dilluns, 15 de gener de 2018

Resultats J21

L'Hospi torna al play-off, d'on surt l'Ascó

El Castelldefels agafa aire a la zona mitjana // Alex Gallardo - UECastelldefels.com

Aquests són els resultats de la J21:

DISSABTE, 13 DE GENER
Horta 2-1 Santboià (Marc Rio i Guillem Castell -pp- / Juanlu Estévez)

DIUMENGE, 14 DE GENER
Castelldefels 4-1 Gavà (Jordi Aumatell, Éric Pujol -pp-, Sergi Gestí i Pedro Bilbao / Jorge L. Buzzo 'Coke')
Granollers 1-1 Pobla Mafumet (Narcís Barrera / Moha Chabboura)
Palamós 0-1 Figueres (Gil Muntadas)
Vilassar de Mar 1-3 L'Hospitalet (Soufianne El Maymouni / Pedro J. Manzi -3,1p-)
Cerdanyola 1-0 Prat (Jonatan Toledo)
Ascó 0-3 Espanyol B (Álex López -p-, Carlos Doncel i Joselu Muñoz)
Sant Andreu 0-3 Santfeliuenc (José J. Avellaneda 'Josele' -2- i Adri Recort)
Vilafranca 0-1 Reus B Cambrils (Jordi Oribe)
Terrassa 1-3 Europa (Jonathan Ferreira / Javi Navarro, Ignasi Varona i Manuel Raíllo)

CLASSIFICACIÓ 

Aquesta és la classificació després de la J21:



Gols: 27

Resultats: 3 victòries locals, 1 empat i 6 victòries visitants
Màxim golejador: Sergi Arranz (HOR), 10 | Llistat complet


L'anàlisi dels dilluns

Dades, noms propis, fotografies i vídeos que ens deixa la jornada


  • Simptomàtic. Quina jornada! Molts favorits no han sumat, el líder s'escapa, el cinquè passa a ser segon i els 10 equips que segueixen el líder se separen per tan sols 7 punts. This is #3div5.

  • Més. El líder Espanyol B torna a guanyar i continua invicte. Amb 18 victòries en 21 jornades, els blanc-i-blaus amplien la distància sobre el segon a +19, i sobre el cinquè a +21.

  • Guanyador. Dels vuit primers abans de la J21 només guanyaven dos equips: el líder Espanyol B... i l'Hospitalet, que amb la victòria a Vilassar de Mar passa de ser cinquè... a ser segon, amb +2 sobre el tercer... i sobre el quart i el cinquè.

  • L'altre play-off. Perdien el Sant Andreu (ara tercer), el Terrassa i l'Ascó, que surt del play-off (cinquè) després de 14 jornades seguides sent-hi. També queia el Prat, que continua sisè, i el Vilafranca, ara desè.

  • S'enganxen. Des de la segona línia, victòries clau que apropen alguns aspirants. Els tres punts sumats per l'Europa deixen els graciencs a 2 punts del quart... el Reus B Cambrils, després de vèncer a Vilafranca, queda a 3 punts del play-off, mateixa distància a la qual està la Pobla Mafumet, que empatava.

  • I si...? A l'onzena plaça, empatat amb el Vilafranca, hi ha l'Horta, que viu un gran moment i que té ara el play-off a 5 punts.

  • Quatre victòries tranquil·litzadores. A la zona mitjana baixa, es posaven d'acord per vèncer quatre equips que agafen distància sobre el descens. De fet, la classificació queda una mica tallada a la zona baixa. Victòries de Castelldefels (que ja té +12 sobre el descens), Figueres (+12), Santfeliuenc (+11) i Cerdanyola (+9). Distància clau tenint en compte la possibilitat de descensos compensats. Només els afectarien (d'acabar així la lliga) si hi ha dos descensos de catalans de Segona B a Tercera.

  • Al descens, tot (gairebé) igual. Una setmana més sense victòries dels quatre últims classificats. Això sí, un ha puntuat. El Granollers empatava i continua obrint el descens, ara a 1 punt de la permanència, que continua marcant el Palamós. El Vilassar de Mar, penúltim, i el Gavà, cuer, completen el descens.

  • Visitants. Jornada amb majoria de triomfs a domicili, sis. Només s'ha vist un empat (a Granollers) i hi ha hagut tres triomfs locals (a Castelldefels, Cerdanyola i Horta).

  • 27 gols. Jornada d'anotació per sobre de la mitjana. Cinc equips es quedaven sense marcar i hi havia majoria de gols visitants, 10 a 17.

  • La jornada que ve. Duels directes a la zona alta, especialment!
    • Pobla Mafumet-Sant Andreu: enfrontaments que poden decidir un play-off
    • Prat-Terrassa: sisè contra quart, separats per un sol punt
    • Europa-Gavà: els tres equips en descens s'enfronten a aspirants... i al líder

Partit a partit


L'Horta es manté fort a la zona còmoda... mirant amunt // David Ferrer - FC Santboià

  • Moment dolç. En el duel de la zona tranquil·la, l'Horta superava el Santboià (2-1) i allarga el bon moment, situant-se a 5 punts del play-off
    • Marc Rio (3r gol del curs) obria la llauna, en una rematada que Guillem Castell refusava sense poder impedir el gol
    • A la represa, Castell s'anotava un autogol, el 2-0 per als barcelonins
    • Juanlu Estévez, amb el 2-1 (4t gol del curs), i l'expulsió de l'hortenc Edgar Tejada, posaven emoció al tram final
    • L'Horta ha sumat 11 punts dels últims 15, és a 5 punts del quart i té ja +17 sobre el descens
    • El Santboià talla una ratxa de 9 partits sense perdre; continua amb +13 sobre el descens
    • Els vermells no encaixaven més d'un gol en un partit des de feia gairebé quatre mesos, a la J6 davant el Cerdanyola (1-2)
El Santboià cau després de 9 jornades sense derrota // David Ferrer - FC Santboià

  • Golejada de dues cares. Al duel del Baix Llobregat d'aquesta J21, el Castelldefels golejava el Gavà (4-1) i amplia coixí sobre el perill, mentre que els blaugranes continuen cuers
    • Jordi Aumatell, setè gol del curs, obria el marcador
    • Revulsiu Sergi Gestí: en el segon partit com a mariner provocava el 2-0 (autogol d'Éric Pujol) i anotava el 3-0 (segon gol en dos partits de Gestí per als grocs)
    • Coke retallava distàncies per al Gavà, en el seu 3r gol a la lliga
    • I Pedro Bilbao, en jugada personal, tancava el triomf local (2n gol a la lliga)
    • És la quarta victòria seguida del Castelldefels com a local; de fet, els grocs encadenen set partits sense perdre als Canyars (5 victòries i 2 empats)
    • Els mariners tenen ja +12 sobre el descens
    • Tercera derrota seguida del Gavà, setena als últims vuit partits; els gavanencs han sumat 1 punt dels últims 24 possibles
    • Amb tot, els blaugranes continuen a 3 punts de la permanència
Pedro Bilbao tancava la golejada // Alex Gallardo - UECastelldefels.com

  • Empat d'esperança. El Granollers iguala el gol inicial de la Pobla Mafumet (1-1) i s'apropa una mica a la línia de permanència
    • S'avançaven els pobletans amb el segon gol de la lliga, en dos partits, de Moha Chabboura, reforç del mercat d'hivern
    • Un altre nouvingut, Narcís Barrera, que debutava amb els granollerins, empatava al minut 85 (3r gol a la lliga, n'havia sumat dos amb el Palamós)
    • El Granollers anotava després de 379 minuts de joc sense marcar
    • La Pobla queda a 3 punts del play-off (i del tercer classificat)
    • Els granollerins tallen amb un empat la mala ratxa de quatre derrotes seguides; continuen sent, però, el pitjor local del grup, amb tan sols 5 punts sumats a casa
El Figueres s'enduia els tres punts de Palamós // UEFigueres.cat

  • La Unió s'endú el derbi. Un gol de Gil Muntada donava el triomf al Figueres en el derbi disputat a Palamós (0-1)
    • Partit igualat... potser amb més arribades clares per als palamosins
    • Pitu Batlle, nou tècnic palamosí, dirigia l'equip des de la graderia, a primera fila
    • Aparatós xoc entre Mamau i David Cano, que acabava amb aquest últim substituït... i amb 12 punts de sutura a la parpella
    • Litus Sala disposava d'un xut al travesser per part local...
    • ...però al minut 80, un bon gol de Gil Muntadas (7a diana en lliga) decidia el derbi
    • Victòria clau per al Figueres, que enllaçava dues derrotes i que queda ara amb +12 sobre el perill
    • Els figuerencs estan molt més afinats lluny de Vilatenim: 10 punts dels últims 15 possibles a domicili (amb tres triomfs a les últimes cinc sortides)
    • El Palamós, per contra, no aixeca cap: cinquena derrota seguida
    • Amb tot, el degà continua marcant la permanència (15 punts), ara amb +1 sobre el Granollers, que obre el descens
Soufianne avançava el Vilassar de Mar // Dani Martínez - Radio Afición LH

  • Triomf clau. Victòria de l'Hospitalet al camp del Vilassar de Mar (1-3) que retorna els riberencs al play-off per la porta gran: passen de cinquens a segons
    • I això que els vilassarencs s'avançaven, amb gol de Soufianne El Maymouni (segon que marca la lliga)
    • A partir de l'1-0 apareixia l'home del partit: Pedro Javier Manzi
    • Triplet del davanter de l'Hospitalet: de cap a la sortida d'un córner, de penal i definint molt bé davant d'Imanol. Manzi suma 8 gols a la lliga
    • Encadena l'Hospi quatre jornades sumant (8 punts dels últims 12) i se situa segon amb +2 sobre els tres principals perseguidors (Sant Andreu, Terrassa i Ascó, empatats a punts)
    • Segona derrota seguida per al Vilassar de Mar, que tot i això continua penúltim, a 2 punts de la permanència
Pedro Manzi, la figura del partit // Dani Martínez - Radio Afición LH

  • Aire i prestigi. Victòria clau per al Cerdanyola davant un dels aspirants de la part alta, el Prat (1-0). Els vallesans agafen distància sobre el perill
    • El gol guanyador arribava poc abans del descans, obra de Jonatan Toledo (2n del curs)
    • El Prat buscava la igualada però topava amb un bon treball defensiu local i amb un gran partit del porter Dani del Rio
    • Els pratencs encaixaven un gol després de 338 minuts de joc sense rebre
    • Cauen els potablava després de tres victòries... però continuen a un sol punt del play-off... i a tres punts del segon classificat
    • El Cerdanyola, que ha sumat 7 punts dels últims 12 possibles, té ara +9 sobre el descens
  • Una més per al líder. Nova victòria de l'Espanyol B, en aquest cas al camp d'un altre equip en play-off, l'Ascó (0-3)
    • Els asconencs disposaven de les primeres arribades...
    • ...però els blanc-i-blaus agafaven la temperatura del partit i s'avançaven, gol d'Álex López, de penal (4a diana de López en aquesta lliga)
    • Artur Gòdia (Ascó) anotava un golàs de tisora, anul·lat per falta prèvia a criteri de l'àrbitre
    • A la represa, dos golassos, de Carlos Doncel (8è del curs) i de Joselu Muñoz (5è) sentenciaven una nova victòria del líder
    • Primera derrota de l'Ascó a casa aquest curs, en el 10è partit que disputa al Municipal
    • Els asconencs encadenen dues derrotes i només han guanyat un partit en les últimes set jornades
    • Surten de play-off els verds, després de 14 jornades... però estan empatats a punts amb el tercer i el quart
    • Quarta victòria seguida de l'Espanyol B, desena en les últimes onze jornades; ja té +19 sobre el segon i +21 sobre el cinquè


  • Estocada. El Santfeliuenc supera el Sant Andreu en un partit completíssim (0-3) i confirma la reacció.
    • Josele superstar: anota un doblet (ja suma 6 dianes en lliga) i donava el 0-2 a Adrià Recort, que s'estrenava com a anotador
    • Els andreuencs disposaven de múltiples arribades, però la falta d'encert i el bon treball defensiu del Santfe evitaven que se celebrés cap gol local
    • Mamadou Kanteh 'Kuku' debutava amb els quadribarrats
    • Segon triomf seguit per al Santfe, els dos sense encaixar, un bàlsam després de les 13 jornades sense vèncer
    • Els blanc-i-blaus ja tenen +11 sobre el descens
    • La derrota manté el Sant Andreu en play-off: els barcelonins passen a ser tercers, a dos punts del segon
    • En aquesta segona volta, dos partits sense triomf (empat i derrota) ni gols per part andreuenca fins ara
Josele, doblet i assistència // Jaime PG - Santfeliuenc FC

  • El gol de l'ex. El Reus B Cambrils obté un triomf de prestigi a Vilafranca (0-1) i supera els penedesencs també a la taula
    • Decidia el partit un gol de Jordi Oribe (6è del curs), exjugador del Vilafranca i cosí de Víctor Oribe, atacant penedesenc
    • El Vilafranca encadena tres partits sense vèncer ni marcar (1 punt dels últims 9) i es mantenen a 5 punts del play-off
    • Els roig-i-negres, en canvi, encadenen dos triomfs, han sumat 10 punts dels últims 15 i són novens, a 3 punts de la zona noble
    • Feia tres mesos que els cambrilencs no guanyaven fora (0-2 al camp de l'Hospi, a la J9). Des de llavors acumulaven quatre sortides sense vèncer (un empat i tres derrotes)
El Reus B Cambrils encadena dos triomfs // CF Reus

  • Declaració d'intencions. L'Europa capgira el gol inicial del Terrassa, s'endú els tres punts (1-3) i entra de ple a la lluita pel play-off
    • Jonathan Ferreira (3r gol del curs) avançava els vallesans de cap ben aviat
    • Abans del descans, un golàs de Javi Navarro (el 6è de la lliga) establia l'empat
    • A la represa, Ignasi Varona (que s'estrenava com a golejador) i l'exegarenc Manu Raíllo (4a diana en lliga) decidien la victòria gracienca
    • Tot i la derrota, el Terrassa continua en play-off, ara 4t; empata a punts amb el cinquè (l'Ascó)
    • Derrota dels vallesans després de set jornades sumant; només han perdut dos partits dels últims 17... els dos a casa... els dos, contra equips barcelonins (Sant Andreu i Europa)
    • Dues victòries seguides per als escapulats, que són setens, a tan sols dos punts del play-off... i que han guanyat el goal average al Terrassa



Repàs general



  • Moviments als Golejadors. Dos jugadors arriben a les 8 dianes. Són Carlos Doncel (Espanyol B) i Pedro Manzi (L'Hospitalet). Ja en sumen 7 Gil Muntadas (Figueres) i Jordi Aumatell (Castelldefels). Arriben als 6 tres futbolistes: Jordi Oribe (Reus B Cambrils), Josele (Santfeliuenc) i Javi Navarro (Europa). Un total de 2 futbolistes (Adrià Recort i Ignasi Varona) han obert el seu compte golejador en aquesta J21.
Adri Recort s'estrenava per al Santfe // Jaime PG - Santfeliuenc FC


  • Gols destacats. Ens quedem amb els de Sergi Gestí (Castelldefels), Moha Chabboura (Pobla Mafumet), Gil Muntadas (Figueres), Carlos Doncel i Joselu Muñoz (Espanyol B), el segon de Josele (Santfeliuenc) i el de Javi Navarro (Europa). [No hem vist imatges encara del Vilafranca-Reus B Cambrils]


  • 522 gols. Els 27 gols de la J21 apugen lleugerament la mitjana anotadora; se situa als 2'49 gols per partit, superior als del curs passat (2'27 a final de curs). Fins ara s'han marcat 33 gols més que els anotats a les vint primeres jornades del curs passat (489), una variació del +6'75%.


  • Millor local: Espanyol B (28 de 30, 93'33% dels punts) | Pitjor local: Granollers (5 de 30, 16'67%)


  • Millor visitant: Espanyol B (29 de 33, 87'88%) | Pitjor visitant: Gavà (5 de 27, 18'52%)


  • Victòries locals 40% | Empats 23% | Victòries visitants 37%


  • Respecte el curs passat, baixen sis punts els triomfs locals (46% a finals del curs passat); descens clar també, set punts, dels empats (30% a la 16/17) i hi ha un augment claríssim, de 12 punts fins ara, de les victòries visitants, que el curs passat es van produir al 25% dels partits.


  • Màxim golejador: Espanyol B (47) | Menys golejat: Espanyol B i Santboià (14)


  • Menys golejador: Vilassar de Mar (11) | Més golejat: Gavà (56)


  • Rendibilitat. El Santboià és l'equip més rendible quant a gols anotats. Per cada gol marcat ha sumat 1'80 punts de mitjana: 15 gols, 27 punts per als vermells.


  • Camp on es veuen més gols. El Feliu i Codina continua al capdavant de la dada, amb 3'70 gols per partit de mitjana. S'hi han vist 37 gols en 10 duels. En canvi, el Joan Baptista Milà és a l'altre extrem de la dada: s'hi han vist 17 gols en 11 partits, 1'55 dianes per duel de mitjana

divendres, 12 de gener de 2018

Prèvia-Guia J21

El mes de gener ha despertat l'espurna de la segona volta a Tercera Divisió i la jornada 21 arriba amb el líder en una altra pantalla... i els aspirants més junts i igualats que mai. Desempatar i obrir forat, tant a dalt com a baix, serà l'únic objectiu dels equips, que comencen a completar tots els quadrants de la taula de resultats i a comptar com van els duels directes

Duels directes i batalles mortals a distància en la segona cita de la segona volta //  Félix Sancho

Aquests són els horaris de la J21:

DISSABTE, 13 DE GENER
18h Horta-Santboià

DIUMENGE, 14 DE GENER
12h Castelldefels-Gavà
12h Granollers-Pobla Mafumet
12h Palamós-Figueres
12h Vilassar de Mar-L'Hospitalet
12h Cerdanyola-Prat
12h Ascó-Espanyol B
16.30h Sant Andreu-Santfeliuenc
17h Vilafranca-Reus B Cambrils
17h Terrassa-Europa

Amb aquesta classificació arrencarà la J21:



Ascó-Espanyol B
  • L'Ascó, quart amb +1 sobre l'Hospitalet i el Prat, rep el totpoderós Espanyol B, líder invicte que té 18 punts per sobre
  • Els periquitos són més líders que mai i volen seguir eixamplant distàncies contra els que, per situació a la classificació, encara són rivals directes
  • L'Ascó arriba al duel després de caure en el primer xoc de l'any (2-0 vs Pobla de Mafumet)
  • Els de David Gallego, en canvi, van iniciar el 2018 tal com van tancar el 2017. Guanyant. Tot i patir, els blanc-i-blaus es van imposar al Castelldefels (2-1)
  • Els de Santi Castillejo només han guanyat 1 partit dels últims 6, i és per això que han perdut pistonada perseguint l'Espanyol B i ara són a la quarta plaça
  • L'equip blanc-i-blau, en canvi, enllaça ara 3 victòries consecutives
  • L'Ascó només ha perdut 4 partits, i tots han estat fora de casa. A la Ribera d'Ebre, l'Ascó ha sumat 19/27 (5-4-0)
  • Bastant més ha obtingut el filial blanc-i-blau a domicili. 26/30 punts (8-2-0) gràcies a una primera volta impecable
  • Sancionats: cap
L'Espanyol es va desfer amb facilitat de l'Ascó en la primera volta // RCD Espanyol

Sant Andreu-Santfeliuenc
  • El Sant Andreu busca consolidar la segona plaça i allargar la imbatibilitat (10 partits sense perdre) davant un Santfeliuenc que ve de trencar la mala ratxa
  • Els andreuencs buscaran començar a construir un fortí al Narcís Sala, que és on més punts s'hi han deixat enguany
  • El Santfe, que mira el descens 9 punts per sobre, arriba al duel carregat de moral havent deixat enrere 13 setmanes sense vèncer
  • A la primera volta, els del Baix Llobregat ja van assaltar l'equip quadribarrat amb un triomf per la mínima
  • Els de Mikel Azparren, que ara són segons, però només un punt sobre el cinquè, volen afiançar-se a aquesta plaça recuperant el bon bagatge golejador del final de la primera volta
  • A casa, el Sant Andreu ha sumat 13/27 punts (3-4-2). Una xifra llunyana dels 23 que compta a domicili
  • El Santfeliuenc, en canvi, només ha guanyat un partit lluny de Les Grases aquest curs. Va ser el 3 de setembre (J3, 0-1 vs Horta)
  • Sancionats: cap

Terrassa-Europa
  • El gran inici d'any i de volta del Terrassa, tercer, és posat a prova per un Europa que figura a la segona fila d'aspirants, 5 punts per sota del play-off... i dels vallesans
  • Els egarencs enllacen set setmanes sense perdre i dues victòries consecutives
  • L'Europa, que també guanyava la setmana passada (1-0 vs Cerdanyola), arriba a l'Olímpic havent tallat una ratxa de dues derrotes consecutives
  • A casa,els de Cristian Garcia només han perdut un partit en tot el curs, però han sumat majoria d'empats (4-5-1)
  • Unes xifres similars a les de l'Europa, pel que fa a punts a domicili, que és on més han sumat els graciencs (5-1-3)
  • La gran diferència -que comporta 5 punts en total- entre terrassencs i graciencs rau en el nombre de derrotes. Els dos conjunts han guanyat 9 partits, però el Terrassa n'ha perdut només 2 per 7 derrotes escapulades
  • Sancionats: David López (Terrassa)
Terrassa i Europa van empatar a 2 en la primera volta // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Vilassar de Mar-L'Hospitalet
  • El Vilassar de Mar, penúltim però a 2 punts de la permanència, rep la visita de l'Hospitalet, que sortia del play-off a la J21 però que té el segon classificat 1 punt per sobre
  • Els vilassarencs van arrencar l'any amb derrota (3-0 vs Prat) i trencaven així amb quatre setmanes sense perdre
  • Els hospitalencs empataven a casa amb el Vilafranca (0-0) i només han guanyat un partit en els darrers set compromisos
  • Tot i això, l'Hospi no ha perdut en les últimes tres jornades
  • L'equip maresmenc ha sumat menys punts en 20 jornades (13), que l'Hospitalet només a domicili (14)
  • A més, el Vilassar només compta una victòria al Xevi Ramon, on ha sumat 6 punts (1-3-5)
  • Els riberencs, amb 14 punts en els desplaçaments, compten 4 victòries fora de casa (4-2-3).
  • Les xifres de l'Hospi com a visitant són les pitjors d'entre els 9 primers classificats
  • Sancionats: Fernando Losada (L'Hospitalet)

Cerdanyola-Prat
  • El Cerdanyola busca sumar per ampliar el coixí de +7 sobre el descens davant un Prat en ratxa, que encadena tres victòries i té el play-off 1 punt per sobre
  • Els vallesans arriben a al cita després de caure al Nou Sardenya per la mínima
  • Els potablava, que superaven el Vilassar de Mar al Sagnier (3-0), sumen ja tres victòries consecutives i són a tocar de la promoció
  • A més, els de Pedro Dólera, no han encaixat cap gol en els darrers tres compromisos
  • El Cerdanyola, al contrari, només ha fet 2 gols en els últims 4 partits. En el mateix periode, però, també n'ha encaixat només 2
  • A casa, el Cerdanyola ha sumat 11/27 punts amb un balanç (3-2-4)
  • Millors són les xifres del Prat a domicili, amb tan sols una derrota fora de casa: 16/27 (4-4-1)
  • Sancionats: Alex Alba (Cerdanyola)
El Prat superava el Cerdanyola amb remuntada inclosa // Óscar Yeste - AE Prat

Granollers-Pobla Mafumet
  • El Granollers vol sumar el primer triomf amb José Solivelles a la banqueta per sortir del descens (és a 2 punts de la permanència); el repte, superar la Pobla Mafumet, que és a 4 punts de la quarta plaça
  • L'equip granollerí ha perdut els últims 4 compromisos i fa tres setmanes que no fa gol
  • A més, el Granollers no deixa la porteria a zero des del 22 d'octubre (J11, 0-1 vs Cerdanyola)
  • La Pobla, al contrari que l'equip local, arriba en un bon moment. Diumenge passat derrotava l'Ascó (2-0) per retallar distàncies amb la promoció
  • Un triomf que va permetre al filial grana acabar amb una mala dinàmica de dues setmanes sense vèncer
  • El Granollers ha perdut la majoria de partits que ha jugat a casa. Només ha sumat 4 punts al Municipal (1-1-7)
  • Molt lluny de les xifres pobletanes a domicili, en què la victòria és el resultat més repetit després de sumar 15 punts (4-3-3)
  • Sancionats: Roger Figueras (Pobla Mafumet)

Vilafranca-Reus B Cambrils
  • Duel a la zona mitjana-alta. El Vilafranca, a 5 punts del play-off, rep un Reus B Cambrils ben establert, un punt per sota dels penedesencs
  • El Vilafranca arrencava l'any empatant sense gols amb l'Hospitalet (0-0), però superant amb solvència el compromís intersetmanal de Copa Federació
  • El Vilafranca es va imposar per 3-0 al Peña Sport, de Segona B
  • Ens reusencs, en canvi, van arrencar el 2018 amb victòria, 3-2 sobre el Palamós
  • L'equip penedesenc fa dues setmanes que no guanya; el Reus B Cambrils, en canvi, en fa dues que no perd
  • A casa, el Vilafranca ha resolt els partits, majoritàriament, amb victòries. Ha sumat 16/27 punts (5-1-3)
  • Pitjors xifres presenta el filial reusenc a domicili: 11/17 (3-2-4)
  • Sancionats: Ramon Sardà i Ramon Gutiérrez 'Guti' (Vilafranca) i Víctor Miranda (Reus B Cambrils)
Contra el Vilafranca, el Reus B Cambrils anotava el primer gol de la història a Tercera // Reus B Cambrils

Horta-Santboià
  • Duel de nouvinguts situats a la zona tranquil·la després d'una temporada excel·lent fins ara. L'Horta és onzè, més a prop del play-off (a 8) que del descens (+15), mentre que el Santboià és just un punt i una plaça per sota, sent l'equip menys golejat del grup
  • Els Hortencs van arrencar l'any amb una victòria de mèrit a Figueres (1-2), que va incloure remuntada
  • El Santboià, en canvi, iniciava la segona volta empatant sense gols en la visita del segon classificat, el Sant Andreu
  • L'equip hortenc buscarà un nou triomf a casa per allargar el bon moment: 4 setmanes seguides sense perdre
  • Més llarga és, però, la bona ratxa del Santboià, que no ha caigut en cap de les últimes 9 setmanes de competició
  • A casa, els de Nacho Castro no han sumat tant com a domicili. Compten 10/27 punts (3-1-5)
  • Xifres similars a les dels vermells fora de casa, on només hi han guanyat un partit... però només n'han perdut 2: 9/27 punts (1-6-2)
  • Sancionats: el tècnic Nacho Castro (Horta) i David Cárdenas, Jonatan Collado i Carlos Martínez (Santboià)
L'Horta, un del pocs vencedors al Joan Baptista Milà // David Ferrer - FC Santboià
Palamós-Figueres
  • El derbi empordanès té un punt de necessitat: el Palamós estrena tècnic amb el descens 2 punts per sota... i el Figueres, amb banqueta interina, ve de perdre i es troba a la zona mitjana-baixa
  • Els palamosins necessiten un triomf per frenar la caiguda. 4 derrotes consecutives han precipitat l'adéu de Vicenç Fernández i volen que l'estrena de Pitu Batlle canvii la dinàmica
  • El Figueres, que també queia la setmana passada a casa (1-2 vs Horta) encadena dues derrotes consecutives i necessita sumar de tres en tres per sortir de la part mitja-baixa
  • El Palamós ha perdut la majoria de partits al seu estadi aquesta temporada. Una dinàmica que pretén capgirar amb al segona volta. 8/27 (2-2-5)
  • Molt millor li han anat les coses al Figueres lluny de Vilatenim, on hi ha guanyat tant com perdut i ha sumat 13 punts (4-1-4)
  • Sancionats: cap

Castelldefels-Gavà
  • Duel comarcal que ens presenta un Castelldefels amb coixí, +10 sobre el descens, i un Gavà que continua cuer... però que manté la permanència 3 punts per sobre
  • L'equip mariner va estar a punt de donar la campanada contra l'Espanyol B diumenge passat i arrencar-li un altre empat... però els periquitos es van desfer en el darrer sospir de partit (2-1)
  • El Gavà, en canvi, arriba al duel després de no poder fer res contra un Terrassa golejador a La Bòbila (1-5)
  • Els de Miki Carrillo miren el descens amb respecte i distància, i volen aprofitar els partits contra rivals en la lluita per eixamplar distància i comoditat
  • Els de Toni Escudero, que pensen just al contrari, necessiten sumar de 3 en 3 per retallar distàncies amb la permanència
  • A casa, el Castelldefels ha donat la talla durant la priemra volta, amb 15/27 punts (4-3-3)
  • En canvi, el Gavà, només ha guanyat un partit a domicili aquest curs, on hi ha sumat tan sols 5 punts (1-2-6)
  • Sancionats: cap


dijous, 11 de gener de 2018

"La feina d'entrenador és una autèntica putada; està molt castigat, se'l respecta molt poc"

Amb el final de la primera volta, i l'aturada nadalenca, hem volgut plantejar des de tercera.cat una sèrie de quatre entrevistes a protagonistes de cadascuna de les zones que ha dibuixat la classificació a la primera volta. Les publicarem durant la primera quinzena de gener, i volem que serveixin per situar la lliga fins ara i per conèixer una mica més quatre dels molts protagonistes que formen part de la Tercera.

El Santboià acabava la primera volta en una zona més que tranquil·la, sent l'equip menys golejat del grup... i així ha continuat després de la primera jornada de la segona volta, amb l'empat contra el Sant Andreu. Sent nouvingut, després de tres temporades a Primera Catalana, els vermells es van sobreposar a un mal inici (van caure en descens a la J6, quan havien sumat 4 punts de 24 possibles) per esdevenir un equip sòlid a qui és molt difícil derrotar. El seu tècnic, Piti Belmonte, s'estrena a la categoria després de cinc anys a Segona B i d'agafar l'equip de Sant Boi fa poc més d'un any, assolir el campionat al grup 2 de Primera Catalana i tancar un objectiu bàsic per a la centenària entitat: retornar el primer equip a Tercera. Amb el sabadellenc posem al dia la lliga, la situació del Santboià i la professió de ser entrenador.

Foto: David Ferrer

Un entorn senzill
S'ha organitzat l'agenda perfectament. Vaig contactar amb Piti Belmonte poc abans de les festes de Nadal. Males dates per quadrar una trobada. Li vaig explicar què volia, quan ho volia, i que em podia adaptar. Quedem el dia del primer entrenament de 2018. L'espero al bar del Joan Baptista Milà, fent un tallat. Els futbolistes van arribant per a la prèvia d'un entrenament que comença una hora després. "No ens l'entretinguis massa que després acabarem més tard", diu el totcampista Oriol Molins davant la mirada del seu tècnic. "No pateixis que ho tinc tot controlat", respon Piti.

Una persona senzilla (en el bon sentit del terme) en un entorn senzill, gairebé familiar (en el bon sentit del terme, de nou). Al Santboià se sent a gust, ho diu, i es nota. Un empleat del club li acosta un exemplar d'avui de L'Esportiu de Catalunya, en què Piti ha opinat sobre la primera volta de Tercera com 18 entrenadors més de la categoria. Gravem l'entrevista en una sala plena de trofeus. Hi busco l'Històrics de 2012, no el trobo, però ell sí que té localitzada la copa de campions de Catalunya amateur, la que van conquerir el juny de l'any passat en el duel entre campions de grup de Primera Catalana. La conversa dura una mitja hora i dona per molt, en un ambient relaxat i que convida a deixar-se portar per aquesta senzillesa... sense passar-se de l'hora, que l'entrenament acaba a dos quarts d'onze i no és qüestió d'allargar el dia per a una plantilla i un cos tècnic que inicia un ambiciós 2018.


Piti fulleja Infrafútbol, d'Enrique Ballester; llibre més que recomanable // Roger Sánchez - tercera.cat

Pere Belmonte Rincón (Sabadell, 13 de setembre de 1973; 44 anys) va iniciar la seva carrera com a futbolista amateur a l'equip de la seva ciutat, el CE Sabadell, amb què va debutar a Segona amb tan sols 18 anys, al començament de la temporada 1992/1993. El 1994 va marxar a formar part, durant dos cursos, del filial del València, on va iniciar una dècada al futbol de bronze, passant pel Polideportivo Almeria, el retorn al Sabadell, quatre temporades al Figueres i un curs a l'Hércules. Va formar part de la UE Lleida que va obtenir l'ascens a Segona el 2004, però sense poder disputar un minut a la categoria de plata va tornar a emprendre un lustre de futbol de bronze amb què culminava la seva carrera com a futbolista, passant per l'Algeciras, el Terrassa, un curs a cavall del Jaén i el Badalona, dues temporades a Gavà, amb un play-off a Segona, i la retirada amb la UDA Gramenet, el curs 2009/2010, en què acabava com a tècnic dels colomencs.

El 21 de febrer de 2010 disputa el seu últim partit com a futbolista... i sis dies després s'estrenava com a entrenador al camp d'un dels seus exequips, el filial del València. L'agònica salvació, 12 partits després, amb els gols d'Alfaro i Pedro García davant l'Sporting Mahonés, tancava uns primers mesos a la banqueta que tindrien continuïtat, gairebé un any després... i dues categories per sota. A mig curs 2010/2011, Piti assumia la direcció del San Cristóbal, amb qui aconseguia la permanència al grup 1 de Primera Catalana. L'estiu següent retornava a Segona B per dirigir l'equip pel qual més se'l recordava fins ara, la UE Sant Andreu, amb dos cursos de zona mitjana-alta a Segona B, i especialment la Copa Federació de 2013. Aquell estiu canviava d'equip però no de categoria, per dirigir el Badalona, amb qui va acabar tretzè la temporada. Un any després tornava al Narcís Sala però els resultats no acompanyaven, i era destituït a la jornada 17, a finals de 2014. Gairebé dos anys després, el novembre de 2016, el Santboià confiava en Piti Belmonte per assolir un ascens a Tercera que s'havia escapat a les dues anteriors promocions... i l'equip tancava la temporada passada amb campionat al grup 2, ascens a Tercera i títol del Campionat de Catalunya amateur. Aquest curs s'estrena com a entrenador a Tercera.

Una entrevista de Roger Sánchez.


Amb quines sensacions comença l'equip aquesta segona volta?
Molt bones, l'equip ha anat millorant progressivament, quant a estructura, rendiment, eficàcia... tots els aspectes. Als últims partits, o els darrers mesos fins i tot, les sensacions són molt bones, vam acabar l'any molt satisfets.

A la J6 l'equip havia perdut quatre partits, estava en descens... al vestidor, o a l'entorn, vau notar que s'encengués alguna alarma? A partir d'aquí s'ha anat a més, però podria haver estat un punt d'inici de nervis, no?
És cert que l'inici va ser molt dolent, l'equip rebia massa càstig per a tot el que feia, regalàvem els partits al rival perquè cometíem errades no forçades. Lògicament, quan estàs construint un equip el que necessites són resultats positius, per reforçar allò que estàs fent i que el jugador confiï en el que fas. No ens arribaven els resultats, estàvem en una categoria nova, l'equip s'estava adapant, hi havia futbolistes que debutaven a Tercera... Va ser dur, però vam tenir la sort, primer, perquè els jugadors van estar tranquils dins del que permet una situació així, i sobretot pel club, que va estar totalment tranquil. Miro de transmetre-ho als jugadors i als meus companys del cos tècnic. Tenim la sort de treballar en un club que és bastant atípic al món del futbol, per les persones que el dirigeixen. Confien molt en la persona a qui donen el càrrec d'entrenador, que té les forces, les eines per a que pugui desenvolupar la seva feina, sense interferir. I això al món del futbol és molt complicat. Eren els primers que tenien molta tranquil·litat, tot i que la situació no la proporcionava, i això va ajudar molt a treure-ho endavant. El que ens tocava com a cos tècnic, a més, era corregir tot allò que fèiem malament.

Si mirem les dades, sou l'equip menys golejat del grup (12 dianes encaixades, tan sols una als últims nou partits). Són registres molt positius, i més en la lliga en què competiu?
És una feina que omple molt, perquè el jugador veu que treballar, córrer, esforçar-se, dona resultats. Sabem que no encaixar ajuda molt més a poder guanyar un partit. Si exceptuem les sis primeres jornades, que van ser molt dolentes, i vam encaixar molt [un total de 8 dianes], les estadístiques pel que fa a gols rebuts en les 14 jornades següents [només 4 gols en contra] són extraordinàries, en una categoria tan complicada. Ens reforça, ens dona tranquil·litat per continuar treballant, i sobretot perquè rebre pocs gols no vol dir que l'equip no generi, no proposi... però el que ens falta potser és aconseguir marcar més.

Piti, durant un partit al Joan Baptista Milà aquest curs // David Ferrer

Aquesta és l'altra cara de la moneda, oi? Sou el segon equip menys golejador, 14 dianes, juntament amb Granollers i Gavà... de fet, només el Vilassar de Mar n'ha marcat menys, 10.
És un aspecte que, evidentment, hem de millorar. De la mateixa manera que rebem pocs gols, i estem contents, d'això no ho podem estar tant. Creiem que hi ha hagut molts partits en què hem tingut possibilitats de guanyar, perquè hem generat les opcions necessàries. Em sembla que només ens han xiulat un penal, que no vol dir que els àrbitres ho facin malament, sinó que hem de generar més situacions per disposar-ne de més. Un bon exemple del que ens passa va ser en l'empat davant l'Espanyol B [0-0]: vam fer un partit molt complet, i vam ser superiors per poder guanyar. No vam marcar i, per tant, només vam aconseguir un punt. Però estem satisfets, perquè sabem que és un equip que no és d'aquesta categoria, s'hi troba circumstancialment, pot competir perfectament a Segona B.

Heu sumat nou empats, sou l'equip que més empata, juntament amb el Terrassa, creus que us pot acabar passant factura, o pel contrari, sumar sempre és positiu?
A nosaltres ens agradaria tornar 20 o 25 anys enrere, quan les victòries valien dos punts, es notaria molt més a la classificació [riu]. Evidentment, s'ha de premiar el fet de guanyar. Empatar t'ajuda a sumar, però el que volem és guanyar. I hi ha partits que hauríem d'haver guanyat però que no hem sabut aconseguir el gol victoriós. Més que mirar només el resultat, busquem com ha arribat aquest empat. Si has estat a prop de guanyar o dones gràcies per haver empatat. I crec que fins ara hem tingut molts empats en què hauríem pogut guanyar. La manca d'encert o de capacitat no ens ha permès aconseguir-ho, i per tant ho mirem des del punt de vista del gol mig ple.

A l'agost, abans de començar la lliga, a l'entorn parlàvem molt que seria la Tercera més igualada dels últims anys, la que tindria més candidats a la part alta... podies esperar-te que acabessiu la primera volta amb 13 punts de coixí sobre el descens (després de la J20 són 14), més a prop del play-off, en una zona més que còmoda?
Aquest és el nostre objectiu: volem acabar aquí la temporada, en aquesta zona tranquil·la. Sempre els diem als jugadors: hem ser els "líders" dels humils. Perquè considero que en aquesta lliga hi ha l'Espanyol B, que seria com Messi al món del futbol d'elit; després hi hauria la part d'equips favorits, que són uns quants, inclouria fins al Reus B Cambrils [desè classificat], equips amb molt potencial. I després estem la resta, que lluitem per fer una temporada digna, intentar guanyar molts partits i salvar-nos al més aviat possible. Vam acabar la primera volta en una posició en què ens agradaria acabar la lliga. Seria un objectiu assolit. En una lliga tan competida trobar-nos aquí després de l'inici que vam fer no ens ho pensàvem; estem contents i esperem millorar-ho.

El Santboià va tancar la primera volta de manera molt sòlida // David Ferrer

El vestidor va variar respecte el curs passat, en què vau ser campions del grup 2 de Primera Catalana. Llevat de l'inici que ja hem comentat, s'està vivint una bona adaptació... toca a la segona volta ser un punt més ambiciosos, potser?
Vam renovar gairebé la meitat de la plantilla al final del curs passat, amb la intenció de poder millorar, d'adaptar-nos a la categoria, de fitxar jugadors que la coneguessin. El primer objectiu era construir un equip. Crec que els fonaments que ens van quedar són bàsics, perquè són els que han d'ensenyar el camí als nouvinguts, per a que caminin sols, de caminar ja en saben. Això l'equip ho va aconseguir, a les vacances de Nadal vam poder relaxar-nos, desconnectar després de la primera volta. Ara ens toca ser ambiciosos, tenim el punt de partida, on ja som, i hem d'intentar fer més, sense perdre de vista el principal objectiu: salvar la categoria.

Als entrenadors no us agrada personalitzar, i ho entenc, però no puc evitar preguntar-te per la figura de Rafa Leva: jugador emblema del club, de la categoria... i porter menys golejat de la categoria. Què aporta un futbolista com ell en un vestidor com el del Santboià?
Sí que és cert, als entrenadors no ens agrada dir noms concrets... Rafa Leva és més que conegut al futbol català. Més enllà de les seves capacitats sota pals, per la seva experiència, pel rendiment que està donant tot i la seva edat, ell gaudeix molt quan competeix. Li agrada molt competir, s'hi troba bé i això ens aporta moltíssim. Perquè és el que veuen els jugadors joves, es fixen en els que tenen més anys. No només en ell, hi ha una figura que voldria anomenar, perquè ha passat un any bastant difícil, en Libo. És al club des de fa anys, ja hi era l'any del descens al camp del Gavà [al final del curs 2013/2014], va patir els dos intents de pujar a Tercera [les promocions d'ascens perdudes el 2015 i el 2016] i just quan jo vaig arribar [a finals de 2016] es va lesionar el genoll i encara està en un procés de recuperació. Per a nosaltres és una figura molt important, perquè un vestidor no és només sortir al camp, córrer i fer gols, sinó que darrere les portes passen moltes coses que els mateixos jugadors han de solucionar. I crec que figures com les de Libo i Rafa Leva tenen molta importància.

Rafa Leva, un dels capitans del Santboià, és el porter menys golejat del grup // David Ferrer

Assenyalaves en un fantàstic anàlisi que L'Esportiu de Catalunya va fer el passat 2 de gener amb els tècnics de Tercera, després de la primera volta, que el Sant Andreu acabaria segon. Tens clar qui l'acompanyarà al play-off?
Hi ha uns quants aspirants, però ja els ho vaig comentar. El Prat crec que no pot fallar, ja hi he col·locat Espanyol B i Sant Andreu... per al quart en discòrdia tothom posa l'Hospitalet, jo veig el Terrassa molt perillós... però segurament d'altres equips també lluitaran fins al final, però crec que les plantilles acabarant fent la diferència.

És anecdòtic, però aquest curs t'estàs estrenant com a tècnic a Tercera, després de fer carrera especialment a Segona B (amb tres equips diferents, comptant els inicis a la Grama) i d'un parell d'experiències a Primera Catalana (al San Cristóbal i el curs passat ja a Sant Boi). T'esperaves la categoria així?
No m'ha sorprès gaire. El que sí m'ha sorprès és la qualitat de certs jugadors. En aquesta categoria trobes futbolistes de molt nivell; ja el té la categoria, però a alguns jugadors la Tercera se'ls fa petita, a la majoria d'equip en veus un o dos d'aquest perfil.

Vas entrenar durant cinc anys a Segona B, entre 2010 i 2015, amb un petit parèntesi al San Cristóbal, has notat molta diferència entre categories? Potser més pel que fa a la gestió d'un grup. En Juan Pablo Amantini ens deia que ell a Segona B notava que als vestidors "cadascú va a la seva".
Sempre dic el mateix, ja quan impartia classes per a la Federació ho comentava: el vestidor d'un equip de futbol és exactament igual a un conjunt de Champions League que a un de Quarta Catalana. El perfil de persones que hi trobes és el mateix, el que canvia són els zeros que hi ha als seus comptes corrents. I com més zeros hi ha, el teu ego es va fent més gran. Però hi ha els mateixos perfils: l'obert, el callat, el professional, el que cal que hi estiguis a sobre, el que manega el grup, el que intenta amagar-se, el graciós, l'atrevit... és cert que la diferència se situa entre la professionalitat i l'amateurisme. I això fa que els grups es divideixin. La Segona B, quan jo hi entrenava, era totalment professional, tot i que els sous molts cops no ho eren. Però sí l'estructura dels jugadors, i actuàvem com a tal. I tots els futbolistes volen jugar, ser titulars... A Tercera i a Primera Catalana el fet de no jugar és un aspecte més aviat secundari, en el sentit que el futbolista ja té els seus estudis, la seva feina, que ajuden a "oblidar" com et pugui castigar el futbol, si no jugues. Quan ets professional, o jugues a Segona B, només tens aquest pensament i això fa que les relacions dins el grup siguin més complicades i el grau d'egoisme, més alt.

La Copa Federació assolida el 2013 amb el Sant Andreu, amb Piti a la banqueta // UE Sant Andreu

Continues treballant fora del futbol, oi?
Sí, soc cap de Recursos Humans.

Què t'aporta el teu dia a dia al món empresarial, o de la gestió de personal, a la teva vessant d'entrenador?
Al final les dues coses es basen en el tracte amb les persones. Té molt poc a veure una empresa en què tens tracte amb una setantena de persones, en què tens molts perfils, edats molt diferents, amb càrregues familiars molt diverses, amb el tracte amb jugadors que venen a desenvolupar una professió secundària. Arriben per practicar un esport que els agrada, els paguen, es mantenen en forma. És totalment diferent en aquest sentit, però sí que hi ha molta connexió i en els dos casos pots conèixer molt les persones, que és el que t'ajuda a gestionar bé un grup.

En l'any i mig en què vas estar sense entrenar, en una entrevista de Jordi Mestres a Futbol Catalunya, comentaves en una resposta que el que fa el Barça "no és futbol". Ho argumentaves molt bé, però et pregunto si amb aquest tipus d'idees no correm el risc que pugui passar al revès, que el públic del futbol d'elit pugui afirmar que el futbol de Segona B, de Tercera, de Primera Catalana, "no és futbol"?
Sí, li vaig dir bàsicament perquè un alt percentatge de la gent que veu futbol, et diria un 75% o un 80%, només veu el Barça. Ja no dic que vegin Tercera, sinó que probablement tampoc veuen partits d'altres equips de la mateixa Primera Divisió o de Segona. Només coneixen el futbol que surt a la televisió, i aquest està totalment allunyat de la realitat del futbol. Quan en parlem, posem l'exemple de la piràmide, el futbol base seria la part més àmplia, i com més amunt anem més petit es fa. Per tant, realment el Barça no és futbol, en cap aspecte. Ni pel que fa a la tàctica dins del terreny de joc, ni el vestidor, per a mi no és futbol.

Però el joc en sí és el mateix.
Sí, juguen al mateix... és el mateix esport, però amb diferents eines i realitats. No sabria com definir-ho...

Sí, és que l'argument l'entenc, però en el meu cas he vist el contrari, gent que només veu futbol d'elit, o partits del Barça si concretem més, que cau en l'argument que el futbol de Tercera "no és futbol". I penso en un possible risc que des del desconeixement es tendeixi a devaluar aquest futbol allunyat dels focus mediàtics.
A més, Ernesto Valverde segur que és un bon entrenador, però les seves capacitats com a tècnic s'han de reduir a un 5%. Ha de tenir un 95% de feina de gestionar un grup de cracs. Aquí com a entrenador també has de gestionar, lògicament, un grup de persones, però també has de saber de futbol. No és el mateix preparar un partit al Camp Nou, a San Mamés o al Santiago Bernabéu, que preparar-lo, com quan estava al San Cristóbal, per visitar el camp de l'Alpicat, per exemple. [El d'elit] No és futbol, o és un altre futbol.

Foto: David Ferrer

Què és el que més gaudeixes de la professió d'entrenador?
Segurament, cremar l'adrenalina que et dona la tensió de cada partit. Encara que sembli mentida, cada partit, no sé quants n'acumulo ja com a entrenador, abans com a jugador, però a cada un, el dia abans et trobes donant-hi voltes, i el matí anterior t'entren com si fossin cucs a la panxa... i això segurament és el que fa que surti de la feina ràpid per venir a entrenar. També hi ha més coses: desenvolupar-te com a entrenador, veure les capacitats que tens per construir un equip. Quan era jugador tenia clar que volia ser entrenador. Notar que la gent creu en el teu missatge... són aspectes molt importants, que t'omplen i que t'ajuden a desenvolupar-te com a persona.

També has exercit la docència dins del món del futbol. Entrenar té molt de professor, de gestionar caràcters, de fer una feina formativa amb gent que també és jove...
Sí, el fet de tractar amb persones, i d'intentar ajudar-los a desenvolupar-se, que és al final el que hem de fer els entrenadors. Agafar el jugador de la mà i empènyer-lo perquè vagi evolucionant i millorant com a futbolista. Quan miro enrere i penso en jugadors que he tingut, que han debutat molt joves, als quals veia bones condicions, i a qui vaig ajudar, en un tant per cent molt petit segurament, i veig ara que es desenvolupen i han tingut molt recorregut, no parlo exactament d'arribar al futbol professional, sinó que gaudeixen de la professió, em fa omplir. Estàs ajudant una persona a desenvolupar aquelles capacitats que té i que potser no sabia que tenia.

A l'altra cara de la moneda, trobes a faltar jugar a futbol?
Ara mateix, no [riu]. Hi va haver uns anys, els primers després de retirar-me, en què sí que ho trobava bastant a faltar, la veritat. Qualsevol excusa era necessària per posar-me a jugar. Però ara, han passat els anys, el cos ja tampoc ajuda [riu] ...ara mateix no ho trobo a faltar.

El juny de 2017, després de l'ascens, Piti renovava amb el Santboià // FC Santboià

Veus moltes diferències entre el futbol en què tu jugaves amb el futbol que vius ara com a entrenador?
Crec que s'ha millorat en l'aspecte tàctic, moltíssim. Ho explico i imagino que els entrenadors que es puguin donar per al·ludits no sabran comptar enrere: a mi un entrenador no em va ensenyar un aspecte tàctic fins que vaig tenir 24 anys. I entre els 19 i els 24 anys ja havia jugat a Tercera, Segona i Segona B... i fins i tot havia jugat en un filial, al València B [entre 1994 i 1995, 33 partits a Segona B, quan Piti Belmonte tenia 21 anys]. No em van ensenyar res tàctic. Ho expliques i dius "no és possible". És la realitat. Sorties i et deien: "un par de huevos!", "vigila que aquell és molt bo"... era així. En aquest aspecte s'ha millorat, els tècnics cada vegada estan més capacitats, cada cop s'intenten aplicar més coses de futbol, i amb això no vull dir només jugar al futbol de toc, sinó aspectes de com superar el rival, evitar que et puguin marcar gols. Els jugadors que van arribant estan millor formats que anteriorment. Molt menys del que haurien d'estar, perquè crec que hi ha moltes carències al futbol base, però sí que millor formats que abans.

I els grups humans, els vestidors del futbol d'ara, són més peculiars que abans? A vegades també tenim a idealitzar el passat, tot sigui dit...
En aquest aspecte no crec que hagi canviat. Sí que ara tenen el cap abaixat per mirar el mòbil, enlloc de comunicar-se entre ells, que abans sí que ens comunicàvem més, però per la resta crec que els grups humans continuen sent bastant similars a anys anteriors, i repeteixo el que deia abans: el que fa que l'ego que tots tenim dins surti més a la superfície és el nombre de zeros que hi ha a la dreta al compte corrent.

Piti i Carles Gimeno, tàndem tècnic del Santboià // David Ferrer

Diu el tòpic que "el futbol no té memòria", però tu en tens, o en vols tenir molta. Abans m'has citat l'exemple de Libo, que ha viscut de tot en aquest club i passa per una dura recuperació d'una lesió, i quan vas ser entrevistat a l'En joc de La Xarxa, després de l'ascens del Santboià (el 4 de juny de 2017), vas voler fer un apunt final destacant la feina de Juan Camilo Vázquez, tècnic a qui vas substituir, i que havia viscut dues promocions d'ascens sense premi final anteriorment.
La veritat és que ni el record a la feina del Juan Camilo, ni recordar-me de Libo tampoc, eren premeditats. Comences a parlar de futbol, de situacions, a partir del que em formules, apareixen, i crec que és adient dir-ho, no té més motiu que aquest. Pel que fa a Libo, està patint moltíssim i hem de recordar-nos d'ell. I la menció a la tasca del Juan Camilo té un origen: la feina d'entrenador és una autèntica putada. Està molt castigat ser entrenador, se'l respecta molt poc. Arribes aquí i aconsegueixes una fita... i tot el temps que fa que es treballa anteriorment s'ha de tenir en compte, és evident. El futbol era per a mi el principal, dels 19 anys als 36, quan em vaig retirar, vivia d'això i era el que més m'agradava. Després vaig poder continuar fent el mateix i era la meva principal font d'ingressos... però ara mateix no ho és. I no sé si ho tornarà a ser a mitjà o llarg termini, perquè no és el meu objectiu, ja tinc la meva feina. Per tant, aquest grau de posar el colze per fer-se espai al món del futbol crec que sempre ha existit, existirà, i potser pel fet d'estar més relaxat en aquest aspecte, que faig això perquè m'agrada, quan no estigui a gust em quedaré a casa. Et dona una certa tranquil·litat que potser abans no tenies.

Va una mica en la línia d'aquella reflexió de Toni Carrillo, entrenador del Cerdanyola, que va dir fa uns anys que és "un col·lectiu que és una mentida, una falsedat (...) és una merda", en què "tots els entrenadors ens apunyalem" i "tothom vol el lloc del que està" en una banqueta, amb matisos en el teu cas?
Sí, tot i que crec que això forma part del joc. Com a entrenador que no està entrenant, en el moment en què hi ha una possibilitat, ja no pel fet que un tècnic estigui a la corda fluixa sinó perquè tu com a entrenador tens l'obligació de conèixer tots els equips, el màxim de jugadors possibles, per si et toca. Cadascú té la seva opinió.