanter canari que donava el pas a segona ronda, ha marcat 7 gols aquest curs... en tan sols quatre partits! S'inclou un pòquer, assolit al camp del Collerense
  • Destaca, per veterania, el lateral dret, Diego Romero, que amb 39 anys ha disputat 32 partits aquest curs

Perfil del rival
SD Formentera
Aquesta setmana comptem amb articles escrits per experts dels grups dels rivals dels catalans, que ens il·luminen una mica sobre què es trobaran Europa i Muntanyesa en aquesta segona eliminatòria.

El perfil de la SD Formentera ens l'escriu Xavi Bravo (@XavierBravo8), periodista mallorquí (i bon amic, de qui vaig aprendre en dos estius en què vaig ser becari a la redacció d'Esports del Canal 4 illenc). Bravo és el presentador de Futbol de ca nostra, espai d'IB3 que repassa l'actualitat del futbol illenc.


Dues temporades a Tercera Divisió i segona fase d'ascens a Segona B que disputa el Formentera. Tot un èxit per a un club que no jugava en categoria estatal des de 1980.

Un dels màxims responsables d'aquests bons resultats és Lluís Elcacho. L'entrenador lleidatà ha dotat el Formentera d'un joc sòlid en defensa. De fet, és l'equip menys golejat (27) de la Tercera balear, juntament amb el Mallorca B, i té el Zamora de la categoria, l'andalús Marcos Contreras.

Aquestes dades parlen de cert conservadorisme. Al partit de la setmana passada al camp del Villarrobledo l'equip pitiús va jugar amb 5 homes a darrere, un plantejament que va provocar crítiques cap a Elcacho. Tot i això, els sistemes més utilitzats pel Formentera són el 4-4-2 i el 4-2-3-1. 


El tècnic lleidatà Lluís Elcacho // futbolpitiuso.es

En defensa destaca la feina del central Carlos Larra, qui sol estar acompanyat de Damián o Jesús Cruz. Als laterals Dani Argilaga, procedent del Reus, i Adrián donen profunditat al joc formenterer.

Al mig del camp comanden Armando i Albert Urrea. A ells hem de sumar el talent de Pepe Bernal, el mitja punta que ha fet 9 gols. Per banda esquerra sol actuar el senegalès Winde i per la dreta José Carlos Moreno o Mourad; entre tots 3 sumen 21 dianes.

La referència ofensiva és Diego Piquero, màxim golejador de l'equip amb 13 dianes. El càntabric va ser pitxitxi la temporada passada amb la Penya Esportiva Santa Eulària.

Com és habitual a la Tercera balear, no hi ha cap jugador professional a la plantilla, tots combinen la feina amb els entrenaments.

Només un futbolista, Òscar Mayans, és natural d'una illa de 7.000 habitants, que pateix l'anomenada triple insularitat. Un fet que fa més meritoris els èxits del Formentera.

A la Muntanyesa li espera un llarg viatge i un ambient molt hostil al Municipal de Formentera, on els locals només han perdut dos partits enguany. Aquest camp registra un ple cada diumenge i té l'afició més calenta de la Tercera balear.


Tant el camp del Formentera com el Nou Barris són de dimensions reduïdes, un factor més per esperar una eliminatòria travada i on predomini el futbol directe.




Alliberats i ambiciosos
Europa-Socuéllamos
El gol de Cano a l'anada va acabar sent decisiu // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • Superar la primera ronda ha donat molta moral a l'Europa, que millora el balanç del curs passat
  • Dos partits dels escapulats sense encaixar cap gol
  • Factor camp en contra de nou: clau obtenir un bon resultat al Nou Sardenya
  • Últim precedent a casa: victòria contra la Mutilvera (1-0); anterior, derrota contra el Masnou (0-2)
  • L'Europa tan sols ha cedit quatre derrotes en 20 partits a casa aquest curs: Cerdanyola (1-3), Palamós (0-1), Manlleu (0-2) i Masnou (0-2)
  • Els graciencs són el cinquè millor local del grup català de Tercera



Dades i perfil del rival
UD Socuéllamos
El Socuéllamos eliminava el Praviano a primera ronda // UDSocuellamos.es
Aquesta setmana comptem amb articles escrits per experts dels grups dels rivals dels catalans, que ens il·luminen una mica sobre què es trobaran Europa i Muntanyesa en aquesta segona eliminatòria.

El perfil de la UD Socuéllamos l'escriuen Pepe López, director del web 3div18.es, dedicat al grup castellanomanxec de Tercera. Un web agermanat a tercera.cat. El curs passat vam intercanviar articles per a l'eliminatòria Manlleu-Conquense, i aquest curs hem fet el mateix (podeu llegir l'article que he escrit al seu web sobre l'Europa en aquest enllaç).


Localidad: Socuéllamos (Ciudad Real). Alrededor de 13.000 habitantes
Estadio: Paquito Giménez, capacidad para unos 2.000 espectadores
Afición: 500 socios
Trayectoria este curso: fue 3º entre las jornadas 5 y 18 y 2º desde la 19 hasta el final

Foto: UDSocuellamos.es

Figuras:


  • Ruiz Caba, 32 años. El segundo portero menos goleado del grupo, de larga trayectoria en Segunda B y Tercera. Estuvo varias semanas parado debido a que recibió un golpe en la cabeza en el partido frente al Manzanares pero se ha restablecido sin problemas.
  • Novillo, 30 años. Lateral derecho, subió a Segunda B el pasado verano con el Conquense pero no pisa la categoría de bronce desde que dejó el Puertollano (2006/2007). De ahí en adelante siempre ha militado en equipos de la zona media-alta del grupo. Indiscutible.
  • Pablo, 28 años. Central que llegó a debutar en Segunda con el Albacete. Enorme, muy bueno por alto tanto en ataque como en defensa. Tiene tremenda experiencia en fases de ascenso. Su pareja, Jacinto, no le desmerece en absoluto. Ambos han completado una fabulosa temporada y, con un gol cada uno, han sido decisivos en la eliminatoria contra el Praviano.
  • Santi Cabeza, 23 años. Venía de hacer varias temporadas notables en equipos con menos aspiraciones. Suele aparecer por el sector izquierdo del campo y es un excelente lanzador de faltas. Ha firmado 12 goles.
  • Mensha. Este nigeriano debutaba en Tercera después de haber hecho grandísimos años en Preferente y ha confirmado lo que venía anunciando: es rápido, cabecea bien y marca goles (11 en la presente campaña). No obstante, depende de las rachas típicas de todo delantero. Muy peligroso cuando expulsa los pajaritos de su cabeza. Dicho esto, hay un problema: tiene una fisura en el quinto metatarsiano de su pie izquierdo y lo lógico es que se pierda el resto de la promoción. Por tanto, quizá haya llegado la hora de Ibrahima, senegalés fuerte, de gran zancada y compañero de batallas del propio Mensha durante mucho tiempo en las catacumbas del fútbol castellano-manchego.
  • Bolo, 25 años. El pichichi del equipo con 16 goles jugando por detrás de Mensha. Otro que viene de muy buenas temporadas en diversos clubes del grupo. Seguramente esté en el mejor momento de su vida futbolística. Lanza los penaltis, va muy bien de cabeza y es oportunista como él solo. Ha aparecido en momentos clave.



  • Entrenador y sistema: Ángel García Cosín, alcazareño que entrenó en su ciudad natal hasta el verano de 2012, cuando tomó las riendas del Socu para devolverlo a Tercera División. En la temporada del regreso, y con una gran plantilla, ha logrado que el club socuellamino alcance su mejor promoción desde 1991. Siempre buscó el jogo bonito pero en esta campaña ha acabado cediendo a las características de sus jugadores: fútbol directo usando las bandas, jugadas a balón parado y mucha pegada. Su sistema es preferentemente el 4-2-3-1. Ha obtenido 43 puntos en casa (el peor de los cinco primeros del grupo castellano-manchego) y 40 fuera (el segundo mejor del grupo).



  • Once tipo: Ruiz Caba, Novillo, Jacinto, Pablo, Miguel López, Vílchez, Carlos García, Bienve, Quique, Mensha (o Ibrahima) y Bolo.




Molta sort als dos barcelonins, a gaudir d'una intensa segona eliminatòria!

Fem balanç, capítol 11: Rubí

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Rubí ha estat, amb Muntanyesa i, especialment, Santfeliuenc, la gran revelació d'aquest curs. L'iniciava amb el debut en una banqueta de Tercera de Martí Cifuentes i el tancava amb un cruel final, quedant fora del play-off per un triple empat maliciós amb els rubinencs. Un any de moltes reivindicacions a Can Rosés, en què l'equip s'ha vist acompanyat d'una afició cada cop creixent, i en què tots els jugadors de la plantilla han fet una passa endavant per tancar l'any en una meritòria cinquena plaça. Escriu sobre l'any dels vallesans el periodista Sisco Lara, encarregat de seguir l'equip des de la redacció d'Esports de Ràdio Rubí.


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat



Les caramboles deixen el millor Rubí de la història a Tercera sense la promoció
un article de Sisco Lara

La UE Rubí ha viscut una de les millors temporades de la seva història. La discussió està ara a denominar-la així o mantenir aquest honorífic nom a aquella campanya 1992/1993 en què es va assolir l'ascens a Segona B. El motiu és que els números d'enguany són millors, però el fet de no haver entrat en promoció atorga a aquella temporada una valoració més alta. Si llavors es van sumar 64 punts (suma actualitzada a l'actual lliga de tres punts) en aquesta campanya s'ha arribat als 69.

El final de lliga va ser d'infart per a un Rubí que amb el triple empat va quedar fora de la promoció d'ascens, malgrat guanyar el Santfeliuenc a l'última jornada. El Terrassa es va beneficiar de la derrota de l'Europa amb què els rubinencs quedaven fora dels quatre primers.


Ferran Vila i Matamala, dues peces clau al tram final // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

La sensació a l'últim partit va ser molt dolenta, però no ha d'amagar un any espectacular. El club iniciava una etapa nova després de la marxa de la banqueta d'Alberto Fernández, que havia tornat l'equip a la Tercera Divisió en un cicle de tres anys. L'escollit per substituir-lo va ser el seu segon, Martí Cifuentes. A més, l'equip es va renovar en un 95% amb només la continuïtat de Kiki, Roger Martínez i Raventós.

Tot va anar de cara des del principi, comptant una pretemporada en què no es va perdre cap partit. Els blanc-i-vermells van arrencar molt bé instal·lant-se en els primers llocs des de l'inici. Van arribar a liderar la classificació les jornades 9 i 10, sense baixar de la setena posició en tota la campanya.


Martí Cifuentes, tècnic fins el mes de febrer // Àngel Garreta - REMImages.com

Sotrac a la banqueta
La imatge de l'equip i la temporada que s'estava realitzant no va passar desapercebuda per a ningú. Tampoc per al Sant Andreu, que ja havia iniciat contactes amb Martí Cifuentes per ser entrenador del conjunt de Segona B de cara a la campanya 2014/2015. La mala situació de l'equip barceloní va forçar la marxa del tècnic, Patxi Salinas, i que els quadribarrats avancessin l'opció del míster de Sant Cugat.

El Rubí aplica una política de pagaments segura per tal d'evitar deutes a posteriori amb jugadors i tècnics. La fórmula funciona amb un conjunt que es va mantenir ferm respecte un objectiu que havia canviat de la permanència a entrar en play-off. Ara bé, la proposta econòmica també comporta cobrar poc, però amb un compromís de deixar marxar a aquells que puguin tenir ofertes més interessants. I, per aquest motiu, es va deixar marxar Cifuentes.


Ernest Forgas, màxim golejador del grup català de Tercera (21 gols) // Àngel Garreta - REMImages.com

El sotrac va passar factura a l'equip. El tècnic marxava després de la victòria a Terrassa a principis de febrer i el substituïa Julià García. Es va pagar amb la lògica incertesa de tot el que havia passat i fora de casa es perdien tres partits de forma consecutiva. A més, es va sumar una ratxa de tres jornades sense guanyar que van portar l'equip fins la setena plaça. Un cop superat el trauma del canvi, els blanc-i-vermells es van refer amb quatres victòries seguides que el van ficar de nou en una promoció que es només es perdria per unes matemàtiques rebuscades i difícils de pair.

La UE Rubí va pagar la derrota de l'Europa davant del Masnou, tot i que, evidentment, es van trobar a faltar també punts fora de casa en l'últim tram de lliga com, per exemple, no haver puntuat davant el Vilassar de Mar, que els hauria permès dependre de sí mateixos a l'última cita.



dijous, 29 de maig del 2014

Fem balanç, capítol 10: Castelldefels

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Castelldefels ha viscut un any d'inici agitat però de final feliç. El nou projecte amb Dani Fernández a la banqueta no va trobar d'inici els resultats desitjats, i quan semblava que començava a encadenar-los, el tècnic renunciava. L'arribada de Lluís Albesa va consolidar aviat un equip sòlid, que sumava sense pressa però sense pausa, i que al tram final arribava amb els deures gairebé fets, només podent sortir perjudicat d'una gran carambola que no es va produir. Els grocs seguiran un curs més a Tercera. Escriu sobre l'any dels mariners el periodista Carlos de Frutos, cap de premsa del club i membre de Ràdio Castelldefels, un dels savis del futbol català amb què comptem a la categoria.


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat



El Castelldefels segueix aferrat a la Tercera Divisió
un article de Carlos de Frutos / @carlosdefrutos

Temporada finalment positiva, no exempta d'alt-i-baixos, resolts amb la permanència esportiva a la categoria, la que s'ha viscut enguany als Canyars. L'onzena campanya groga al grup 5 de la Tercera Divisió ens ha ofert tot un autèntic còctel de sensacions.


I és que ja els primers mesos van ser, si més no, moguts. De la il·lusió no plasmada en resultats dels inicis, sota la tutela de Dani Fernández -només una victòria en les 10 primeres jornades-, infortuni esportiu que va venir acompanyat del trencament de l'acord entre el club i els teòrics inversors externs que havien d'assegurar la viabilitat econòmica del projecte, es va passar a la dimissió del tècnic olesà -just en el millor moment de l'equip, amb tres victòries en els quatre partits previs a la seva marxa-. Muntanya russa.



Dani Fernández, tècnic a principi de curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Lluís Albesa, que formava part del cos tècnic castelldefelenc des de la 2012/2013, va agafar les regnes del grup en ple mes de novembre, i a poc a poc, i remant molt per intentar arribar a la riba, l'equip va ser capaç d'abandonar, ja al tram final de la primera volta, unes places de descens a les quals s'havia abonat. A partir d'aquí, 20 jornades, entre la 14 i la 34, d'estabilitat creixent, línia regular de resultats positius amb poques derrotes, i indiscutible segell d'esquadra difícil de superar i amb capacitat per brillar en moments puntuals, fins i tot en les situacions aparentment més adverses.

Guanyar a Manlleu amb deu homes, igualar un 0-3 també amb deu i en 5 minuts contra el Cerdanyola als Canyars, o aclaparar en una segona meitat impressionant el Palamós, un dels millors equips visitants de la lliga, i que guanyava per 1-3 al final dels 45 minuts per acabar empatant a 3, així ho demostren. No cal oblidar tampoc que als Canyars han caigut equips com Rubí (2-0), Ascó (4-0) i Muntanyesa (2-0), els dos primers, líders en el moment de les seves visites, i el tercer, autèntic equipàs, resulten més evidències pràctiques de la fortalesa mental d'un grup que malgrat els entrebancs ha acabat per plantar cara pràcticament a qualsevol rival de la competició.



Marc Martínez celebra un gol // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

En línies generals parlem d'un Castelldefels equilibrat futbolísticament però que també ha deixat espai a un joc tècnic i ben elaborat, propi de jugadors talentosos i descarats com els que han conformat enguany la plantilla, homes que han fet gaudir molts diumenges un públic del Municipal d'Els Canyars que venia d'unes temporades d'escassetat, amb pocs gols a celebrar al carrer Església.

La brillant irrupció de joves futbolistes que han demostrat la seva indiscutible vàlua -August, Pastells, Pol Roigé, etc-, unida a la coneguda experiència del moll de l'ós (Jorge Sánchez, Prieto, Gilberto, Uri, Cervantes, Epitié, Cano, Marc Martínez...), ha conduït el Castelldefels a l'assoliment d'un objectiu que semblava realment difícil donada la poca producció inicial.



Gilberto (esq) i Alex Cano (7), dues claus de l'èxit // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Les quatre derrotes amb què ha acabat la lliga, quan a la jornada 34 estava virtualment salvat, han condemnat el Castelldefels a patir més del que segurament pertocava, però en definitiva els 42 punts de 'marres' han acabat sent, un cop més, garantia de permanència.


De cara al curs 2014/2015 s'albiren canvis, malgrat que Lluís Albesa seguirà com a màxim responsable de la banqueta marinera. El de la gespa, el més demandat i reclamat per tothom, en serà amb tota seguretat el més destacat i destacable. Després de 12 anys i mig de vida, el verd d'Els Canyars canviarà de cara.



dimecres, 28 de maig del 2014

Fem balanç, capítol 9: Figueres

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Figueres ha viscut un any estrany. Venia d'acabar cinquè el curs passat, amb opcions de play-off fins les últimes jornades, i sense que aquest fos l'objectiu principal, el nou projecte liderat per Xavi Punsí pretenia tenir en el conjunt empordanès un dels animadors de la categoria. Els resultats no van acompanyar, i el relleu a la banqueta, amb l'arribada de Francesc Cargol, tampoc va fer mirar amunt el conjunt figuerenc, que tancava la temporada en zona mitjana. Escriu sobre el curs de la Unió el periodista Lluís Ribera, que segueix l'equip (i el futbol altempordanès en general) per al setmanari L'Empordà.


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat



Temporada d'impàs per recuperar la il∙lusió
un article de Lluís Ribera / @llribera

Després de debutar a Tercera Divisió amb un excepcional cinquè lloc la temporada passada, la intenció d'enguany de la Unió Esportiva Figueres era repetir, o fins i tot millorar, el paper per classificar-­se per a la promoció d'ascens a Segona B. Així ho havia anunciat el club durant l'estiu, ambiciós per seguir movent-­se per les places privilegiades.

Malgrat renovar tots els jugadors amb qui el club unionista volia comptar, la segona temporada a la categoria ha estat d'allò més convulsa.


Xavi Ferrón, incorporació d'hivern, donava tres punts matiners contra el Castelldefels // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Un discret onzè lloc, sempre lluny de les places de promoció, ha estat la posició final d'un Figueres  que  va  canviar  de  tècnic  a  mig  curs. Xavi Punsí,  ajudant  d'Arnau Sala des de 2010, havia passat en primer terme en substitució de l'actual entrenador de l'Olot, però el seu lligam amb el club altempordanès va acabar el gener. Perjudicat per les nombroses lesions de l'equip, i el fet de guanyar només un partit dels últims dotze, va acabar condemnant Punsí, artífex també de l'ascens meteòric de l'equip fins a Tercera Divisió.

L'èxit a la Copa Catalunya, una de les poques alegries // UEFigueres.cat

Amb Francesc Cargol a la banqueta, un entrenador amb passat recent al Manlleu, el Figueres va seguir movent­-se per la zona mitjana de la classificació, però va allunyar-­se de les posicions perilloses: ocupar les tres últimes ja era impensable, però es temia per la dissetena plaça, possiblement fatídica pels descensos compensats. Sense els lesionats Marc Bonaventura i Teixi, que han acabat com a màxims golejadors de l'equip amb 7 gols, el Figueres va ser capaç, a la segona volta, de tombar el que seria el campió, el Cornellà, i d'empatar davant la Muntanyesa i l'Ascó. Ara bé, encadenar quatre derrotes seguides, entre els quals al camp del cuer i ja descendit Gramenet –el dia en què va conèixer que obtenia la permanència– ha tacat la trajectòria en el tram final del campionat.

Amb Cargol renovat, deu jugadors amb la continuïtat assegurada de moment (Reig, Ureña, Busquets, Barrera, Murga, Del Campo, Grau, Barrera, Àlex Arimany i Bonaventura), sis baixes confirmades (Argi -a l'Olot-, Borja, Bernat Puig, Alberto Jiménez, Marc Teixidor i Marc Fageda) i un primer fitxatge (el del golejador del Palamós, Javi Revert), la intenció del Figueres  2014/2015  és  recuperar  les  sensacions  de  fa  dos  anys: "El projecte per a la pròxima temporada és molt bo, comptarem amb un pressupost amb la idea d'entrar a la promoció d'ascens", afirmava Adam Fontes, director esportiu del club figuerenc, a l'últim partit de la temporada.




dimarts, 27 de maig del 2014

Fem balanç, capítol 8: Masnou

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Masnou ha retornat a la categoria en un any de patiment per eludir el descens que es tancava amb final feliç. La bona reacció final a casa i un imponent triomf al Nou Sardenya (0-2) en l'última cita del curs mantenien els maresmencs a Tercera. El curs ha estat marcat pels molts canvis que s'han produït a la plantilla. Amb el tècnic Miguel López renovat, els masnovins encaren un estiu per planificar un curs més a la categoria, esperant evitar els patiments recents. Escriu sobre l'any del club masnoví en Pep Vidal, cap de premsa del CD Masnou i seguidor del futbol català en general, i del maresmenc, especialment.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat


Patiment històric
un article de Pep Vidal / @masnoublog

Una temporada més el CD Masnou ha viscut a la frontera entre l'èxit i l'abisme fins a l'últim minut de l'última jornada. El conjunt masnoví acabava assolint, gràcies a una apoteòsica victòria al camp de l'Europa, la millor classificació de la història del club en categoria nacional, quan pocs dies abans s'havia vist amb un peu a Primera Catalana. La sensació de poder competir de tu a tu davant qualsevol rival del campionat ha anat acompanyada durant tot el curs d'etapes de desconnexió que es podrien haver pagat molt cares. De totes maneres, un dels equips amb menys pressupost de la categoria acabava recollint la justa recompensa al treball fet per un club que continua encertant, segons indiquen els resultats, en la contractació dels entrenadors i en la confecció de les plantilles.

Al partit contra el Santfe (que vestia amb l'equipatge suplent masnoví) // Àxel Aguilar

Dos fets condicionaven des de l'inici la preparació de la temporada: haver d'esperar què passava amb l'Olot fins a finals de juny per saber en quina categoria es trobarien i la no continuïtat d'Àngel Gómez a la banqueta tot i la ferma voluntat de voler-lo renovar per part de la directiva. A principis de juliol arribava Miguel López, havent de construir un projecte a corre-cuita i amb la majoria de rivals tenint la plantilla perfilada. A més, el nou entrenador decidia prescindir de la pràctica totalitat dels jugadors que havien aconseguit un dels ascensos més inversemblants que es recorden (el desembre del 2012 l'equip era en zona de descens a Segona Catalana) davant la incredulitat de molts seguidors.

Malgrat aquests condicionants, el nou Masnou mostrava molt bones maneres a la pretemporada i confirmava aquestes bones sensacions a l'inici de lliga. Però, tot i treure tres resultats molt positius en les tres primeres jornades, les coses es començaven a torçar amb una ratxa de quatre derrotes consecutives el mes de setembre. Va ser llavors quan van aparèixer més dubtes a l'entorn del club sobre el nou projecte, però bons moviments dins el mercat, com les incorporacions d'Alabau i Fran Ochoa, i una ratxa de cinc partits sense perdre, coronada amb una gran victòria al camp del Palamós, retornaven la tranquil·litat.

Miguel López, un tècnic experimentat // Artur Tura - Torneig d'Històrics

La calma i el marge de més tres punts sobre el descens es mantenien fins ben entrat l'any 2014. L'equip anava sumant i aprofitava que els rivals de la part baixa no acabaven d'aixecar el vol per viure instal·lat a la zona mitjana baixa. Després sortir victoriós del derbi davant el Vilassar de Mar i d'un desplaçament complicat a Les Grases, els masnovins assolien un coixí de set punts sobre el descens que a només deu jornades del final deixava la salvació de cara. Els de Miguel López rebien la setmana posterior la Gramenet i es disposaven a trencar un altra barrera històrica del club: poder guanyar tres partits seguits a Tercera, fita que encara no ha assolit en dotze temporades a la categoria.

Però un desafortunat partit en què s'estrallaven una i un altra vegada contra el porter colomenc (0-0) i la lesió d'una peça clau com el central Pol inauguraven la pitjor ratxa de la temporada, una dinàmica de set partits sense guanyar amb només dos gols a favor que hauria portat al conjunt maresmenc a Primera Catalana si no hagués reaccionat a temps. El primer símptoma de reacció va ser l'empat 'in extremis' al camp del campió Cornellà gràcies a un gol de Ñito a les acaballes. S'arribava al tram final implicats de ple a la lluita per evitar el descens però amb la moral reforçada.


Éric Blasco obria al Sardenya un triomf que donava la permanència // Àngel Garreta - REMImages.com

Quedaven tres finals. La primera, contra el Santboià, es guanyava gràcies a un gran Jordi Sánchez, però la segona, a Gavà, es perdia i semblava deixar els de Miguel López abocats al descens. Va ser llavors, amb un xoc a vida o mort contra el Castelldefels al damunt, quan els masnovins van treure el caràcter. Aconseguien superar els grocs amb claredat i evitaven el descens directe, però encara quedava l'últim capítol, en què demostrarien definitivament que eren i seguirien sent de Tercera. Davant un Europa que es jugava el títol i un Nou Sardenya vestit per a l'ocasió, els masnovins realitzaven el millor partit de la temporada, decorat amb un golàs antològic d'Éric Blasco, segellaven la permanència i de pas assolien una catorzena posició que suposa la millor classificació de la història del club en categoria estatal.

És difícil fer un repartiment just d'aquest èxit entre els diferents integrants del grup. Al director, el ja renovat Miguel López, se li poden retreure ben poques coses, resultats en mà. Tampoc a uns jugadors que han demostrat un alt nivell de compromís, destacant les aturades de Fradera i Pociello, el potencial de Pol, el treball d'Héctor, l'elegància de Jonathan Ferreira, l'esforç d'Éric Blasco, la incombustibilitat de Peque, la lluita d'Alabau o l'electricitat de Jordi. Tots ells, i altres que també mereixerien ser anomenats, protagonistes de la millor temporada de la història del CD Masnou fins al dia d'avui.




diumenge, 25 de maig del 2014

El Cornellà puja a Segona B! (Resultats)

El Cornellà no va desaprofitar l'oportunitat // Cristian Garcia (@somdelhospi)

Aquests són els resultats de la tornada de la 1a ronda (i ronda de campions) del play-off:

DIUMENGE, 25 DE MAIG
Cornellà 3-1 Izarra (1-1)
(el Cornellà puja a Segona B, global 4-2)

Mutilvera 0-0 Europa
(passa l'Europa, global 0-1)

Muntanyesa 3-1 Paterna (Joshua Ortiz, Aleix Dalmau i Andrés Borges / Selu)

(passa la Muntanyesa, global 5-2)

Linares Deportivo 0-0 Terrassa

(el Terrassa cau eliminat, global 1-0)


SEGONA RONDA
Després del sorteig d'aquest dilluns a la RFEF, s'han definit els creuaments per als dos catalans que segueixen al play-off. Són els següents:

Europa-Socuéllamos
Formentera-Muntanyesa


Resumim la cita d'aquest diumenge:

Cornellà 3-1 Izarra
Un onze històric // Cristian Garcia (@somdelhospi)

Crònica de Cristian Garcia / @somdelhospi
Per setena temporada consecutiva, el campió català de Tercera Divisió assolia l'ascens. En un Nou Municipal ple a vessar, el Cornellà de Jordi Roger agafava el relleu de la UE Olot en un partit que va perllongar una eliminatòria estranya. I és que després del gol salvador de Dani Martí a Merkatondoa, el partit començava coll amunt per als verds, que al minut 4 de partit es veien per sota al marcador: l'Izarra s'avançava mitjançant Txitxo, que disparava des de la frontal amb un xut ajustat a la base del pal esquerre de la porteria local. Als del Baix Llobregat els calien dos gols per poder ascendir i ben aviat es van posar per feina. Aquest diumenge, l'estratègia i el joc aeri van ser cabdals perquè el Cornellà superés un Izarra sorprenentment tendre al darrere, atès que només havia encaixat 16 gols en lliga regular. Al minut 10, el Cornellà establia l'empat a un mitjançant Xemi, que amb el cap enviava al fons de les malles una falta executada per Israel. El gol va desfermar la bogeria sobre la gespa i l'Izarra ja no va aixecar cap. I això que Pep Caballé donava aire als navarresos rematant desviat quan ho tenia tot a favor per afusellar Contreras; però va ser en un servei de cantonada posterior que els cornellanencs van capgirar el partit i l'eliminatòria: córner que pica Israel i Dani Martí s'eleva per sobre de tothom per enviar, també amb el cap, la bola al fons de la porteria (15’). I com que el Cornellà li va agafar el gust a això de la pilota aturada, només nou minuts després Israel es vestia d'heroi per fer la tercera assistència de gol del vespre: córner picat a l'esquerra de l'atac del Cornellà i rematada inapel•lable d'Óscar Muñoz per establir el 3-1 que seria definitiu. I ho seria, primer, perquè els verds estarien novament desencertats minuts després en una primera rematada de Cazorla que treia la defensa visitant i amb un xut al pal d'Óscar Muñoz que hauria pogut significar el 4-1. Cert és, també, que abans del descans l'Izarra hauria pogut retallar diferències amb una rematada de Txitxo que marxava fregant el pal. Però sobretot, el 3-1 no es mouria gràcies al gran treball de control del Cornellà en una segona meitat sense ensurts, gairebé sense ocasions clares i en què la mala sort va voler que, amb Iñigo sancionat, José Bermúdez es lesionés i Jordi Roger hagués de fer jugar Chus, porter juvenil de la UE Cornellà. Denominació d'origen de la casa per viure, sobre la gespa del Nou Municipal, la fita més històrica de la Unió Esportiva Cornellà: el seu primer ascens a Segona Divisió B.

Vídeo: resum del partit, en una peça amb imatges d'ETV, però escrita i editada per Jose Gallardo per a l'informatiu Al dia de La Xarxa


Vídeo: reaccions del president, Alex Talavera, el davanter Óscar Muñoz i el tècnic Jordi Roger, imatges ETV

Vídeo: celebracions a la gespa del Nou Municipal, cortesia de Cristian Garcia (@somdelhospi)





Muntanyesa 3-1 Paterna
Foto de família d'un equip històric // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)
  • Un equip històric: la Muntanyesa superava l'eliminatòria capgirant un gol matiner, de Selu
  • Joshua Ortiz, abans del descens, ja empatava el duel
  • I dos córners a la represa significaven dos gols més: diana olímpica d'Aleix Dalmau i gol del capità Andrés Borges
  • La Monta passa amb dues victòries, i n'acumula quatre de consecutives
  • Aquesta tarda tindrà rival a segona ronda. Se sap que els barcelonins tindran factor camp a favor
Toni Pérez Torán va marxar del camp ovacionat // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)
  • 1, 2, 3. Aleix Dalmau estrenava el seu compte de gols aquest curs; Andrés Borges anotava la segona diana que marca aquesta temporada, després de marcar el gol del triomf el febrer contra el Vilafranca (1-0); i Joshua Ortiz ja suma tres gols enguany; ja havia marcat als triomfs contra la Rapitenca (4-1) i la Pobla (3-0). Curiosament, els tres golejadors han marcat sempre a Nou Barris.

Vídeo: resum del partit, de BTV Esports



Mutilvera 0-0 Europa
 Celebracions escapulades // Àngel Garreta - CEEuropa.cat
  • Partit gris, com el dia, en què l'empenta de la Mutilvera, si més no quant a ocasions, va anar de més a menys
  • Rafa Leva va aparèixer en un xut creuat d'inici
  • Després, l'Europa va saber fer un partit típic de play-off i va contenir sense patir en excés, els intents visitants
  • Lesió de Xavi León, que pot donar problemes a Dólera per configurar el lateral esquerre: recordem que Albert Alegre és lesionat de llarga durada
El terreny de joc, xop, complicava molt el joc // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

  • El partit es va escalfar al tram final, amb picabaralla i expulsió d'un membre de la banqueta local a l'afegit
  • L'Europa supera una ronda de play-off sense encaixar cap gol i espera ara rival. En principi els graciencs tindran el factor camp en contra, i s'enfrontaran a un segon classificat.

Vídeo: resum del partit, de BTV Esports


Vídeo: crònica del desplaçament, de BTV Esports



Linares Deportivo 0-0 Terrassa
Linarejos es va omplir // Linares Deportivo (@Linares_Dptvo)
  • 4.000 aficionats a Linares
  • El Terrassa queia amb el cap ben alt, buscant el gol que l'hauria col·locat, com a mínim, a la pròrroga
  • Els andalusos no aconseguien batre els vallesans en cap moment
  • Alex Gallar, amb un xut al pal, disposava de la millor opció per als egarencs
  • Dos partits sense marcar i el gol de penal de Rafa Payán a l'anada acaben amb les il·lusions del Terrassa, que competirà un curs més a Tercera
Vídeo: resum del partit, de Canal Terrassa


divendres, 23 de maig del 2014

Prèvia tornada 1a ronda 'play-off'

El Cornellà, a 90' de la glòria // Andrés Ayala - UECornella.cat

Aquests són els horaris de la tornada de la 1a ronda (i ronda de campions) del play-off:

DIUMENGE, 25 DE MAIG
18h Mutilvera-Europa (0-1)
18h Muntanyesa-Paterna (2-1)
18h Linares Deportivo-Terrassa (1-0)
19'45h Cornellà-Izarra (1-1)




A 90 minuts de la glòria
Cornellà-Izarra
El Cornellà busca una nova celebració // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels


  • El gol de Dani Martí a Navarra, al minut 93, capgirava els favoritismes que l'1 a 0 des del punt de penal deixava per als locals
  • A l'inici el Cornellà estarà virtualment ascendit: el 0-0 li dóna la promoció
  • És lògic, però, que l'Izarra sortirà a buscar un gol que capgiri de nou la situació
  • 13 dels 19 resultats que ha tret el Cornellà a casa aquest curs li donarien aquest diumenge l'ascens (victòries i empats a zero); 3 forçarien la pròrroga (empats a un gol)
  • Tres resultats del Cornellà aquest curs a casa l'eliminarien (cauria repescat a segona ronda): les tres derrotes patides a casa (Palamós, Gramenet i Figueres)
  • Els verds encadenen 14 partits sense perdre, 8 victòries i 6 empats. No cauen des del 16 de febrer (2-1 a Ascó)
  • A casa els de Jordi Roger han estat el tercer millor local del grup, 40 punts (balanç 12-4-3)
  • El Cornellà no perd al Nou Municipal des de fa tres mesos i mig (9 de febrer, 1-2 Figueres). Són 6 partits seguits sense perdre a casa, 4 victòries i 2 empats.
  • L'Izarra encadena 19 partits sense perdre, 14 victòries i 5 empats. No cau des del 12 de gener (0-1 contra l'Eriberri)
  • Només ha patit una derrota en els seus 19 partits com a visitant aquest curs (12-6-1)
  • A domicili fa més de set mesos i mig que no perd. Són 15 partits seguits, 10 victòries i 5 empats.
  • Dels 19 resultats que ha tret aquest curs a domicili, 13 li donarien l'ascens si es produís a Cornellà (les 12 victòries i un empat a dos gols; 1 forçaria la pròrroga (empat a un) i 5 l'eliminarien (la derrota i quatre empats a zero)
  • Íñigo, porter del Cornellà, baixa per sanció; Joel Marín, dubte per molèsties físiques
  • Màxims golejadors: Óscar Muñoz (15) / Fermín Uriz (11, amb el gol de penal de l'anada)
  • El Cornellà serà equip de Segona B si... guanya o empata sense gols; l'1-1 força la pròrroga; un empat a dos o més gols o un triomf visitant ascendiria l'Izarra, i el Cornellà cauria repescat a segona ronda
Crida a l'afició // UECornella.cat

Torna el play-off
Muntanyesa-Paterna
La Monta vol tornar a ser gran a casa // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels


  • Tres anys després, la Monta recupera un partit de fase d'ascens a Segona B a casa
  • A l'anada, molt bones sensacions, amb resultat positiu (1-2)
  • Cap dels resultats de la Monta a casa aquest curs l'eliminaria; només un (l'1-2 contra el Santfeliuenc) forçaria la pròrroga
  • El Paterna necessita, sí o sí, dos gols per eliminar la Monta o per forçar la pròrroga amb l'1-2
  • La Muntanyesa encadena tres victòries, amb un sol gol encaixat, el de falta de Tello per al Paterna al duel d'anada
  • A casa els de Manolo González encadenen 8 partits sense perdre, amb 7 victòries i 1 empat
  • 18 dels 19 resultats obtinguts a casa aquest curs el classificarien per a la segona eliminatòria, i un forçaria pròrroga
  • De l'últim resultat que eliminaria la Monta fa ja 15 mesos: va ser un 2-3 contra la Pobla (24 de febrer de 2013)
  • El Paterna encadena tres sortides sense guanyar (dos empats i una derrota)
  • Balanç dels valencians fora de casa aquest curs al grup VI: 4 victòries, 9 empats i 6 derrotes. Les quatre victòries: tres 0-1 i un 0-2
  • Només 1 dels 19 resultats que ha obtingut el conjunt valencià a domicili li donaria l'accés a segona ronda: el 0-2 que va obtenir al camp de l'Atlètico Saguntino, el 29 de març, en l'últim triomf de l'equip a domicili. Els altres 18 l'eliminarien
  • Màxims golejadors: Nils Puchades (15, amb el gol marcat a l'anada) / Alberto López (10)
  • La Muntanyesa accedirà a segona ronda si... no perd o si perd per 0-1; una derrota per 1-2 significaria pròrroga; els barcelonins cauran eliminats si perden de més d'un gol o si cauen per la mínima a partir del 2-3


A confirmar la recuperació
Mutilvera-Europa
Disputa màxima entre Europa i Mutilva, amb els graciencs amb avantatge // Àngel Garreta - CEEuropa.cat


  • La victòria al partit d'anada (1-0) feia recuperar la confiança a l'Europa, després de dues derrotes seguides sense marcar
  • El gol de Cano i el fet de deixar la porteria a zero dóna avantatge als graciencs, que juguen a camp contrari
  • El plantejament del partit té un element clau: la Mutilvera necessita sí o sí marcar
  • Cap resultat dels que ha obtingut l'Europa aquest curs en domicili en lliga l'eliminaria directament; totes les derrotes dels escapulats fora de casa (5) s'han produït per 1 a 0, resultat que aquest diumenge duria l'eliminatòria a la pròrroga
  • 14 dels 19 resultats que han sumat els de Pedro Dólera fora de casa li donarien el passi a segona ronda (8 victòries i 6 empats)
  • L'Europa enllaça dues sortides (Terrassa i Palamós) sense guanyar ni marcar
  • Només una victòria els últims quatre partits a casa per a la Mutilvera
  • Balanç dels navarresos al seu camp aquest curs: 12 victòries, 5 empats i 2 derrotes
  • 4 dels 19 resultats obtinguts per la Mutilvera a casa (4-1, 4-0 i dos 2-0) li donarien el pas a la següent eliminatòria (victòries de més d'un gol de diferència); 6 durien el partit a la pròrroga (triomfs per 1 a 0); i 9 l'eliminarien (dos 2 a 1, els cinc empats i les dues derrotes)
  • Desplaçament històric, un any després del del camp de l'Arandina, amb un centenar d'espectadors europeistes previstos per ser diumenge a Mutilva
  • Màxims golejadors: Javi Sánchez (20) / Dani Ederra (8)
  • L'Europa accedirà a segona ronda si... no perd o si perd per la mínima marcant (2-1, 3-2, 4-3...); un 1-0 duria el partit a la pròrroga; la Mutilvera eliminaria l'Europa si el guanya de més d'un gol


Fe i victòria
Linares Deportivo-Terrassa

El Terrassa vol remar ara a contracorrent // Juan Diego Galán - Terrassa Informa


  • El gol de Rafa Payán per al Linares Deportivo, de penal a l'Estadi Olímpic, era un tresor per als andalusos
  • El Terrassa és l'únic català que ha de remuntar en la tornada del play-off
  • Els de Miki Carrillo, però, compten amb una equació clara: una victòria no els elimina; com a molt, si és un 0-1, faria que l'eliminatòria es resolgués a la pròrroga i potser als penals
  • L'equip s'ha entrenat aquesta setmana al CAR, per acostumar-se a la gespa natural
  • Saben que toparan a Linares amb un escenari hostil (esportivament)
  • Si per alguna cosa ha destacat aquest curs el Terrassa és per ser extremament competitiu, accentuat a domicili
  • Nou victòries per als de Miki Carrillo lluny de l'Olímpic
  • 6 dels 19 resultats obtinguts pels egarencs els col·locarien a segona ronda (les victòries que no són per 0-1); 3 durien la ronda a la pròrroga (tres 0-1); i els altres 10 (derrotes i empats) els eliminarien
  • Els vallesans encadenen 4 victòries seguides a domicili 
  • Els andalusos són molt forts a casa: no hi perden des de fa més de 8 mesos (0-1 contra el Marbella, el 15 de setembre de 2013)
  • Cap resultat del Linares Deportivo a casa aquest curs donaria el pas al Terrassa; només aquest 0-1 forçaria la pròrroga
  • Balanç dels andalusos a casa: 15 victòries, 3 empats i 1 derrota.
  • 17 partits seguits sense perdre a casa per al conjunt de la província de Jaén
  • Desplaçament històric per al Terrassa. No sortia de Catalunya des de feia més de 4 anys (a Segona B, derrota a Benidorm 1-0, l'1 de maig de 2010)
  • De fet, el Terrassa jugarà un partit oficial a Andalusia 5 anys i dos dies després de l'últim. Va ser a Antequera (23 de maig de 2009), en la tornada de l'eliminatòria per la permanència a Segona B, amb triomf vallesà al partit (2-3) i al global de l'eliminatòria (5-2).
  • Vídeo motivacional engegat des del Terrassa FC
  • Màxims golejadors: Alex Gallar (12) / Rafa Payán (21, amb el que anotava al duel d'anada)