Antonio Escudero, empadronat a la Prosperitat

El proper cap de setmana el campionat de Tercera Divisió tornarà a reprendre el seu curs habitual després de l'aturada pels partits de la Selecció Catalana amateur. Aprofitant aquest darrer espai de temps, volem transportar-vos a l'últim cap de setmana de competició. Concretament a Nou Barris, al partit que enfrontava a Muntanyesa i Castelldefels, i que acabava amb victòria local per 2-0.

Foto: Àngel Garreta - RemImages.com

És diumenge, un dia festiu per a les persones del futbolcat. La pilota torna a rodar després d'una setmana que ha barrejat entrenaments i partits de la quarta jornada, però hi torna a haver tres punts en joc. Avui, no és tan sols el cuquet de veure gols el que olorem (o volem olorar) a l'ambient sinó que hi ha quelcom més. Aquest cap de setmana la Muntanyesa rebrà el Castelldefels i Antonio Escudero s'enfrontarà per primer cop al que va ser el seu club durant molts anys. Això, als informadors ens encanta i somniem amb una història especial, sentiments enfrontats, nostàlgia i, en definitiva, un partit que no serà com la resta.

Parlem amb Carlos de Frutos, cap de premsa de la UE Castelldefels, qui ens fa una radiografia de l'aventura marinera d'Escudero. Com a bon relat de la seva trajectòria, no pot obviar els seus orígens, Andalusia, d'on va marxar de ben petit per establir-se a Castelldefels amb la família. En aquesta ciutat catalana comença el seu lligam amb el futbol, passant per diverses categories del club com a futbolista. Però n'hi ha més, tant detalls minuciosos com fites destacades, i ens els explica per situar-nos una mica més en el seu mapa personal, una sinceritat que ens fa estar segurs que el d'avui serà un dia especial.

Quan encara queden uns minuts per a que el col·legiat indiqui l'inici del matx, ens acostem al nostre protagonista i l'ataquem demanant-li com es lleva Antonio Escudero el dia en què s'enfronta al seu exequip. "M'aixeco molt tranquil. Com qualsevol altre diumenge. És un partit molt important, juguem contra un rival complicat i hem de pensar en això". Un tòpic que suposa un cop dur per a les esperances d'aquest intent de reportatge amb un sabor especial. Intentem aprofundir en la seva relació amb l'equip del Baix Llobregat i busquem una valoració de la seva sortida a principis de temporada, ara fa 3 cursos. "Mai cau bé una destitució i tots sabem que el futbol no té memòria perquè tot és d'avui per avui i no hi ha més". Tot i aquesta resposta ho tornem a intentar una vegada més perquè som observadors i l'hem vist saludar un dels seus exjugadors, Gilberto Braz. Una excusa perfecta per demanar-li com és ara la relació amb el seu antic vestidor. Sense perdre la compostura ens reconeix que "saludar als jugadors que vaig tenir és el que més m'agrada. A Gilberto el vaig dur jo a Castelldefels quan era secretari tècnic i Jorge Sánchez va venir a entrenar-se quan volia deixar el futbol... mira'l ara on segueix! Potser això és el més especial". En aquesta resposta hi veiem un punt de fuga per fer un còctel de declaracions interessants i anem a cercar el davanter brasiler. Una conversa curta que ens confirma la bona relació que encara avui manté amb el seu exentrenador i, alhora, que Escudero només pensa en la Muntanyesa: "El retrobament amb l'Antonio m'ha fet molta il·lusió, encara que ha estat només en l'àmbit personal, perquè parlem molt sovint per telèfon. Simplement ens hem desitjat sort de cara a la lliga".

Escudero donant ordres durant el Muntanyesa-Castelldefels // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Tenim el reportatge destrossat i estem convençuts que no en traurem res d'insistir amb la vinculació del míster andalús amb el Castelldefels. Escudero ens ha demostrat ser prou professional com per posar el joc per davant de qualsevol sentiment i, per això, cedim terreny i li fem preguntes sobre el seu nou club. Ell reacciona aviat i ens parla del repte que suposa entrenar a Nou Barris després de les darreres temporades del conjunt groc-i-negre: "En aquesta entitat s'ha de donar el cent per cent i lluitar per tot. Això és quelcom que il·lusiona molt quan et donen la banqueta. A més, aquest és un club especial, de barri, molt de casa. La gent hi està molt integrada i es desviu per la Monta. Tothom t'ajuda en tot moment i t'anima sempre que estàs desanimat".

Com ha fet amb en Gilberto, nosaltres també li desitgem sort de cara al que resta de temporada i tornem cap a la graderia esperant veure un bon partit i uns quants gols. Com ja hem dit, al final cal deixar els sentiments a un costat, hi siguin o no, i tenir el cap fred perquè per emocional que sigui el futbol "tot és d'avui per avui i no hi ha més".