Fem balanç, capítol 18: Granollers

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 18 repassem el curs del Granollers, que ha tancat el curs... amb una permanència que ha arribat sis setmanes després del final de lliga, i gràcies a l'ascens del Gavà a Segona B, que ha impedit el descens no compensat dels vallesans. Continuaran a la categoria després que tanquessin la lliga dissetens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Granollers l'Eduard Batlles, comentarista dels partits del conjunt vallesà a Ràdio Granollers.

Onze inicial del Granollers en el primer partit de 2016 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

A la Tercera, pels pèls

Un article d'Eduard Batlles / @EduardBatlles

L'Esport Club Granollers no ha fet una bona temporada. El conjunt vallesà no hi pot trobar excuses, hi ha coses que no s'han fet bé. La carambola del Gavà, però, dóna una altra oportunitat al club per demostrar que, si vol, pot estar a Tercera, i de sobres. L'equip va començar extramotivat, després de 10 anys sense trepitjar la Tercera, amb un entrenador novell a la categoria, Albert Garcia –acompanyat de Victor Vera–, i amb els jugadors a to físicament. La primera volta va ser per emmarcar: joc de toc, intensitat defensiva i qualitat en punta per fer gols. L'equip va estar en posicions de play-off a Segona B en alguns moments del desembre. Ningú s'ho esperava. Tot era de color de rosa. Però les segones voltes a la Tercera són massa dures i el Granollers va pagar molt cares les lesions i la poca capacitat de reacció davant les adversitats.

La visita al camp del líder, el Prat, va ser el punt d'inflexió per començar a caure en picat i acabar amb un balanç de 5 punts de 36 possibles. Unes xifres que van empresonar el Granollers a la part baixa de la taula. Les lesions de Cano, Riki, Gil, Suárez, Vila, Bellavista, Font i un llarg etcètera van ser un escull que no es va saber superar. Garcia va estar quatre jornades sense poder completar la convocatòria amb jugadors del primer equip i cridant jugadors del juvenil, que encara no tenen el nivell per jugar a Tercera. Tot plegat, un drama que va acabar amb l'única solució possible: la destitució d'Albert Garcia i Víctor Vera, que van fer tot el que van poder, però, al final es van quedar sense idees.

Quedaven cinc jornades per al final i el Granollers necessitava allunyar-se de les cinc últimes posicions per no complicar-se el descens. I per això el club va decidir apostar per Antonio Hidalgo. Segurament no era el millor entrenador possible ja que no tenia gaire experiència a la banqueta, però va servir per a una cosa fonamental: recuperar la il·lusió d'alguns jugadors que ja donaven la temporada per perduda. Hidalgo hi va posar força i ganes i va aconseguir dues victòries en els dos primers partits. Sis punts que van donar ales a l'equip. Tot i això, no es va poder mantenir els bons resultats en els tres últims partits i amb 1 punts de 9 possibles, el Granollers va quedar a les mans dels quatre equips que disputaven el play-off.

La sort i la màgia del futbol han permès que el Granollers, gràcies al Prat i al Gavà, continuï un any més a Tercera. De tota aquesta temporada, tot el club n'ha d'aprendre, i molt. Ha d'aprendre que els resultats de la primera volta no volen dir absolutament res, ha d'aprendre a configurar una plantilla una mica més àmplia, ha d'aprendre a no llençar la tovallola abans d'hora i ha d'aprendre a reaccionar una mica més ràpid quan la tendència és negativa. L'aposta per aquesta temporada a la banqueta és Albert Cámara, novell també a la categoria i, de moment, la plantilla no pinta gens malament, tot i que encara falten un parell o tres de peces. Més múscul, més jugadors i més experiència. Només falta que torni a rodar la pilota i tenir clar que l'únic objectiu és la permanència. I si pot ser sense patir tant, millor.