Fem balanç, capítol 18: Cornellà

El curs s'ha acabat per als 20 equips de la categoria i a tercera.cat som a punt de completar la sèrie habitual de final de temporada, el Fem balanç, en què 20 periodistes o informadors de cada un dels clubs que han participat al grup català de Tercera d'enguany analitzen com ha anat la temporada per al seu equip. L'ordre de publicació és completament aleatori; hem deixat per al final els quatre equips que han competit als play-off.

El Cornellà ha estat el gran triomfador d'aquest curs a Tercera. Campió l'any després d'acabar segon, i ascendit després d'una ronda triomfal de play-off, eliminant els fantasmes del curs passat, quan els verds sucumbien contra el Deportivo B a la primera tanda. En un any en què han anat de menys a més (o de més a molt més), una excel·lent segona volta catapultava els de Jordi Roger a la categoria de bronze. Treball, exigència i, sobretot, molt competitivitat, són algunes de les claus de l'èxit. Escriu sobre la temporada dels del Baix Llobregat en Jorge Vázquez, habitual als camps del futbol català, amb predilecció especial per als partits dels verds, a qui fa uns quants anys que segueix de prop. És, a més, autor de dos llocs web: un blog sobre el Cornellà i el web, estrenat recentment, Mercado de fichajes, destinat al mercat i a la pretemporada dels equips de Segona B, grup 3, i del grup català de Tercera.

Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat

Fent història

un article de Jorge Vázquez / @jorgevazlaf

Després d'haver fet play-off la temporada anterior, l'objectiu d'aquesta era lluitar pel campionat i posteriorment per ascendir. En el grup d'equips que lluitarien per aquests objectius estava el Cornellà, i es va aconseguir. El fet de quedar primer a la Lliga, no solament va marcar un fet històric en el club, ja que era la primera vegada que ho aconseguia a Tercera, sinó que la temporada que ve es jugarà la Copa del Rei, cosa que fins ara solament havia aconseguit el juvenil A, també amb Jordi Roger d'entrenador.

Les coses que té la vida, la temporada passada per un gol es va quedar en segon lloc, mentre que l'Olot aconseguia el campionat i l'ascens. Aquest any aquest gol va afavorir al Cornellà, igualtat de punts al final que es resol per el goal average particular amb la Muntanyesa. Qui sap que hauria passat si al partit d'anada Iñigo no hagués parat el penal a Uri Escabrós...

Campions de lliga a Castelldefels... // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Va començar la temporada sent un dels equips favorits per lluitar pel campionat i per l'ascens. L'inici va ser bo, malgrat la derrota al Nou Sardenya al primer partit de lliga,. Era el primer partit fora de casa i la derrota era una possibilitat. Després de cinc victòries seguides arribava la visita a Rubí, l'inici d'una mala ratxa de resultats, 5 derrotes en 6 partits eren un cop dur per al projecte. Els dubtes i el nerviosisme van començar a arribar, semblava que no s'aconseguiria ni fer play-off. L'equip o perdia o guanyava, no hi havia terme mitjà. La tornada a la competició després de l'aturada nadalenca va portar a l'equip els primers empats. Al partit que podia haver decidit moltes coses, es va empatar amb l'Europa, perdonant els visitants al tram final la possibilitat de guanyar el partit i potser sentenciar la lliga... Però el futbol té aquestes coses, de matar-te a donar-te vida. L'equip es va refer i malgrat les dues derrotes contra Figueres i Masnou, a poc a poc es va anar escalant posicions a la taula fins arribar a la recta final lluitant amb Muntanyesa i Europa. Una sèrie d'empats semblava que allunyarien a l'equip del primer lloc, però no va ser així, i en els dos últims partits l'equip va demostrar que volia el títol i ho va aconseguir. Objectiu aconseguit, el títol; ara a estar pendent del sorteig i a intentar pujar en una eliminatòria.

Arriba el dia, comença el sorteig i van sortint equips, vas ratllant els que van quedant aparellats i al final la deessa del sorteig vol que et toqui l'Izarra. Aquesta setmana, mentre que a Cornellà es prepara el partit amb tranquil·litat, a Estella estan més pendents d'acusacions de compra de partits de l'Izarra que de preparar l'eliminatòria. Arriba el dia, partit de play-off, de lluita, d'igualtat, que canvia l'àrbitre en assenyalar penal i expulsió del porter Iñigo. S'avancen els navarresos i a intentar remuntar, com en moltes partits de lliga. Un dels segells d'aquest Cornellà és que lluita fins que el col·legiat assenyala el final, i així s'obtenia la recompensa amb un gol de Dani Martí al minut 93.

I ascendits a casa, contra l'Izarra // Cristian Garcia (@somdelhospi)

Al partit de tornada, el partit de la bogeria, es tornaven a avançar els navarresos i tocava una altra remuntada, però aquesta vegada no esperaven al descompte. En 15 minuts, eliminatòria sentenciada; els gols de Chemi, Dani Martí i Oscar Muñoz portaven el Cornellà per primera vegada a Segona B.

La plantilla que ha tingut Jordi Roger, com era d'esperar, va patir canvis respecte la temporada anterior. La bona temporada que es va fer no va passar desapercebuda i jugadors com Enric Gallego, Boris Garrós o Xavi Puerto van donar el salt a Segona B. Jugadors de gran importància als quals se'ls va buscar substitut, que amb major o menor encert els han suplert. Malgrat això, el bloc de l'equip, diguem ideal, és el de la temporada passada.

Óscar Muñoz, 16 gols aquest curs // Àngel Garreta - REMImages.com

Estaria format per Iñigo, Cazorla, Israel, Pelegrí, Dani Martí, David, Pep, Joel, Juli, Baruc i Oscar Muñoz. Cal recalcar que encara que sembli estrany el millor fitxatge estava a casa; simplement va ser un canvi de posició: l'encert va ser col·locar Dani Martí al centre de la defensa. Al costat de Pelegrí van formar una bona parella de centrals que li donava a l'equip tranquil·litat i experiència, a més de gols importants.

De cara a la temporada de debut a Segona B, tocarà gaudir de la categoria, gaudir de la Copa del Rei... patir? això és clar. Què seria del futbol sense aquests patiments?