divendres, 17 de juliol de 2015

[ONZE IDEAL 14/15] Alberto Varo (CF Pobla de Mafumet)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits.



El porter més proposat, alhora 2n futbolista que apareix en més votacions (recordem que el 7è, Toni Texeira, és el segon porter més proposat i no pot entrar a l'onze) és el porter Alberto Varodel CF Pobla de Mafumet, que ha aparegut a més del 38% de les propostes.

Alberto Varo Lara (18 de març de 1993) s'ha descobert del tot per al grup català de Tercera en aquest curs, en què ha acabat sent el porter menys golejat de la categoria. A més, ha aconseguit l'ascens a Segona B amb una Pobla de Mafumet que gairebé no ha encaixat durant el play-off. A la lliga regular disputava 33 partits, en els quals encaixava 27 dianes. Joventut, preparació i seguretat, les tres grans claus de Varo en un equip que ha buscat transmetre els mateixos valors, amb èxit fins a l'últim esglaó, en què Varo i els seus companys han tancat l'any de manera brillant.

Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. D'Alberto Varo n'escriu en Rubèn Miró, periodista de L'Esportiu de Catalunya.


La història no l’escriuen només els qui ataquen

El seu equip acabava de pujar a segona B per primer cop a la història i ell havia estat el gran protagonista de la gesta. Portava anys anhelant una tarda com la que va viure, i somiava en aquell desenllaç des del seu primer entrenament. "La temporada se solucionarà en una tanda del penals i jo seré protagonista amb un gol”, havia comentat mesos abans a alguns companys, que responien amb un somriure incrèdul. Innocent... Feia temps que es preparava i quan va arribar el seu torn, no va fallar. El mister li va dir, “el primer penal és cosa teva”. Així que ell va agafar la pilota i la va situar al seu lloc. La grada al·lucinava. “Què fot, aquest paio?”, pensava tothom. Però ell, que està fet d’una altra pasta i gaudeix de la pressió com un nen petit, va centrar-se en la seva empresa. Va agafar embranzida i pam! Picadeta i col·locada, a l’esquerra del porter. El sentinella rival només va poder fer una cosa: lamentar-se.

La història no acaba aquí. Això no és relat del dia en què un futbolista va fer un gol en una tanda de penals. Això és el relat del dia en què un porter que portava tot l’any exhibint-se amb actuacions poc pròpies de la categoria en què jugava va marcar el primer gol en una tanda de penals decisiva i, acte seguit, va aturar la pena màxima al executor rival. Curt i ras. Després ningú no va fallar i l’ascens va ser per al seu equip, la Pobla de Mafumet, que ho va celebrar a casa, davant d’una afició veneradora de la figura d’un futbolista que amb només 22 anys és ja una icona. Alberto Varo Lara, el paradigma perfecte que la història no l’escriuen només els qui ataquen.

Varo ha estat el porter menys golejat del grup cinquè // Jaime Blanco

“Ahir vaig veure la tanda de penals de la Pobla i sóc fan incondicional de l’Àguila [aquest és el sobrenom que li ha posat el cap de premsa del club, Helder Moya]. És l’amo”, em comentava l’endemà de l’ascens Carles González, un company del diari. Si ell, que només va veure’l en acció cinc minuts va quedar impregnat d’aquesta manera, els que l’han gaudit tot l’any, què en deuen pensar? M’ho puc imaginar. I no només pel que para, que ha estat moltíssim, sinó que també pel seu caràcter. Perquè estic convençut que al Carles el va atrapar l’actitud amb què Varo va xutar un penal vital, amb aquella sang freda, com si estigués despreocupat. Això és una arma psicològica brutal. Aquesta convicció desmoralitza el rival. I en situacions de tanta transcendència, el valor de tenir un futbolista així marca la diferència.

El que Varo projecta sobre el camp no deixa de ser part de la seva personalitat. El porter de la Canonja gaudeix amb la pilota com un nen de tercer de primària, a diferència de molts jugadors de la seva edat i projecció, que viuen el futbol com un ofici que els permetrà viure molt bé i que veuen en els entrenaments una rutina laboral, com qui s’alça cada dia per anar a l’oficina. Hi ha un fet que exemplifica la seva forma d’entendre aquest esport: el dia de l’ascens va arribar tard a les celebracions que es feien a la font de la Pobla perquè s’aturava davant de tothom que volia fer-se alguna foto amb ell. Si fins i tot va parar-se a jugar amb un nen que va reclamar la seva atenció sobre la gespa del camp. Ell, tot això, ho gaudeix com ningú. No es estrany que estigui estudiant educació primària.

Si el dia de l’ascens Alberto Varo s’anava aturant cada dos per tres, és perquè ha anat fent amics sobre la gespa i no els deixa de seguir. Coneix bé el futbol regional tarragoní i se sap la situació de tots els equips que té a prop de casa, ja siguin de primera catalana o de quarta. A la cúspide d’aquests clubs hi ha el seu. El Nàstic. Tot nen nascut a Tarragona somia a jugar algun dia al Nou Estadi, un camp vetust i desgastat, però especial com pocs. Allà s’hi flaira l’aroma genuí del Mediterrani. Pi i sal. Varo ja ha vestit la samarreta del primer equip sota els pals de l’estadi: la temporada 2013/14 hi va disputar un parell de partits de lliga. Va fer-ho per la força de les circumstàncies, però ell té molt clar que el pròxim cop ha de ser com a porter titular. Aquest és l’objectiu que té des que va entrar al club onze anys enrere, quan era aleví. I va pel camí correcte.

El canongí, que no té representant, ja que confia en el seu criteri i el del seu pare –“Per encarregar-se tot això, ningú millor que ell, que des de sempre m’ha portat en cotxe a tot arreu”–, acaba de renovar per tres temporades amb el club grana. D’entrada, Varo serà el tercer porter i anirà agafant experiència a segona B. Això és problablement l’única cosa que li falta per acabar de fer eclosió al Nàstic: minuts en una categoria més exigent. Si tot va com ha d’anar, els reflexos i les aptituds posaran el porter al lloc que li pertoca: el Nou Estadi de Tarragona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada