El Gavà ha tornat a fer una proesa aquest curs... aquest cop, sobre la botzina. Si el curs passat el tancava a la zona mitjana alta, aquesta temporada moltes complicacions, econòmiques i de configuració de l'equip, van conduir els d'Albert Poch a un final d'infart. La Bòbila no ha estat el fortí d'altres cursos, però al tram decisiu de temporada les victòries a casa acabaven sent sinònim de salvació. Dos gols in extremis, als últims 10 minuts de la temporada, a casa contra el Santboià, decidien el pols final. Albert Poch, el paper dels joves i un any molt agitat. Escriu sobre la temporada gavanenca el que és, probablement, qui n'informa de manera més completa, Havok, un dels grans bloguers (no el podem descriure amb altres característiques, ja que sempre s'ha mantingut en un respectable anonimat) del futbol català. Compta amb un blog imprescindible per seguir el Gavà i la Tercera, amb una extensa base de dades en què compta amb fitxes de molts futbolistes amb passat blaugrana.
I es van fer grans, molt grans
un article de Havok / @hacokcfgava
Ara fa un any les expectatives del Gavà 2013/2014 eren pròpies d'un llibre de por: Els pesos pesants del vestidor abandonaven el Gavà a l'estiu; ho deixava el capità Juan Carlos, últim símbol d'un passat gloriós i home importantíssim al vestidor, també marxava un exemple, Albert Vivó, el líder de la defensa, treballador i honest com pocs, a més de Gerard Boira, un migcampista dominador de moltíssim terreny, i Albert Cervantes, un davanter que sap treure perill on no n'hi ha. No marxaven sols; també dos peces importants, els joves Albert Alegre i Joan Noguera, deixaven l'equip.
Com a contrapès només dos fitxatges, Blanchart i Campos, i l'arribada de dos brasilers amb presència testimonial. La resta, "nens" obligats a créixer amb rapidesa, a assumir una responsabilitat que probablement a cap altre club els donarien. Un equip tendre, el més jove de la categoria (amb un capità de 22 anys com el jugador més veterà de la plantilla), amb l'oportunitat de jugar a Tercera Divisió -impensable no fa tant-, però també amb la responsabilitat de mantenir un històric com el Gavà a la categoria que li correspon. Al capdavant, l'entrenador idoni per aquest grup, i probablement també l'únic prou valent per acceptar un repte d'aquestes característiques: Albert Poch.
La competició no els ha donat ni un moment de relaxament. Des de l'inici el camí feia pujada, i tot i aconseguir alguna victòria esporàdica els resultats no acompanyaven. El discurs semblava inalterable: "el Gavà és un dels que millor futbol juga, però un error puntual i la manca d'encert cara a porteria ens condemnen". Setmana rere setmana aquest va ser el guió de les cròniques de gairebé tots els partits; cap rival ens va fer sentir inferiors, però sumar victòries semblava un impossible.
L'arribada al novembre del jove camerunès David Biyong per a una posició orfe, la de davanter centre, havia de canviar les coses, però només en el seu debut, amb el triomf a Vilafranca, es va trencar la dinàmica a la que fèiem referència, i que va acabar portant a l'equip a la zona de descens al final de la primera volta. La salvació s'allunyava (va arribar a estar a 6 punts) i el compte enrere s'accelerava. I si la situació esportiva era complicada, tant o més ho ha sigut l'econòmica. Les paraules d'Albert Poch al desplaçament al camp de la Pobla Mafumet ("Ara mateix el Gavà, com a club, pràcticament no existeix") donaven una idea de les dificultats del dia a dia i deixaven un escenari encara més enfosquit, i també trist, després de que quelcom més que una vicepresidenta, la Maite Martí, ens deixés per sempre al gener.
L'única esperança passava per guanyar tots els partits de casa i puntuar fora sí o sí. La Bòbila no ha estat aquesta temporada el fortí que acostumava, i el mal estat de la gespa va fer pensar en un trasllat buscant unes millors condicions per al joc que desenvolupa l'equip i el suport de la gent del futbol base. El desterrament a Can Torelló però, va ser un fracàs. Derrota clara contra el Santfeliuenc i el mateix o menor suport/pressió des de la graderia. Fos per això, o perquè es va aconseguir millorar la gespa de la Bòbila, el Gavà va tornar a casa.
Tot i les dificultats, Albert Poch és segurament la persona que més ha cregut en aquest equip. Mai no es va cansar d'elogiar els seus jugadors i de mostrar-se convençut que el Gavà assoliria la salvació. Els "nens" li van donar la raó, i en una situació límit en què cada partit era una final, no van fallar. Els rivals no defallien, però la qualitat i l'orgull, les victòries per ofici, les remuntades impossibles, van portar el Gavà a un final dramàtic davant el Santboià on només valia guanyar amb una Bòbila entregada als seus "nens". Al minut 86 del partit decisiu el Gavà perdia 0-1 davant un Santboià pensat per pujar que salvava així la categoria, però ni així es van rendir. Dos gols en tres minuts -per acabar-ho d'arrodonir, de dos jugadors en edat juvenil- van fer oblidar el preconcebut capítol de terror protagonitzant una de les pàgines més èpiques de la història del CF Gavà. Els nens es van fer grans, molt grans.
Per tancar aquest balanç, i amb la recent notícia de la renovació d'Albert Poch per a la pròxima temporada i el que sembla serà un millor escenari global, no podem obviar l'extraordinari paper del futur del club, el seu futbol base, tant en l'àmbit formatiu com en el de resultats; així com la projecció dels que ja són al primer equip, com ara la participació del jugador David Jiménez en la consecució del campionat de seleccions territorials amb Catalunya. Aquest any, a més, també celebrem la recuperació a Ràdio Gavà d'un programa dedicat a l'esport local amb preponderància per al CF Gavà, El Marcador, que tan de bo l'any que ve pugui explicar cada dilluns una temporada més tranquil·la.
 |
| Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat |
I es van fer grans, molt grans
un article de Havok / @hacokcfgava
Ara fa un any les expectatives del Gavà 2013/2014 eren pròpies d'un llibre de por: Els pesos pesants del vestidor abandonaven el Gavà a l'estiu; ho deixava el capità Juan Carlos, últim símbol d'un passat gloriós i home importantíssim al vestidor, també marxava un exemple, Albert Vivó, el líder de la defensa, treballador i honest com pocs, a més de Gerard Boira, un migcampista dominador de moltíssim terreny, i Albert Cervantes, un davanter que sap treure perill on no n'hi ha. No marxaven sols; també dos peces importants, els joves Albert Alegre i Joan Noguera, deixaven l'equip.
Com a contrapès només dos fitxatges, Blanchart i Campos, i l'arribada de dos brasilers amb presència testimonial. La resta, "nens" obligats a créixer amb rapidesa, a assumir una responsabilitat que probablement a cap altre club els donarien. Un equip tendre, el més jove de la categoria (amb un capità de 22 anys com el jugador més veterà de la plantilla), amb l'oportunitat de jugar a Tercera Divisió -impensable no fa tant-, però també amb la responsabilitat de mantenir un històric com el Gavà a la categoria que li correspon. Al capdavant, l'entrenador idoni per aquest grup, i probablement també l'únic prou valent per acceptar un repte d'aquestes característiques: Albert Poch.
 |
| Les victòries a la Bòbila acabaven sent clau // CF Gavà (Facebook) |
La competició no els ha donat ni un moment de relaxament. Des de l'inici el camí feia pujada, i tot i aconseguir alguna victòria esporàdica els resultats no acompanyaven. El discurs semblava inalterable: "el Gavà és un dels que millor futbol juga, però un error puntual i la manca d'encert cara a porteria ens condemnen". Setmana rere setmana aquest va ser el guió de les cròniques de gairebé tots els partits; cap rival ens va fer sentir inferiors, però sumar victòries semblava un impossible.
L'arribada al novembre del jove camerunès David Biyong per a una posició orfe, la de davanter centre, havia de canviar les coses, però només en el seu debut, amb el triomf a Vilafranca, es va trencar la dinàmica a la que fèiem referència, i que va acabar portant a l'equip a la zona de descens al final de la primera volta. La salvació s'allunyava (va arribar a estar a 6 punts) i el compte enrere s'accelerava. I si la situació esportiva era complicada, tant o més ho ha sigut l'econòmica. Les paraules d'Albert Poch al desplaçament al camp de la Pobla Mafumet ("Ara mateix el Gavà, com a club, pràcticament no existeix") donaven una idea de les dificultats del dia a dia i deixaven un escenari encara més enfosquit, i també trist, després de que quelcom més que una vicepresidenta, la Maite Martí, ens deixés per sempre al gener.
 |
| La salvació va ser celebradíssima al vestidor gavanenc // Esports en xarxa |
L'única esperança passava per guanyar tots els partits de casa i puntuar fora sí o sí. La Bòbila no ha estat aquesta temporada el fortí que acostumava, i el mal estat de la gespa va fer pensar en un trasllat buscant unes millors condicions per al joc que desenvolupa l'equip i el suport de la gent del futbol base. El desterrament a Can Torelló però, va ser un fracàs. Derrota clara contra el Santfeliuenc i el mateix o menor suport/pressió des de la graderia. Fos per això, o perquè es va aconseguir millorar la gespa de la Bòbila, el Gavà va tornar a casa.
Tot i les dificultats, Albert Poch és segurament la persona que més ha cregut en aquest equip. Mai no es va cansar d'elogiar els seus jugadors i de mostrar-se convençut que el Gavà assoliria la salvació. Els "nens" li van donar la raó, i en una situació límit en què cada partit era una final, no van fallar. Els rivals no defallien, però la qualitat i l'orgull, les victòries per ofici, les remuntades impossibles, van portar el Gavà a un final dramàtic davant el Santboià on només valia guanyar amb una Bòbila entregada als seus "nens". Al minut 86 del partit decisiu el Gavà perdia 0-1 davant un Santboià pensat per pujar que salvava així la categoria, però ni així es van rendir. Dos gols en tres minuts -per acabar-ho d'arrodonir, de dos jugadors en edat juvenil- van fer oblidar el preconcebut capítol de terror protagonitzant una de les pàgines més èpiques de la història del CF Gavà. Els nens es van fer grans, molt grans.
 |
| Albert Poch, l'artífex // Àngel Garreta - REMImages.com |
Per tancar aquest balanç, i amb la recent notícia de la renovació d'Albert Poch per a la pròxima temporada i el que sembla serà un millor escenari global, no podem obviar l'extraordinari paper del futur del club, el seu futbol base, tant en l'àmbit formatiu com en el de resultats; així com la projecció dels que ja són al primer equip, com ara la participació del jugador David Jiménez en la consecució del campionat de seleccions territorials amb Catalunya. Aquest any, a més, també celebrem la recuperació a Ràdio Gavà d'un programa dedicat a l'esport local amb preponderància per al CF Gavà, El Marcador, que tan de bo l'any que ve pugui explicar cada dilluns una temporada més tranquil·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada