divendres, 30 de maig del 2014

Fem balanç, capítol 11: Rubí

El curs s'ha acabat per a 18 equips de la categoria i hem obert a tercera.cat la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori, deixant, això sí, per al final els quatre equips que han competit (dos encara competeixen) als play-off.

El Rubí ha estat, amb Muntanyesa i, especialment, Santfeliuenc, la gran revelació d'aquest curs. L'iniciava amb el debut en una banqueta de Tercera de Martí Cifuentes i el tancava amb un cruel final, quedant fora del play-off per un triple empat maliciós amb els rubinencs. Un any de moltes reivindicacions a Can Rosés, en què l'equip s'ha vist acompanyat d'una afició cada cop creixent, i en què tots els jugadors de la plantilla han fet una passa endavant per tancar l'any en una meritòria cinquena plaça. Escriu sobre l'any dels vallesans el periodista Sisco Lara, encarregat de seguir l'equip des de la redacció d'Esports de Ràdio Rubí.


Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat



Les caramboles deixen el millor Rubí de la història a Tercera sense la promoció
un article de Sisco Lara

La UE Rubí ha viscut una de les millors temporades de la seva història. La discussió està ara a denominar-la així o mantenir aquest honorífic nom a aquella campanya 1992/1993 en què es va assolir l'ascens a Segona B. El motiu és que els números d'enguany són millors, però el fet de no haver entrat en promoció atorga a aquella temporada una valoració més alta. Si llavors es van sumar 64 punts (suma actualitzada a l'actual lliga de tres punts) en aquesta campanya s'ha arribat als 69.

El final de lliga va ser d'infart per a un Rubí que amb el triple empat va quedar fora de la promoció d'ascens, malgrat guanyar el Santfeliuenc a l'última jornada. El Terrassa es va beneficiar de la derrota de l'Europa amb què els rubinencs quedaven fora dels quatre primers.


Ferran Vila i Matamala, dues peces clau al tram final // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

La sensació a l'últim partit va ser molt dolenta, però no ha d'amagar un any espectacular. El club iniciava una etapa nova després de la marxa de la banqueta d'Alberto Fernández, que havia tornat l'equip a la Tercera Divisió en un cicle de tres anys. L'escollit per substituir-lo va ser el seu segon, Martí Cifuentes. A més, l'equip es va renovar en un 95% amb només la continuïtat de Kiki, Roger Martínez i Raventós.

Tot va anar de cara des del principi, comptant una pretemporada en què no es va perdre cap partit. Els blanc-i-vermells van arrencar molt bé instal·lant-se en els primers llocs des de l'inici. Van arribar a liderar la classificació les jornades 9 i 10, sense baixar de la setena posició en tota la campanya.


Martí Cifuentes, tècnic fins el mes de febrer // Àngel Garreta - REMImages.com

Sotrac a la banqueta
La imatge de l'equip i la temporada que s'estava realitzant no va passar desapercebuda per a ningú. Tampoc per al Sant Andreu, que ja havia iniciat contactes amb Martí Cifuentes per ser entrenador del conjunt de Segona B de cara a la campanya 2014/2015. La mala situació de l'equip barceloní va forçar la marxa del tècnic, Patxi Salinas, i que els quadribarrats avancessin l'opció del míster de Sant Cugat.

El Rubí aplica una política de pagaments segura per tal d'evitar deutes a posteriori amb jugadors i tècnics. La fórmula funciona amb un conjunt que es va mantenir ferm respecte un objectiu que havia canviat de la permanència a entrar en play-off. Ara bé, la proposta econòmica també comporta cobrar poc, però amb un compromís de deixar marxar a aquells que puguin tenir ofertes més interessants. I, per aquest motiu, es va deixar marxar Cifuentes.


Ernest Forgas, màxim golejador del grup català de Tercera (21 gols) // Àngel Garreta - REMImages.com

El sotrac va passar factura a l'equip. El tècnic marxava després de la victòria a Terrassa a principis de febrer i el substituïa Julià García. Es va pagar amb la lògica incertesa de tot el que havia passat i fora de casa es perdien tres partits de forma consecutiva. A més, es va sumar una ratxa de tres jornades sense guanyar que van portar l'equip fins la setena plaça. Un cop superat el trauma del canvi, els blanc-i-vermells es van refer amb quatres victòries seguides que el van ficar de nou en una promoció que es només es perdria per unes matemàtiques rebuscades i difícils de pair.

La UE Rubí va pagar la derrota de l'Europa davant del Masnou, tot i que, evidentment, es van trobar a faltar també punts fora de casa en l'últim tram de lliga com, per exemple, no haver puntuat davant el Vilassar de Mar, que els hauria permès dependre de sí mateixos a l'última cita.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada