dimarts, 24 de març del 2015

Alex Cano: "Algun soci m'ha dit que prefereix la Copa abans que l'ascens"

Alex Cano, dos periodistes, un micròfon, una càmera i cafès sobre la taula. En aquest ambient vam poder seure amb el capità de l'Europa per parlar de la final de la Copa Catalunya absoluta d'aquest dimecres, i de la vida futbolística del jugador. Una conversa fluïda i calmada que es va produir sis dies abans que els nervis s'apoderin de la Vila de Gràcia per a la gran cita dels escapulats. El representant de Tercera que més lluny ha arribat en la competició.

Cano ha aixecat la Copa de totes les finals que ha disputat com a capità en categoria amateur // Carles Garcia - tercera.cat
 
La primera pregunta és la típica i tòpica. Com està el vestidor davant de la gran cita de dimecres, tenint en compte que al mig també hi teniu la lliga?

Il·lusió és la paraula que més ho defineix. És molt similar a quan vam anar a jugar amb la selecció. Nosaltres no estem acostumats a les finals, ni a competicions internacionals... res. Nosaltres només som a la lliga i el fet de poder jugar una final de la Copa Catalunya, al teu estadi, amb la teva gent, per televisió i amb el camp ple, doncs la il·lusió que sentim és màxima perquè no ens ho esperàvem quan vam començar la competició el mes d'agost a Santa Coloma.


S'ha parlat molt de la Copa al vestidor des de que vau eliminar el Sabadell, o ara que ja arriba el dia assenyalat és un nou tema de conversa?

No gaire. Sí que els dies posteriors a l'eliminació del Sabadell en vam parlar, però com que el partit va ser el dimecres, diumenge tornàvem a jugar i ens tocava preparar el vídeo, podríem dir que fins dilluns passat, que van trucar-nos de la ràdio i que es va començar a fer promoció de la final, parlàvem sobretot de la lliga.


Els equips professionals de vegades acaben dient que les setmanes de dos partits perjudiquen. En canvi, tot i que per als equips amateurs és perjudicial també pel cansament i perquè la preparació no és tan professionalitzada, és una dolça compaginació per poder aspirar al títol tot i haver de jugar tres partits en una setmana, no?

Nosaltres no estem acostumats, ni físicament ni psicològicament, a jugar tants partits, però abans de Barça i Sabadell també vam treure una victòria i ens hem acoblat bé. La plantilla és àmplia i els minuts es poden repartir bé entre els que són suplents un dia i els que ho són un altre. Ara només queda un partit i crec que tenim plantilla per aguantar-ho.


Com espereu que vingui el Girona? Preveieu que farà com el Barça B i el Sabadell, que van arribar amb els suplents, o el fet que el títol estigui a tocar, tot i tenir altres objectius a la lliga, podria fer que sortís un equip similar al dels caps de setmana?

Jo, personalment, crec que no sortiran amb tot. A banda que el primer objectiu és la lliga, els suplents també han de demostrar que estan per competir i és en aquests partits quan ho han de fer. Si nosaltres parlem de bona plantilla, el Girona té jugadors que han estat a Primera a la banqueta i podrien ser a qualsevol equip de Segona Divisió. Tenen davanters com Jaime Mata, Felipe Sanchón o Fran Sandaza, que normalment no juguen mai junts. Algun dels tres jugarà. Vinguin amb qui vinguin serà bastant més complicat que els dies de Barça B i Sabadell.


El Girona assumeix tota la pressió per a aquest partit i vosaltres us trobeu en un cas molt estrany. A la lliga sou l'equip que més pressió té i, en canvi, aquí passeu a ser el contrari. Us beneficia veure que l'etiqueta la té l'altre?

Clarament ens afavoreix, perquè a la lliga has de guanyar, perquè si no guanyes és una sorpresa i si perds és l'Europa qui ha perdut, i no l'altre el que ha guanyat. En canvi a la Copa Catalunya s'està demostrant que contra equips de superior categoria, en què ells són els favorits, potser sortim amb un plus de motivació o aprofitem que l'altre equip no surt a defensar-se i podem desenvolupar millor les nostres armes. Així ensenyem altres registres que no podem mostrar a la lliga.


Comentes que equips com el Girona juguen contra l'Europa a l'atac enlloc de defensar-se. Tu, tot i ser central, destaques també per les teves incursions a l'ofensiva. Com encares un partit en què hauràs d'estar molt més pendent de la defensa?

Aquest és un partit en què, si jugo, hauré d'estar a l'aguait al 100%, perquè si hi ha un petit error significarà un gol. Aquests jugadors no ho desaprofiten. Ells tindran més possessió de pilota i això implicarà més defensa. A la lliga, en canvi, nosaltres normalment duem el pes del partit i la defensa també té la pilota i ens dóna més opcions de ser protagonistes en atac. Però en partits com el de dimecres el primer és defensar perquè sinó et faran gol i, en una final, és molt important no encaixar. Així, com a mínim, t'assegures els penals.


Les aventures en atac de Cano no seran fàcils de veure durant la final // Carles Garcia - tercera.cat


A la Copa Catalunya has jugat amb algun altre equip, a banda de l'Europa?

Amb el Marianao hi va haver un partit contra el Santboià, però jo no vaig jugar. Realment la Copa només l'he disputat els anys que duc a l'Europa.


Llavors no estàs acostumat a arribar tan lluny, perquè amb l’Europa sovint quedàveu eliminats a les primeres rondes.

Fa dues temporades ens van eliminar a Vilassar de Dalt, un any ens va eliminar el Llagostera al nostre camp... Pensa que ets a pretemporada i tens partit diumenge, dimarts, els Històrics... l'equip no està rodat. També hem tingut una mica de sort perquè vam passar dues rondes per penals. Quan arribes a quarts de final ja t'hi poses de ple i surts a guanyar la competició.


La consigna al mes d’agost era de donar molt valor a la competició? Teniu la sensació que podíeu fer alguna cosa gran i fer pessigolles als equips professionals?

Per al primer partit, que va ser contra l'Espanyol B, feia 10 dies que estàvem de pretemporada. La càrrega física que duus dels entrenaments i els jugadors que encara no estem a to t'ho posen difícil. L'Espanyol em sembla que duia una setmana més que nosaltres entrenant-se i en aquell moment no penses que sigui una prioritat. Al principi és pretemporada. Intentes guanyar, però et toca un equip de superior categoria, has de repartir els minuts perquè és pretemporada, però no t'ho planteges com una prioritat fins que arribes a rondes superiors.


Contra Barça B i Sabadell hi havia alguna consigna especial? Des de fora feia la sensació que hi havia un plus de motivació.

La diferència més remarcable potser és la motivació. T'estàs enfrontant a un equip de Segona Divisió en un partit oficial, cosa que mai hem pogut fer. Saps que són millors que tu i que has de donar més que el 100%. La il·lusió, la motivació i la intensitat que et dóna jugar contra equips així et fa treure el millor que tens dins.


Un cop acabi la Copa us tocarà lidiar amb la lliga. Després del tram final del curs passat en què éreu líders quan quedaven dues jornades pel final i vau ser finalment tercers, aneu una mica amb peus de plom? Heu escarmentat en aquest sentit?

Segurament. L'equip és més madur i ja acumula dos play-off amb un gruix important de jugadors que es mantenen i aporten experiència per millorar les situacions viscudes. L'equip està molt ficat i som en el millor moment de la temporada. Al camp de la Pobla de Mafumet, que era un partit de play-off, vam guanyar després que ens empatessin al minut 89 [1-2, J28, veure Pantalla #3div5]. Crec que els petits errors que hem comès en les temporades passades es poden millorar perquè tenim la capacitat de fer-ho.


L'Europa, fins ara, s'ha caracteritzat per començar com un tro que es desinflava a mesura que passava el curs. Heu fet algun canvi per invertir aquesta tendència?

Quant a planificació no n'hi ha hagut, almenys que haguem vist els jugadors. Potser els minuts estan un pèl més repartits, però realment no hem fet cap canvi notori. Sí que ha estat una de les pitjors primeres voltes que hem fet, però després de passar la mala ratxa ens hem refet i ho estem fent bé. Cada temporada els equips passen una o dues males ratxes. Nosaltres ja n'hem tingut una i potser no en tornem a patir, i hi ha equips que encara l'han de passar. El motiu principal de la diferència que comentes potser és l'experiència. Sabíem que o canviàvem la dinàmica o ens costaria lluitar pel play-off.


Tornant a la Copa, en Pedro [Dólera] sempre diu que a vosaltres us beneficien els camps grans i amples. La final la jugueu al Sardenya, que és un camp petit. Us va millor jugar aquí?

Doncs sí, perquè al Girona li va pitjor. La gespa és artificial, el camp és petit i juguem a casa. És el primer cop que l'Europa té una final de Copa Catalunya al seu estadi i, sí que s'ha omplert al play-off, però crec que encara podem omplir-lo més. Si això beneficia a algú és a l'Europa, que té les mides agafades. Sí que ens van bé els camps de dimensions grans perquè hi ha espai per córrer, però a casa ens adaptem i també ens va bé.


Des del play-off contra l’Arandina, el 2013, amb el camp ple, s'ha anat veient un major engrescament de l'afició. El camp feia patxoca els dies de Barça B i Sabadell amb el passadís al final del partit, tots units. Us reconforta i dóna la idea que la feina feta també té resposta des de la graderia?

A Gràcia sempre que hi ha bons resultats i una bona dinàmica de l'Europa la gent s'hi apunta. La Vila s'identifica molt amb l'Europa. En una final, partits contra equips importants o quan et jugues a un ascens, la gent respon. Tan els nous com els que ja hi són de fa molts anys estan sempre amb nosaltres. Quan vas a jugar fora veus camps buits i ambients freds, però saps que a casa, sigui més o menys, sempre hi haurà gent que animarà. I per la Copa, amb les entrades que s'han venut quan falta una setmana, crec que es viurà una autèntica festa del futbol català.


Creus, com es va dir a lapresentació de la final, que l'aficionat de l'Europa signaria la Copa Catalunya abans que un ascens a Segona B?

Algun soci m'ho ha dit, que ell preferiria guanyar la Copa si hagués de decidir. Jo potser no ho diria així, perquè prefereixo quedar-me amb les dues coses. Però bé, ara que hi estem ficats, lògicament, anirem a mort perquè guanyar una final contra un equip que està lluitant per pujar a Primera ho recordes tota la vida. Seria molt bonic.


Aquest és el teu segon any de capità. Has notat molt el canvi des de la darrera temporada en què Àlex Delmàs era el capità fins a aquesta?

La figura de l'Àlex Delmàs era la referència, pels anys que duia i per com de fàcils posava les coses. És un exemple en tot i he intentat aprendre d'ell. Hi tinc molt bona relació i parlem cada setmana. Ara, l'equip segueix sent una pinya i els companys ho posen tot molt fàcil, tot i que és una major responsabilitat. Jo estic encantat de fer-ho.


Cano viu el seu segon curs com a capità de l'Europa // Carles Garcia - tercera.cat


Des del teu punt de vista particular has crescut molt més sent capità o l'evolució ha estat similar?

És un fet que per a mi és un orgull. Fa sis temporades que sóc a l'Europa i poder ser el capità d'un club amb objectius tan importants és una responsabilitat. Hi ha molts socis, molt de futbol base i has de fer d'enllaç entre el cos tècnic, els jugadors i la gent que ho envolta. De moment, tot han estat facilitats i no hi ha hagut cap problema. Ha estat una bassa d'oli.


Quan arribes a l'Europa t'estrenes a Tercera Divisió. Has passat de ser un jugador debutant a capità, sent escollit en dues ocasions a l'onze ideal de la temporada [als onze ideal de tercera.cat de les temporades 2012/2013 i la 2013/2014. Quina diferència hi ha entre l'Àlex Cano que arriba del Marianao i el d'avui?

Quan vaig arribar tenia 20 o 21 anys. Això, per a un central, és ser un nen. Cal millorar molt i necessites molta experiència a còpia de minuts, partits i hòsties. La continuïtat del cos tècnic, dels companys, que sempre són dels millors de la categoria, i la confiança que pots agafar al llarg dels anys són el que et fa millorar.


Cano, amb el trofeu del Torneig d'Històrics de 2010 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat


En tot el teu recorregut, recordes quantes vegades has estat capità i les copes que has aixecat?

Al Cornellà juvenil vaig ser capità també i en categories inferiors al futbol base no recordo quantes vegades. Sobre les copes, vaig aixecar la del Torneig d'Històrics que vam guanyar [l'agost de 2010], perquè en Delmàs estava de vacances; i la de Segòvia [l'abril de 2013, campionat estatal de la Copa de les Regions UEFA] amb la selecció catalana i tornejos d'estiu o Setmana Santa. De competicions importants no en recordo cap altra.


Alex Cano alçant a Segòvia el títol estatal de la Copa Regions UEFA // Álvaro Montoliu - FCF

Quines sensacions vas tenir en el moment d'aixecar la copa a Segòvia?

Va ser una passada. És el campionat d'Espanya amb una selecció jugant fora de casa. A més, no només et donava el títol, sinó el bitllet per jugar una competició europea. Hi havia gent emocionada, tu mateix, persones desplaçades des de Barcelona, amics, periodistes, familiars... Va ser molt maco. Imagina't ara guanyar una final de la Copa Catalunya amb el teu club, al teu estadi, contra un equip de Segona. Aquestes coses són les que queden i pots explicar als teus fills.


Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada