dijous, 10 de juliol de 2014

[Onze ideal] Joel Marín (Cornellà)

Publiquem a tercera.cat la sèrie d'onze articles que ens serviran per presentar els onze integrants de l'Onze ideal de la temporada 2013/2014, així com per conèixer quin ha estat l'MVP del curs segons les 68 propostes que heu fet arribar a final de temporada. Podeu repassar els onze ideal de les dues temporades anteriors: 2011/2012 i 2012/2013.

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Joel Marín és entrega, és verticalitat. En el seu segon curs a Cornellà contribuïa a còpia de curses per la banda i centrades des de la dreta a completar l'any més històric de la història del club... i de la carrera del futbolista, habitual també a les convocatòries de Toni Almendros a la selecció catalana amateur. Peça clau en la consecució de l'ascens, com ho demostra el fet de ser un dels primers a ser renovat per a l'estrena del Cornellà a Segona B. Entra a l'onze ideal que escolliu els lectors de tercera.cat per segon any consecutiu. I ho fa com el jugador més proposatamb presència al 50% de les propostes. Respecte el curs passat ha apujat 14 punts el seu suport (36% dels onzes fa dotze mesos).


Foto: Àngel Garreta (CEEuropa.cat) / Muntatge: tercera.cat


Configuració de l'onze ideal 2013/2014:
Millor porter: Andrés 'Tato' Burgada (16%)
Jugador més proposat: Joel Marín (50%)
Segon: Ernest Forgas (48%)
Tercer: Manel Sala (48%)
Quart: Juan Pablo Amantini (41%)
Cinquè: Alex Cano (38%)
Sisè: Javi Sánchez (32%)
Setè: Nils Puchades (29%)
Vuitè: Baruc Nsué (28%)
Novè: Pep Caballé (28%)
Desè: Guillem Cornellà (25%)

Ens parla de Joel Marín el periodista José Antonio Amores, que ha viscut de prop els èxits dels verds els últims cursos, als micròfons de Ràdio Cornellà. En aquesta emissora va narrar l'històric Cornellà-Izarra de l'ascens a Segona B, que el va deixar tan afònic com satisfet per la bona feina feta per a ambdues bandes, la del Cornellà i la de la ràdio municipal.


Joel Marín, lateral? extrem? correcamins!
un article de José Antonio Amores / @ja_amores

Un any més Joel Marín apareix a l'onze ideal escollit pels lectors de tercera.cat i no ens hem d'estranyar, ja que ha estat un dels millors, si no el millor, laterals de la categoria. Retratar Joel seria repetir el perfil que ja va fer el meu company Javier Merino (@JMerino86) ara fa un any.


Si la temporada passada l'ex de Damm, Premià i Castelldefels va ser la sorpresa, aquest curs ha estat el de la seva consolidació, perquè gairebé ha calcat els mateixos números. 33 partits, 2921 minuts, un gol, nou assistències, 13 targetes grogues i una vermella directa avalen aquest creixement progressiu, que a jutjar per la seva joventut (al setembre farà 25 anys) no fan sinó presagiar que el seu futbol encara no ha tocat sostre. Així ho pensa el seu entrenador, Jordi Roger, qui contesta amb un rotund "segur" davant aquesta possibilitat, alhora que afegeix que "és el millor lateral de la categoria" i aquest reconeixement és ben merescut per a un Joel "que en dos anys amb nosaltres ha crescut i ha millorat molt com a jugador".


Precisament Jordi Roger ens ha sorprès aquesta temporada amb una variant tàctica que podria acabar canviant la carrera de Joel. El míster cornellanenc el va treure del carril del '2' per col·locar-lo en el del '7' i "aprofitar la seva velocitat per donar profunditat per aquella banda". La veritat és que aquesta modificació només es va produir en tres partits... però quins partits: a domicili contra el Terrassa (1-2) i als dos partits de la promoció contra l'Izarra (1-1 a Estella i 3-1 a casa). Segons jutja el mateix Roger, "crec que ho vam aconseguir". Els números així ho avalen. El 13 d'abril el Cornellà assaltava l'Olímpic, guanyava 1-2 un rival directe i es consolidava de manera ja definitiva dins la zona de play-off després d'una temporada molt irregular en què va arribar a estar a 10 punts del líder (Europa). D'aquell dia recordo el debat que es va generar als micròfons de Ràdio Cornellà arran d'aquesta variant tàctica, ja que ens qüestionàvem si Joel era més perillós arribant des del darrere o bé en estàtic en una posició més avançada.


El fet és que quan Joel va veure l'alineació no es va sorprendre gaire, ja que ho havien assajat durant la setmana: "aquell dilluns [el míster] em va preguntar si havia jugat alguna vegada de 7, perquè s'estava plantejant posar-me al davant per aprofitar les contres en un camp gran". D'aquell partit el lateral recorda el fart de córrer que es va fer: "s'ha de treballar molt més jugant de set que com a lateral i jo no estava acostumat. Vaig acabar molt cansat", afegeix. Possiblement per aquest motiu té clar on se sent com a casa: "a mi m'agrada més atacar, com a la majoria de futbolistes, tot i que em trobo més còmode jugant com a lateral, ja que és la meva posició natural i fa més de 18 anys que jugo en aquesta posició".



Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Aleshores era la jornada 33 i aquest canvi el vam entendre com una simple variació d'un dia, en un camp ample i amb espais per córrer. De fet, en les cinc últimes jornades Joel va tornar al seu lloc i no hi vam tornar a pensar. Però va arribar el play-off i Jordi Roger va tornar a avançar la posició de Joel a Merkatondoa contra l'Izarra. Aquest cop l'experiment va durar només 15 minuts, que va ser el que van trigar els defenses navarresos a caçar-lo amb una forta entrada que el va obligar a demanar el canvi. Sortosament la lesió no va ser res greu i el jugador s'oferia l'endemà per poder jugar el partit de tornada. "Jo estaré en condicions de jugar. Si no ho faig serà perquè el míster així ho creu, però no per estar lesionat". Dit i fet, Joel tornava a vestir la samarreta amb el número 7 i vivia sobre la gespa l'ascens del Cornellà a Segona B.

I analitzada la seva vessant atacant no hem d'oblidar que estem parlant d'un defensor. En aquest apartat Joel ha estat en la mitjana del seu equip i ha contribuït a apuntalar la defensa en una segona volta amb només dues derrotes. Si el Cornellà no ha acabat entre els equips menys golejats de la categoria ha estat en gran mesura a causa de la fluixa primera volta realitzada per tot el conjunt. Però en l'anàlisi merament individual, Joel també ofereix una gran solvència com a lateral. Només ha vist 13 cartolines grogues, el que suposa complir dos cicles d'amonestacions, i una vermella directa, amb la qual cosa podem veure que no estem davant el típic lateral ofensiu que sovint oblida les seves obligacions al darrere.


Sigui de lateral o d'extrem el fet innegable és que Joel és incombustible, pujant i baixant la banda com el correcamins i enviant pilotades mil·limètriques als davanters del seu equip (recordo la dada: nou assistències de gol). Quan ha estat aturat pels defensors, com el dia de l'Izarra, només ha estat amb faltes, fent dels seus rivals una colla de coiots que han de recórrer a les faltes ACME per poder aturar-lo. De moment, a Tercera Divisió no ho han aconseguit. Ho faran a la Segona B? Mentre ho intenten ell ja els haurà avançat fent 'mic-mic'.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada