Fem balanç, capítol 14: Terrassa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 14 repassem el curs del Terrassa, un dels aspirants a principi de curs, que ha completat un curs força irregular en què ha tingut fins a tres entrenadors diferents i no assolia la plena permanència fins les últimes jornades. Els egarencs acabaven la lliga tretzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Terrassa en Juanma Medina, cap de premsa de l'entitat vallesana.

Onze del Terrassa, en el primer partit de la segona volta, contra l'Europa //
Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Tres en un

Un article de Juanma Medina / @juanmamedina_

Fins a tres tipus de Terrassa FC hem vist aquesta temporada. Tants, com nombre d'entrenadors ha tingut. Un primer Terrassa FC fins l'11 d egener amb David Pirri. Un segon fins als 4 de març amb José Luis Duque. I un tercer fins a final de temporada amb Toni Rodríguez. Massa canvis segurament per a una afició terrassista amb ganes d'estabilitat. Potser necessitats d'una temporada d'impàs, sense gaire contratemps, amb l'inici de l'ambiciós projecte de Jordi Cuesta i el seu equip.

Del primer Terrassa FC, fet com bonament es va poder i tard -molt tard-, encara guardo a la memòria quan Juanje, el segon de Pirri, va haver de jugar uns minuts en l’amistós de pretemporada contra el Vilanova per falta de jugadors. Després de l’annus horribilis de la temporada passada, tot i que el 'play-off' es va escapar només per la diferència de gols, i gràcies a  la sempre admirable habilitat i professionalitat de Sergio Montero, el Terrassa FC va improvisar una plantilla molt jove i amb molta inexperiència tret d’Aaron Bueno, Miki Martínez, Eric Martínez i Uri Serra. Precisament alguns dels jugadors que van deixar el club al gener. Era un Terrassa FC d’un joc associatiu molt difícil de veure a Tercera, al més pur estil Pirri, però en total construcció, que s’estrenava encaixant una golejada (5-0) contra l’Europa, però que després era capaç de guanyar 4-1 el Vilafranca. Tanmateix perdia 0-4 contra el Cerdanyola o 5-0 davant el Granollers com guanyava 1-3 davant d’un Júpiter molt en forma. Amb Pirri crec que hauria estat possible aconseguir quelcom bonic, potser aquest any no (qui sap?), però el següent jo apostaria que sí. Però no ho dic jo, ho diuen les sensacions i les energies que es respiraven al vestidor i entre els jugadors. La comunió entre ells i el cos tècnic era espectacular. Mai he vist, i crec que mai tornaré a veure, alguna cosa així.

Amb les derrotes per la mínima contra els grans Prat i Europa a l’Olímpic i a quatre punts de les posicions de ‘play-off’ la directiva va voler injectar més motivació i exigència als jugadors amb el canvi a la banqueta, però l’arribada de Duque no va tenir efecte. El Terrassa FC del colomenc, sense un estil marcat però que buscava més el contacte i intentava fer un joc més directe, va baixar fins la 17a posició, només dos punts per sobre del descens directe. El Terrassa de Duque es va estrenar amb una dura derrota (6-1) al camp del Peralada i no va ser capaç de guanyar cap dels següents vuit partits. Els reforços, tret de Joan Grasa, Borges i Manu Martín tampoc van funcionar gaire.

Amb totes les alarmes enceses, la cúpula del Terrassa FC es va tornar a moure i va arribar a la conclusió que potser la solució es trobava a casa. Toni Rodríguez, que entrenava al Terrassa FC 1906 de Primera Catalana, es va fer càrrec de l’equip i les estadístiques no han pogut ser més positives. Per no perdre el costum, també va començar perdent (2-1 a Vilafranca), però va sumar 5 triomfs, tots a l’Olímpic, tres empats (un d’ells contra el líder, el Prat, al Sagnier) i només dues derrotes d’un Terrassa FC que tornava a agradar-se i a agradar. 

Serà de Toni Rodríguez, però no dubteu que la temporada vinent veurem un altre Terrassa FC. Els tres primers fitxatges del Terrassa FC 16/17 són sens dubte una declaració d’intencions. Jose Ortega, ex terrassista que ha jugat aquesta temporada a l’EC Granollers, Juan Pablo Amantini, de sobres conegut al Badalona de Segona B i al futbol català, els terrassencs ex del CE Europa Àlex Fernández i David López, Raúl López i Fran Ochoa també són els primers noms confirmats. L’objectiu, ser campions de Tercera Divisió, i sembla que el Terrassa FC serà un dels favorits a jugar, aquest any sí, el 'play-off'. Però som al juny i encara és massa d’hora. Veure’m què passa.