dimarts, 7 de juliol de 2015

[ONZE IDEAL 14/15] Alex Cano (CE Europa)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits.


El 5è jugador més proposat és el central Alex Cano, del CE Europa, que ha aparegut a més del 27% de les propostes.

Alex Cano Jiménez (7 de març de 1988) ha destacat enguany per ser un central de ferro, i un golejador imprescindible pel seu equip. Portador del braçalet i ànima de l'equip, el defensa gracienc ha tornat a brillar individualment i col·lectiva. El capità escapulat ha disputat un total de 36 partits (35 de titular) entre els 34 a la lliga i els dos de play-off, en els quals ha marcat 4 gols. Així, Cano s'ha convertit en el jugador de camp amb més minuts aquesta temporada a l'entitat graciencs i, a més, s'ha convertit ja en el sisè jugador amb més partits de la història del CE Europa. En la seva sisena etapa com europeista, Cano és ja un jugador contrastat a la categoria i així ho demostra la seva tercera elecció consecutiva per l'onze ideal de la temporada de Tercera.cat. Una fita, fins ara, només aconseguida per l'ex del Manlleu, Baruc Nsué. Cano ha aixecat enguany la Copa Catalunya i ha sumat el seu tercer play-off consecutiu.

Cano ja ha renovat amb el CE Europa, que aquest estiu inicia un nou cicle amb l'arribada d'Albert Poch a la banqueta gracienca.

Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. De l'Alex Cano n'escriu l'Àngel Garreta, cap de premsa del CE Europa.






Alex Cano, un central?

Acabada la temporada rebo un missatge de Whatsapp. “Hola Àngel. Em pots dir quants gols porto marcats amb l’Europa tots aquests anys?”. La pregunta no la formula cap davanter centre, extrem o mitjapunta que sovint entri de segona línia. M’ho pregunta un defensa central i la resposta parla per sí mateixa: “en sumes 31!”.

Sens dubte, Álex Cano és un central diferent. Remata córners gairebé com ningú i amb un precís gir de coll envia la pilota lluny de l’abast de la majoria de porters si aquesta li arriba centrada en condicions. No explico cap secret. Tothom a la lliga ho sap, tots els tècnics ho tenen estudiat, totes les defenses ho saben de memòria i veuen els resums de TV… i encara i així la pilota acaba entrant al fons de la xarxa. Però no només de córners viu l’home. Aquest ‘central depredador’ també s’anima a fer excursions amb la pilota -guanyant metres com al futbol americà- si veu que els equips rivals li deixen espais o estan més pendents de tapar els puntes i els extrems pensant que regalar metres a un central tampoc és un risc gaire alt. Quin greu error!

I és que Cano enganya. Quan recupera una pilota i comença a sortir amb el cuir controlat en direcció al cercle del mig del camp, ho fa amb una peculiar manera de córrer, uns moviments i una forma de moure’s poc ortodoxa dins el futbol. Des de fora fa la sensació que en qualsevol moment s’hagi de fer un embolic amb la pilota o que hi acabi ensopegant. Segurament des de dins li deu donar la mateixa sensació als rivals, que dubten entre deixar que avanci uns metres i es compliqui la vida ell solet o entrar-li per intentar recuperar la pilota i muntar un ràpid contraatac aprofitant que el central ha sortit a l’aventura. I les aventures de Cano sempre acaben bé: o acaba cedint la pilota a un company i recupera la posició, o guanya metres per acabar desequilibrant, centrant a gol o en alguna ocasió finalitzant ell mateix algun atac en rematada de segona jugada.
Cano ja acumula dos cursos com a capità escapulat // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT
No hem d’oblidar que parlem d’un defensa. Ataca bé, però i defensar? La suma d’anys, experiències i responsabilitats dins l’Europa han acompanyat el creixement d’un central que ha guanyat molta rapidesa en pilotes a l’esquena, en el tall de pilotes a l’espai per evitar ràpids contraatacs i en velocitat de decisió davant una pilota dividida o un refús amb molta pressió al damunt. És un central expeditiu però que juga amb ‘fair play’, que fa les faltes comptades i necessàries que el joc demana, que, amb la senyera al braç, és referència dels seus companys i que quan s’incorpora a l’atac genera tant perill com el millor davanter centre.

Parlar d’Álex Cano ara mateix és fer-ho d’una llegenda activa de l’europeisme. Entre lliga regular i play-off d’ascens (ha marcat gols en totes dues competicions) el central suma 202 partits oficials, el sisè futbolista amb més aparicions amb la samarreta escapulada en 108 anys d’història de l’entitat. Es diu ràpid. No obstant, i tornant a l’aspecte golejador, encara causa més sorpresa saber que es troba a només dues dianes, jugant de central, d’entrar en el ‘top 25’ de màxims golejadors de la història de l’Europa. És Álex Cano, capità de l’Europa, capità de la selecció catalana amateur i el millor central de la Tercera Divisió catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada